El “parte” del temps: avui sermó sobre les brises

SEBASTIÀ BAS, FOTOS DOMINGO SAFONT

Bon dia de diumenge, calor i droperia que no falte.
Ahir la màxima va ser de 25.9 a les 17.30. Radiació solar màxima de 640.3 W/m² a les 13.15, index UVI de 6, alt.
Aquesta matinada mínima de 16.1 graus a les 5.22am, de moment encara s’aguanta i es pot dormir, a vore quant durarà.
Ara, 9.58am, tenim 24.0 graus, humitat alteta del 80%, baròmetre prou estable, 1026.6 hPa i vent prou encalmat tal i com toca a n’aquestes hores, tot en ordre. A la mar seguim amb les calmes, sembla que estiguem al mes de gener. Onatge del SE de 0.2 metres amb l’aigua a 21 graus, segur que algun valent o valenta ja s’animarà a foter-se una cabussada o una sota com diem per aquí, a mi, fins fires o passat fires que no em busquen.
I la cosa no pinta que vulgue canviar, si d’acàs, dimecres i dijous més caloreta encara, “arromángate Genara que ya viene la calor”. De la pluja no cal ni parlar-ne i el vent no serà massa significatiu, règim de brises, més avall.en parlarem. Estat de la mar ben tranquil, tampoc s’albiren canvis.
Com que ja fa temps que no foto el sermó dominical i que la gent ho reclama pos algo farem avui i que es queden tots i totes ben tranquils.
Les brises, que ja n’hem parlat moltes vegades. Les brises no són vents, els vents són situacions d’àmbit general i de més o menys llarga durada, com quan fot mestral o llevant. Les brises son fenòmens locals i que duren algunes hores. Per aquí tenim el garbí, un gran amigatxo que a l’estiu ens refresca la calor. Quan surt lo sol, comença a calentar la terra i en consequència l’aire que hi ha damunt de la terra. L’aire, com a bon fluid, en calentar-se, te les molècules mes separades i pesa menys per lo que tendeix a pujar, cosa que passa entre les 10 i les 11 del matí. Clar, si aquest aire més calent puja, com que el buit no existeix més que alguns cervells, algú te que omplir aquest buid, i ho fa l’aire que hi ha a sobre de la mar que està més fresquet. Aqui tenim lo garbi que més o manco bufa fins la posta de sol.
A la nit passa lo contrari, l’aire de damunt de la terra es refreda i al tindre les molècules mes juntetes pos pesa més i empeny l’aire més calent i menys pesat cap a la mar, aqui tenim lo terral, brisa meravellosa que les nits que no bufa caguem tramussos i no hi ha cristo que dormigue. Pos com veieu, és tot un tema físic, i com que no està lo Sheldon Cooper, pos ja us ho explico jo, que no sóc físic pero algo vam estudiar a l’institut.
Au, ja esteu tots i totes sermonejats i sermonejades, podéis irt en pas, una abraçada 😘😘😘

AHIR:

El «parte» del temps: lo «parte» de l’avorriment, un dia més