Els ajuntaments de les Terres de l’Ebre podrien rebre fins a 12 milions d’euros en el cas d’acollir-se a la cessió dels romanents municipals
ALTRES POBLESDALT DEL SÉNIATORTOSA 3 setembre, 2020 Vinaròs News
PSC EBRE
El govern de Pedro Sánchez ha constituït un fons de 5.000 milions d’euros que destinarà als ajuntaments per la recuperació econòmica i social, el que ve a significar un import addicional equivalent al 35% dels recursos econòmics compromesos, per part dels ajuntaments que així ho desitgin de manera voluntària provinents dels romanents, a disposició de l’Administració General de l’Estat.
Aquests 5.000 milions addicionals que el govern donarà als ajuntaments a fons perdut seran transferits en dos anys, el 40% el 2020 (2.000 milions d’euros) i l’altre 60% el 2021 (3.000 milions d’euros) i podran ser destinats a finançar actuacions en l’àrea de l’agenda urbana, mobilitat sostenible, transició energètica, atenció a les persones i cultura.
“El que pretén el govern, en aquesta mesura, és afavorir la reactivació i la recuperació econòmica dels nostres pobles i ciutats, una mesura molt encertada que permetrà als ajuntaments invertir en la ciutadania el romanent de tresoreria que ara no poden, i més a més rebran de l’estat a fons perdut una quantitat equivalent al 35% dels diners que ara no poden gastar. En total més de 47 milions d’euros a les Terres de l’Ebre, 35,3 milions procedents de les arques municipals i 12,4 milions d’euros a fons perdut que els hi donarà l’Estat”. Ha explicat el Senador Manel de la Vega.
Els recursos econòmics procedents dels romanents dels últims anys, prop de 15.000 milions d’euros, que avui dia els ajuntaments no poden gastar per la Llei d’Estabilitat Pressupostaria del govern del Partit Popular, seran retornats per l’Estat proporcionalment en els deu anys vinents a partir del 2022, i s’imputaran com a ingrés no financer pels ajuntaments el que els hi permetrà incrementar la seva despesa sense incórrer en dèficit. D’aquesta manera el govern dona resposta mitjançant un real decret-llei a una de les reclamacions històriques dels ajuntaments.