En agraïment als vallibonencs que apropen el poble als qui ara no poden anar

Salvador Oliver Foix, Vinaròs

Són temps de pandèmia, quan la majoria de la gent estem confinada a les cases sense poder eixir i tindre llibertat de moviment fora d’elles; temps de pensaments i llargues reflexions; de recordar tantes i tantes coses i persones. Els que estimem el poble de Vallibona i no som nascuts allí, ens considerem d’adopció i ara l’enyorem molt perquè sempre és un goig i una festa anar-hi.

Voldria donar les gràcies a tots aquells que estan allí i que ens tenen en el record enviant-nos imatges del nostre estimat poble. Entre ells, Jesús Querol Mestre que, des de la terrassa de casa, va deixant per a la història, el cor i els ulls del seu extens grup d’amics que no podem estar, imatges precioses -ara encara més- de Vallibona. Fotos, vídeos i tantes coses que fan que ens sentim prop, encara que en realitat estem lluny. Gràcies Jesús.

També a J.Manuel Serret Jovaní “Manuelet” que tots els dies, ben prompte cada matí, penja a les xarxes tantes coses boniques que fan que tinguéssem Vallibona més prop i més encara en el record. Com no, també a Juanjo Palomo per la informació que ens dóna i que juntament amb Santi i Andrés cuiden tant bé del poble. Segurament, hi haurà més gent per agrair moltíssimes coses. Deixeu-me considerar representant de tots aquells absents que estimen Vallibona, per donar en nom de tots les gràcies a tots que ens tenen presents i que fan que Vallibona estiga més prop nostre i de les nostres vides. Gràcies amics!!!!!