Els ecologistes demanem l’alliberament de l’AP7 i rebutgen una nova autovia a les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat

NOTA DE PREMSA

Les entitats conservacionistes GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Picampall, APNALEcologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Montsià, Graëllsia i SEO, demanen l’alliberament de l’AP7, rebutgen una nova autovia a les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat, i denuncien el canvi de posicionament del Govern Català.

Ara fa pocs dies el Govern Central prenia una decisió a les Terres de l’Ebre per tal de disminuir els accidents a la N340: desviar els camions de gran tonatge per l’AP7 i bonificar-los un 50% el preu dels peatges. Aquesta mesura ha contat amb el vist-i-plau i suport de la Generalitat. Aprofitant aquest fet alguns màxims càrrecs de la Generalitat han fet públiques algunes preocupants reivindicacions sobre aquest tema, abandonant, per complert, algunes promeses i demandes fetes pel mateix Govern ara fa uns mesos. Fa uns dies el senyor Xavier Pallarès, Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, acaparava els mitjans de comunicació reivindicant i demanant la construcció de la nova autovia A7, anunciat la provisionalitat de la decisió de desviar els camions per l’AP7.

En les seves manifestacions i reivindicacions sorprenia que obviés per complet la promesa, feta fa uns mesos, de demanar i defensar alliberar l’autopista AP7, apostant per no renovar-ne la concessió que venç el desembre de 2019. Sorprenentment sembla que ara el nostre Govern opta per no demanar alliberar l’autopista i seguir trinxant el territori. De forma molt mal intencionada el senyor Xavier Pallarès s’ha encarregar de difondre, a tort i a dret, que la construcció de la nova autovia és una reivindicació del territori. Davant d’aquesta preocupant deriva del nostre Govern cal incidir que aquesta no és una reivindicació del territori, com a mínim d’una part important del territori, que demana alliberar l’autopista, que passi a ser gratuïta, descartar la construcció de la nova autovia i evitar, així, seguir esquarterant el territori. Arguments per construir l’ A7 com la quantitat de trànsit, no son acceptables. És fals que pugui anar saturada l’autopista, quan en aquest tram mai s’ha vist una retenció i sempre hem vist un trànsit més que fluid.

Sembla que ara el nostre Govern finalment es treu la màscara. Finalment decideix, per una banda, seguir defensant els interessos de la concessionària de l’AP7, que seguirà fent negoci amb una infraestructura que ja hauria de ser gratuïta i, per altra, defensant els interessos de les grans constructores de les obres públiques que es lucraran amb la construcció de l’A7, a costa de sacrificar el territori. Casualment les empreses concessionàries de l’AP7 i les interessades en fer la nova autovia A7 acaben essent les mateixes. Quines casualitats!!. Sembla que en aquesta nova postura de la Generalitat hi té molt a veure l’arribada del senyor Joan Sabaté (membre de pes del PSC i ex alcalde de Tortosa) a la Subdelegació del Govern Espanyol a Tarragona, que vol convertir aquesta autovia A7 en la seva gran “obra mestra”. Sembla que novament el Govern de la Generalitat i el Govern Central han trobar un punt de confluència en la defensa dels interessos de les grans empreses de l’Ibex 35. Així sembla que ja han decidit que l’autopista seguirà en mans privades, que es renovarà la concessió, que els seus usuaris seguirem pagant i contribuint a engrandir els nombrosos beneficis de les concessionàries (ACS…).

 Mentre la nacional 340 es seguirà degradant i, tot plegat, donarà arguments per posar en marxa el nou gran negoci: la construcció de la nova autovia !! A més, amb la proposta d’autovia interior A7 i ja comptant amb l’autopista AP7 en funcionament ben aprop, s’està plantejant una duplicitat de grans infraestructures que després també comportaria, de forma indefinida, tenir que fer-se càrrec del doble de despeses de manteniment.

Una elevada despesa d’uns recursos públics de tots i totes que començaria amb una nova obra amb un cost estimat en 272 milions d’euros (segons el pressupost que va sortir als mitjans de comunicació al 2007). I, serà aquest el cost final o s’incrementarà? Ja hem vist el que ha passat els darrers anys amb els sobrecostos en algunes altres grans obres arreu de l’Estat, com, per exemple, al Castor. A més, quan alguns plantegen construir l’autovia A7, mantenint una AP7 de pagament, no pensen que, de ben segur, la majoria del tràfic optaria per utilitzar l’autovia nova i gratuïta, enlloc de l’autopista que continuaria de pagament. I si s’arribés al punt que a les empreses concessionàries ja no els fos rentable explotar l’actual AP-7, què passaria aleshores? En aquell moment també es parlaria de la possibilitat d’acabar rescatant o nacionalitzant part, o tota, l’AP7; posant-hi los diners de tots els contribuents?. Ja tenim el precedent del rescat públic de l’Estat a autopistes en fallida, a les radials de Madrid. Estem a temps i podem evitar tant un esquarterament del territori com un altre malbaratament de recursos econòmics provinent de les arques públiques.

Serien molts els impactes que la construcció de la nova autovia A7 provocaria sobre el territori. En primer lloc partiria el pla de la Galera, que constitueix el major paisatge d’olivera farga (una de les varietats més antigues) d’Europa amb moltes oliveres monumentals (centenàries i mil·lenàries), afectant també al Baix Maestrat de característiques molt similars, representant un paisatge agrari únic d’un valor incalculable. Per altra banda s’afectaria molt negativament un dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 (la xarxa d’espais naturals protegits d’àmbit Europeu). Es tracta dels Secans del Montsià, una Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), on hi nidifica l’esparver cendrós (Circus pygargus). Aquí hi trobem la segona població més important a Catalunya d’aquest rapinyaire.

L’autovia que es proposa partiria en dos aquest espai natural, posant en risc la seva viabilitat i la supervivència de les espècies que hi troben refugi. A més, afectaria a altres zones importants de nidificació per l’espècie a la zona de Tírig i Sant Mateu, i el tram olivarer de Traiguera a San Rafael del Río, al nord de Castelló. L’autovia, entre molts altres efectes negatius, representarà un esquarterament de la plana del Montsià, una impacte paisatgístic en aquest increïble espai agrari i natural, la fragmentació de finques agràries, perjudicis a la pagesia, l’afectació de masos, patrimoni cultural (construccions de pedra seca, etc), l’arrencada de centenars d’oliveres, la destrucció de camins ramaders històrics (els lligallos) que gaudeixen d’una protecció legal, com estableix la Llei espanyola 3/1995, que defensa la seva integritat, l’augment del soroll, l’afectació sobre la rica biodiversitat d’aquesta zona, afectant a moltíssimes espècies protegides i amenaçades, l’afectació als corredors biològics que permeten la necessària connectivitat entre els espais protegits dels secans del Montsià, la serra del Godall, el Parc Natural dels Ports, el Turmell, etc. L’autovia crearia greus barreres que dificultarien aquesta connectivitat. No renovar la concessió de l’AP7, aconseguint la seva gratuïtat, que s’ha de decidir el desembre de 2019, permetria resoldre l’actual problema de mobilitat, una reducció dels accidents i, a la vegada, una preservació del territori.

Per això ens unim a la reclamació de la gratuïtat immediata de l’AP7 que fan gran part dels transportistes de Castelló, Tarragona i Terres de l’Ebre. Demanda que cada vegada compta amb més suports, també el de la Cambra de Tarragona. L’actual desviament de camions per l’autopista AP7 no ha suposat cap problema de congestió, retencions o augments d’accidents en aquesta via. Això ens indica que aquesta és una via preparada per absorbir l’actual trànsit de la N340. En un futur, si les necessitats ho requerissin, sempre es podria estudiar augmentar-ne els carrils, fins i tot obrir una sortida a Masdenverge, que donés servei a l’interior del Montsià (La Sénia, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Godall i La Galera). Som conscients que no renovar la concessió de l’AP7 i no construir la nova autovia, és una decisió que està sols a l’abast dels GOVERNS VALENTS, que no es deixen influenciar per les pressions i els interessos de potents empreses, que ostenten un elevat poder econòmic i influència política. Ara el nostre Govern ha de decidir entre defensar els interessos d’aquestes empreses o l’interès públic i del territori. Tenim la solució, ara sols cal que els Governs espanyol i català prenguin la decisió. Un tema que s’obvia massa sovint és que estem parlant d’un territori que gaudeix d’un reconeixement mundial, ens referim a la figura de Reserva de la Biosfera. Aquesta fet hauria d’implicar una actuació molt curosa amb tot allò que el pugui afectar. Molts es varen omplir la boca amb la declaració de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

Tothom es va voler penjar medalles amb aquest reconeixement. Ara, a l’hora de gestionar aquest territori de forma sostenible, curosa i compatible amb la figura de Reserva de la Biosfera, tothom mira cap un altre costat. Fins ara la condició de Reserva de la Biosfera sols s’ha tingut en compte per crear marques de promoció econòmica per tal de donar un valor afegit als productes i serveis que s’ofereixen en aquesta terra, per contra, ningú ha canviat de xip a l’hora de gestionar aquest territori i arreu estan sorgit projectes que afectaran de forma molt negativa la reserva, la construcció de l’autovia seria la culminació d’aquesta política. Obviar la condició de reserva de la biosfera i promoure, des de les mateixes administracions, projectes agressius amb el territori i contraries a l’esperit de les reserves de la biosfera, és motiu de pes per replantejarse si aquest territori es mereix aquest reconeixement. Es podria arribar a la situació d’anular la declaració de la reserva.

No pot ser que al cor d’una reserva de la biosfera s’opti per construir una nova autovia que l’esquarterarà, afectant un dels elements de major singularitat (el mar d’oliveres de la plana del Montsià) i algunes espais naturals protegits, per tal de no afectar els interessos d’una concessionària que s’està enriquint amb una autopista que fa anys hauria d’haver tornat a mans públiques. Poder ha arribar el moment de preparar un informe sobre les actuacions contraries a l’esperit d’una reserva de la biosfera per tal que la UNESCO (organisme que declara aquestes reserves i en fa el seguiment) en sigui coneixedora i per tal que es puguin prendre les mesures que corresponguin.

Des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Picampall, APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Montsià, Graëllsia i SEO, entitats amb una amplia implantació a les Terres de l’Ebre, demanem una acció decidida del nostre Govern de la Generalitat per tal que aposti per alliberar l’autopista i, en aquest sentit, li demanem que treballi per aconseguir que el Govern Central no en renovi la concessió i que es descarti la construcció de la nova autovia A7 a les Terres de l’Ebre.

Sols així aquest Govern ens demostrarà que els interessos generals estan per sobre dels particulars de grans corporacions, a les que poc els importa el nostre territori, més enllà de per treure’n un profit econòmic. Demanem al Govern de la Generalitat que sigui el GOVERN VALENT que el nostre País necessita. El GEPEC-Ecologistes de Catalunya, Picampall, APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Monsià, Graëllsia i SEO.