Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Els efectes del despoblament a Morella: quatre botigues tanquen per jubilació en poc temps Els efectes del despoblament a Morella: quatre botigues tanquen per jubilació en poc temps
JAVIER ORTÍ Durant dècades, els carrers de Morella han estat vius gràcies als seus petits comerços. On abans hi havia botigues que obrien d’hora... Els efectes del despoblament a Morella: quatre botigues tanquen per jubilació en poc temps

JAVIER ORTÍ

Durant dècades, els carrers de Morella han estat vius gràcies als seus petits comerços. On abans hi havia botigues que obrien d’hora i tancaven tard, avui predominen els bars i els negocis locals s’han reduït dràsticament. Cada persiana que baixa deixa un buit econòmic i social que cap producte pot omplir. En aquest context, els testimonis dels qui han dedicat la seva vida al petit comerç es converteixen en memòria viva de la localitat en particular i dels Ports en general.

En només uns quants mesos, quatre negocis de tota la vida de Morella han abaixat la persiana per jubilació després de molts anys de lliurament i dedicació, deixant orfes els veïns de molts serveis i productes que fins ara tenien a la seva disposició al costat de casa, però que ara, en moltes coses, ja no podran trobar.

Tot i que aquesta tendència de tancament d’establiments a causa del despoblament afecta molts altres municipis de la província, que la localitat amb més habitants de la comarca pateixi aquesta pèrdua de serveis és molt simptomàtica i extensible a la resta dels Ports.

Molt de bar i poc comerç

La situació actual de Morella reflecteix aquesta dualitat: molts bars i pocs comerços locals, carrers que perden la seva activitat diària i veïns que ja no tenen aquells llocs de trobada que van marcar els seus records. Les gerents de les quatre botigues que tanquen coincideixen que el comerç de proximitat no és només venda, és acte social i de confiança, és fer poble, és mantenir viva la comunitat. El seu tancament representa una ruptura del teixit social que costarà recuperar.

Pàgina 3

Pili Pallarés va obrir la seva papereria el 1983 juntament amb el seu marit Ricardo, només uns dies després de casar-se. Des d’aleshores, la seva botiga es va convertir en un centre de vida per a veïns i famílies. Venien llibres de text, material escolar, regals d’aniversari, Reis i comunió, sempre amb un tracte proper i personalitzat. Un dels trets més característics del seu comerç era la confiança absoluta: “Fiar un producte a un nen i que els pares vinguessin dies després a pagar era habitual. Ens coneixem tots. Era un acte de confiança molt més enllà del comerç.”

Aquesta proximitat va permetre a Pili construir relacions gairebé familiars amb els seus clients, coneixent fins i tot els regals dels nens abans que arribessin els pares. La botiga no era només un espai per comprar, sinó un lloc de socialització i vincle comunitari.

Avui, la papereria és un record del que va ser i un exemple de com el comerç de proximitat sostenia la vida social de Morella. “Ara tot es compra on line. Ja no es fa tant poble. Caldria recuperar una mica la consciència de comprar aquí”, lamenta Pili, emocionada per la pèrdua d’un model de comerç que estava viu i ple d’humanitat.

‘La botiga del butà’

El passat dia 12, després de 60 anys de servei, la botiga de María Mercedes Moles i Luis Alquézar va tancar definitivament. Des de la seva obertura el 1965, el negoci va combinar la venda d’electrodomèstics, regals i el servei de butà per a Morella i 21 pobles de la comarca, convertint-se en un referent de confiança per a diverses generacions. “Estic contenta d’haver conegut tanta gent de la comarca dels Ports. Fèiem llistes de noces, els nuvis venien fins a la matinada i els convidats compraven de la llista. Jo els feia un descompte. Era molt bonic”, recorda María Mercedes.

La botiga també va tenir un videoclub que va ser un èxit en l’era del VHS, però el més valuós, segons María Mercedes, no eren els productes, sinó les relacions: “Em dol tancar la botiga, no pel negoci, sinó per la proximitat i la relació tan estreta amb els veïns de la comarca. La gent sempre ha preferit comprar electrodomèstics de confiança.” El seu testimoni reflecteix l’emoció i l’orgull d’haver construït un comerç proper i compromès amb la comunitat, així com la tristesa per la manca de consciència actual sobre la importància dels comerços locals.

De Cent Pesetes a Un món de tot

Aurora Buenaventura va iniciar la seva trajectòria el 1983 amb una botiga de pintures al Carrer Zaporta. El 1996, va ampliar el seu negoci i el va convertir en el popular Cent Pesetes, un tot a cent que va revolucionar la zona baixa de Morella i va atreure nombrosos veïns gràcies a la seva varietat de productes, des de joguines fins a articles de temporada.

El 2004, Aurora va fer un nou pas i va traslladar el seu comerç al carrer porxat, reanomenant-lo Un món de tot, un establiment més ampli pensat per oferir una gamma encara més gran de productes i atendre tant veïns com turistes. “Un simple ‘Com estàs?’ es transformava en una relació de proximitat que anava molt més enllà de la venda”, recorda Aurora.

Però l’impacte d’internet i les grans superfícies ha deixat empremta: “He viscut els millors moments del comerç a Morella i la decadència del petit comerç. Les noves generacions s’han menjat l’essència, ara tot és internet i grans superfícies.”

Teixits Antolí

Una altra porta del passat que es tanca a Morella és la de Teixits Antolí, un comerç històric que va abaixar definitivament la persiana després de més de vuit dècades de servei al poble i a la comarca dels Ports. Aquest establiment, assumit en la seva última etapa per Marivalli Antolí, representava una tradició familiar iniciada el 1939, quan els seus fundadors van aixecar el negoci en plena postguerra i el van convertir en un referent per a generacions de veïns que hi trobaven teles i materials per a peces de vestir i llar. “Em vaig dedicar a buscar roba per als veïns majors, perquè la gent jove ja no entra a botigues com la meva: compren a través d’internet”, explica Marivalli, que és la mare de l’alcalde, Bernabé Sangüesa.

El tancament d’Antolí no només marca la fi d’un local, sinó també d’un espai de convivència, memòria col·lectiva i arrelament comunitari que va ser testimoni de la vida diària de diverses generacions abans de sucumbir als canvis en el model de consum i la manca de relleu generacional que pateixen tants petits comerços locals. (Foto de portada).

MIREU MÉS A MEDITERRÁNEO

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies