El rosari dels farolets

PACO VIVES (fotos, E.Fonollosa, agost 2025)

La història d’un poble es pot escriure de moltes maneres, una de tantes és a través de les festes, sobretot si són festes tradicionals i populars. Es a dir si se celebren cada any i de manera fixa i continuada i si els homes i dones del poble són protagonistes d’allò que es fa.

La festa no és una invenció moderna. És tan antiga com antic és el cor de l’home i de la dona, ja que la festa naix del desig que hi ha en el cor de ser feliços. La festa i el treball són les dues cares d’una mateixa moneda, la vida. Sense treball la vida seria un avorriment i sense la festa la vida seria una esclavitud.

Les festes han tingut sempre molta importància en la vida dels pobles. Tota festa comporta: Una celebració de la vida, un contrast amb la feina de cada dia i un homenatge a la fantasia i la creativitat de les persones. Tots els pobles al llarg de la història han sabut organitzar les seues festes d’acord amb la seua idiosincràsia i tots tenen en les seues festes un acte que els identifica com a poble

Des de temps immemorial a Vallibona se celebra pels carrers el Rosari dels farolets o de les torxes, cantat amb una Ave Maria pròpia de Vallibona. Abans se celebrava al mes d’octubre, quan les festes es feien a l’octubre, ara es fa al mes d’agost, la nit del 14 d’agost, vespra de la festa de l’Assumpció de la Mare de Déu.

Algú m’ha dit: “Aquest Rosari es perdrà per falta d’alguna persona o persones que siguen els capdavanter que l’anuncien i l’organitzen». Si es tractés d’un Rosari de poca assistència diries que les coses tenen el seu temps, però es tracta d’un Rosari multitudinari, que aplega a tot el poble, menuts, joves i grans. Seria una pèrdua dolorosa que no ens ho podem permetre. Per això m’atreveixo a suggerir la idea de crear un grup “d’amics del Rosari de Vallibona”.

Aquest any tenim entre natros el guió de la Mare de Déu de la Font de Pena-Roja de Tastavins, que el vam portar el dia de la Rogativa i que el tornarem al setembre per al dia de la seua festa a l’ermita. És un guió que presideix el Rosari del dia 14 d’agost. Va començar a confeccionar-se a l’agost un any també de Rogativa. Una tia meua en digué un dia: Tenim el Guió de la Mare de Déu de la Font, li hauríem de fer una novena. Li vaig dir que els capellans de Morella difícilment podrien baixar a fer la novena, lo que sí que podríem fer seria un Rosari com el es feia a l’octubre. Va quallar la idea i va ser tot un èxit. Es van recuperar els cants, els farolets, els músics … Ara és un acte multitudinari. Quan ensenyo els vídeos als meus amics, en veure tanta gent, em pregunten: Això on és? Quan els dic que a Vallibona, no s’ho creuen. Pugeu i ho veureu, els dic. Així va començar i així ha seguit.

Aquest any també tenim el guió de la Mare de Déu de la Font, de Pena-Roja, és el que precedirà el Rosari i també seran els nuvis de Pena_Roja els qui portaran la Mare de Déu. Una altra cosa important: Estem intentant recuperar els músics per als cants. Bo seria que entre tots féssem un Rosari molt solemne.