Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Els arxius Arolsen i el misteri de l’alliberament del canareu lo Tio Farjo del camp de Mauthausen (I) Els arxius Arolsen i el misteri de l’alliberament del canareu lo Tio Farjo del camp de Mauthausen (I)
PACO ITARTE, Centre d’Estudis d’Ulldecona El Servei Internacional de Recerca  (ITS en anglés) en alemany Internationaler Suchdienst,.. i situat a Bad Arolsen (Alemanya), és... Els arxius Arolsen i el misteri de l’alliberament del canareu lo Tio Farjo del camp de Mauthausen (I)

PACO ITARTE, Centre d’Estudis d’Ulldecona

El Servei Internacional de Recerca  (ITS en anglés) en alemany Internationaler Suchdienst,.. i situat a Bad Arolsen (Alemanya), és un centre governat internacionalment de documentació, informació i recerca sobre la persecució nazi, treball forçat i l’Holocaust  nazi  a Alemanya i les regions ocupades. L’arxiu conté 30 milions de documents de camps de concentració, detalls dels treballs forçats i arxius sobre persones desplaçades.  El ITS conserva els documents originals que clarifiquen el destí de les persones perseguides pels nazis. Els arxius són accesibles a investigadors des de 2007.  A partir de l’any 2019 aquest ha passat a denominar-se :  “ARXIUS AROLSEN”,

Ha estat precisament en aquest arxiu on hem localitzat aquests documents relatius tots ells al canareu JOSEP NOS JUAN, lo tio Farjo, pare de JOAN BAPTISTA NOS FIBLA, un dels dos únics “alliberats” que van sortir per la porta gran de Mauthausen, allibertats per gestions fetes des del Règim franquista.   Us reproduïm tota aquesta “nova documentació” i us farem  també una explicació d’uns fets i unes històries del  malson  viscut per una família canareva :  la família del tio FARJO.   Som-hi !!!!!

Resulta que, el règim franquista i els seus hereus sempre van negar la responsabilitat de la deportació de més de 9.000 espanyols, dels quals 5.500 van morir, als camps de concentració nazis. No obstant això, l’evidència que demostra la seva culpabilitat és aclaparadora. El govern alemany va col·laborar lleialment amb les autoritats franquistes en la persecució dels exiliats republicans que s’havien refugiat a França després del final de la guerra espanyola.  A petició de Madrid, ministres i alts càrrecs de la República i de la Generalitat van ser capturats per la Gestapo i lliurats a les autoritats franquistes.

Aquest, el tema de la coneixenxa i la col.laboració del franquisme  i el nazisme en la deportació dels republicans espanyols, és un interrogant que durant més de setanta anys s’han anat  preguntant historiadors, escriptors i periodistes, i que el règim sempre va negar.  El “cunyadíssim” Ramón Serrano Suñer ja ho havia negat taxativament a la Montserrat Roig, quan aquesta li va preguntar directament. Així ho va fer constar al seu llibre “ Els catalans als camps  nazis”.

Efectivament, les autoritats del l’Estat espanyol no podien ignorar-ne l’existència de deportats republicans dins l’univers concentracionari nazi, tot i que sempre ho van negar. La prova més evident era l’alliberament dels dos joves el canareu Joan Batiste Nos Fibla i del madrileny Fernando Pindado. Resulta que, la primavera de l’any 1994, ja s’ havia publicat el meu treball “ Deportats de la Comarca del Montsià als camps nazis” a la revista Raïls núm 3 ( que pot ser consultat a la pàgina web       http://www.raco.cat/index.php/Rails/article/view/26636/26472  que és una pàgina de Revistes Catalanes amb accés obert (www.RACO.cat), on entre altres casos i entrevistes, parlava molt especialment del cas del  canareu Baptista, lo Farjo, i del seu “alliberament” extraordinari i res usual del camp de Mauthausen.

A partir de la lectura d’aquell el meu treball, dos historiadors de Castellar del Vallés, la Sílvia Sàiz i l’Ernest Gallart, creadors i estudiosos del “Fons sobre la Deportació 1939/1945”, van manifestar-me la seua intenció de venir a Alcanar. Tenien ells un gran interés en entrevistar alguns testimonis en primera persona de l’exili i la deportació, ..  i un interés molt especial en aconseguir una altra entrevista molt més interessant, com ara veurem.

Vaig tenir del goig de poder acompanyar aquell 19 de juliol de 1997 als dos historiadors per la nostra comarca on vam poder entrevistar i enregistrar per segona vegada la veu del testimoni canareu Joan Baptista Nos Fibla, i també de la ulldeconenca Lluisa Miralles Forcadell, vídua de deportat.

Aquell mateix dia, també ens va rebre a Alcanar el senyor Mariano Suñer, al seu despatx de la empresa “Vivers Sol de Riu”,  al final de l’Avinguda Catalunya. Al senyor Mariano, li vam demanar d’intercedir i aconseguir-nos una entrevista amb el seu cosí germà Ramón Serrano Suñer,  “el cunyadíssim” que llavors encara vivia, tot i que amb edat molt avançada. Resulta que el cosí del Sr Mariano, tenia un pis a Vinaròs i de tant en tant, venia a pasar-hi temporades. Nosaltres voliem poder parlar-hi.Volíem aconseguir sentir de boca del mateix Ramón Serrano, si reconeixia haver intervingut en l’alliberament de Joan Baptista Nos Fibla, cosa que hauria estat la prova irrefutable i evident de que el règim franquista era sabedor i còmplice des del primer moment de les atrocitats que es feien amb els espanyols als camps d’extermini nazis. El canareu Mariano Suñer, d’avançada edat ens consta que es va interessar i va intentar  aconseguir aquella desitjada entrevista amb el seu cosí Ramón Serrano Suñer, però aquell no va estar dispost a concedir-nos-la.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies