“Els mals noms’ , la pel·lícula del guerriller de Vallibona “La Pastora”, se estrenarà enguany

EMILI FONOLLOSA

La pel·lícula rodada recentment sobre la vida de l’enimàgtic guerriller nascut a Vallibona Florencio Pla Meseguer, “La Pastora”, arribarà a les sales cinematogràfiques durant el primer semestre d’enguany.

Tot i això, el Festival de Cinema Europeu de Sevilla https://festivalcinesevilla.eu/ estrenà aquesta pel·lícula, que és l’òpera prima del cineasta Marc Ortiz Prades, i porta per títol ‘Els mals noms’. Ha estat produïda per Paloma Mora d’Admirable Films i TV ON Produccions i Marc Muñoz, Lamalanga Produccions. A més, compta amb el suport d’RTVE, À Punt, 3Cat, l’Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) y Afin SGR. “Els mals noms” va ser seleccionada en la secció Rampa, l’espai del certamen sevillà dedicat als nous talents del cinema europeu.

El festival acollí una taula rodona on intervingueren el director; Elena Solanas, familiar de “La Pastora” i autora d’un llibre sobre el personatge que ha tingut molta repercussió i Bernar Usk, dibuixant, cronista i activista sevillà.

La pel·lícula  va guanyar dos premis en el Festival de Cinema Europeu de Sevilla (SEFF) en la seva edició de 2025. Els premis que va obtenir la pel·lícula, que es va projectar a la secció Rampa, són: Premi AC/E a la Millor Direcció de Pel·lícula Espanyola (que també es destaca com a Millor Òpera Prima Espanyola). Premi Queer Ocaña a la millor temàtica LGTBI. El film tracta sobre la vida de Florencio Pla Meseguer, el maqui intersexual conegut com La Pastora.

‘Els mals noms’ es presenta com un retrat fílmic íntim, auster i fragmentat sobre la figura de Florencio, conegut popularment com “La Pastora” (1917–2004). Aquest home intersexual nascut l’1 de febrer de 1917 va viure més de 30 anys com a dona fins que es va atrevir a ingressar en la guerrilla per a fugir de la Guàrdia Civil. Un fet que la propaganda franquista va utilitzar per a convertir-li en el boc expiatori perfecte a qui acusar de tots els crims sense resoldre de la zona. Una llegenda negra que encara avui perdura en l’imaginari col·lectiu, però que el director recupera en el seu debut en el llargmetratge des d’una mirada profundament humana.

“El vincle personal que tinc amb aquesta història és tal, que resulta impossible trencar-ho: em vaig criar pels mateixos carrers pels quals corria la Pastora, jugava en els boscos on s’amagava i la meua àvia, que és qui em llega la seua història, va ser una de les seues modistes”, comparteix el seu director i també guionista.

La proposta constitueix un exercici de recopilació de memòria oral de diversos anys a càrrec d’Ortiz Prades, a partir dels relats de nombroses persones que van conéixer directament o indirectament a Florencio. El realitzador els ha dramatitzats i distribuït al llarg d’una estructura narrativa intencionadament mínima, evidenciant que els fets que aquesta pel·lícula exposa pertanyen a un relat fragmentat on existeixen buits.

‘Els mals noms’ s’ha construït com una desmitificació del personatge i una reivindicació de la diferència, en paraules del seu autor, “és una crònica de transformació i de llibertat personal en una època en què el distint era condemnat”.

Rodatge en localitzacions naturals del massís dels Ports

El film combina el rigor històric amb la poètica visual, mentre juga amb plans llargs, un tempo pausat, interpretacions sòbries, atmosferes sonores que naixen del naturalisme i decorats minimalistes.

Rodada a les comarques dels Ports i Baix Maestrat de Castelló, i en les de Montsià, Terra Alta i Baix Ebre de Tarragona, en localitzacions naturals on va viure Florencio, ‘Els mals noms’ manté la identitat lingüística i paisatgística del territori, on els personatges s’expressen en el valencià/català local i transiten els mateixos paratges d’oliveres, garroferes i pedra seca per on La Pastora va pasturar, es va amagar i va lluitar. Ortiz Prades concep aquesta decisió com una manera de retornar al territori la seua pròpia veu.

Estructura capitular per a tres intèrprets

Tres intèrprets, Adrià Nebot, Álex Bausá i Pablo Molinero, encarnen al personatge en diferents moments de la seua vida. El film adopta una estructura capitular, on cadascun corresponent a una etapa vital i a un nom distint pel qual es va conéixer al protagonista. “D’una banda, aquesta decisió respon a la naturalesa fragmentada dels relats orals que he anat arreplegant i que són la matèria primera des de la qual es va escriure el guió. Per un altre, serveix per a contextualitzar els diferents noms que li van imposar o va triar”, apunta el cineasta.

Visualment, ‘Els mals noms’ utilitza un format d’imatge que va mutant al llarg del metratge però amb un predomini de l’1.33, una elecció que intensifica la proximitat i priva a l’espectador de l’horitzó durant bona part del metratge. “A l’inici, Teresa viu atrapada en una terra de la qual no pot desvincular-se i que li impedeix expressar-se -explica el director-. Però a mesura que avança la trama, l’horitzó apareix i s’amplia, acompanyant simbòlicament la seua metamorfosi en Florencio”.

El mateix Ortiz Prades descriu la seua pel·lícula com un “biopic històric intencionadament fragmentat”, una obra on el públic completa el sentit de la història a través dels silencis i els buits. Ens trobem davant una pel·lícula atípica de postguerra. “Els mals noms’ és una experiència de cerca, on l’espectador ha d’investigar i elucubrar. La satisfacció està en anar resolent els interrogants”, afirma.

Per al cineasta, Florencio Pla Meseguer simbolitza la diferència i la resistència enfront de la norma imposada. “La Guàrdia Civil va trobar en la seua diversitat la qualitat perfecta per a construir un relat on el diferent era automàticament assimilat com l’il·legal, el pervers, l’incorrecte, el malalt… tot el dolent en definitiva. La meua pel·lícula busca desmuntar eixa mentida i reivindicar la humanitat de Florencio”.

‘Els mals noms’ és, en definitiva, una pel·lícula que convida a mirar de nou el que créiem conéixer, un retrat sensible d’un personatge que es va negar a viure sota els noms imposats.

“Aquesta història em va ser llegada per la meua àvia, però és també la història de molts altres que com Florencio van ser silenciats pel seu origen, naturalesa o gènere. I, sobretot, és la història d’algú que només volia ser reconegut tal com se sentia: un home”, conclou Ortiz Prades.

Florencio Pla va néixer al Mas de La Pallissa, una casa de pastors de Vallibona amb una condició intersexual i va ser registrat en néixer com Teresa Pla Meseguer. Posteriorment, es va unir a l’Agrupació de Guerrillers de Llevant i Aragó (AGLA), on va adoptar una identitat masculina i el nom de Florencio, tot i que va continuar sent conegut popularment com “La Pastora” i, entre els maquis, com “Durruti” o “Teresot”.
La seua vida és una figura llegendària i complexa de la postguerra espanyola, marcada per la seua condició, la persecució i la seva militància. El municipi de Vallibona té fins i tot un passeig amb el seu nom: “Passeig de Florencio Pla Meseguer, àlies La Pastora”.