El jaciment preiber de Sant Jaume és anterior a l’Edat del Ferro

JOAQUIM BUJ

La vintena campanya arqueològica del jaciment preiber de Sant Jaume- Mas d’en Serrà, a Alcanar, ha posat al descobert unes estructures al mur d’un dels àmbits més petits excavats que demostren una ocupació anterior. Fins ara, les excavacions dutes a terme tots aquests anys corresponen a un assentament de la primera edat del ferro, període que precedeix a l’ibèric, fa més de 2.500 anys. «Ha estat la sorpresa d’enguany, encara no sabem a què corresponen aquestes estructures ni a l’època exacta, però el que està clar és que són anteriors», manifesta al Diari el director de la campanya David Garcia.

«És una nova línia d’investigació que hem obert per als pròxims anys, però fins que no arribem a la roca mare, no sabrem del cert de què es tracta», indiquen des del Grup de Recerca en Arquelogia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona. Una altra de les descobertes d’enguany han estat les restes d’una vaixella en una de les habitacions de l’àmbit domèstic. S’hi ha trobat una gran tassa, gerres i àmfores en bon estat de conservació. El centenar de visitants que van assistir a la jornada de portes obertes van tenir la sort de contemplar-les in situ, poc abans que l’equip d’arqueòlegs retiressin les restes per emportar-se-les al laboratori. El jaciment de Sant Jaume destaca per la gran quantitat de ceràmica preibera i el miler de pondus (pesos de teler) trobats durant totes les campanyes d’excavació. Segons David Garcia, «és una autèntica caixa de sorpreses i cada temporada trobem algun indici que ens fa replantejar les nostres tesis.

Així, l’any passat ens va aparèixer un forn de grans dimensions fora muralla, prèviament també havíem trobat una safata molt gran. Sospitem que tot plegat podria ser per a cuinar i servir grans àpats que oferia el cabdill als seus convidats». I és que com Garcia remarca, una i altra vegada, Sant Jaume «ni és poblat ni és iber». Es tractaria d’una gran residència fortificada (s’hi ha trobat les dues primeres torres d’aquesta època al territori català) on viuria el cabdill amb la seua família. «Seria el centre de poder del que anomenem el Complex Sant Jaume format també per la Moleta del Remei d’Alcanar (un poblat d’unes 400 persones) que seria el centre de producció i les talaies de vigilància de la Ferradura, la Cogula i el Castell d’Ulldecona», considera l’arqueòleg.

El jaciment representaria el ‘teatre del poder’ amb les dues grans torres sobre una muralla de sis metres d’alçada i els murs de 2,5 metres que encara es conserven, un fet únic per a un assentament d’aquesta etapa. Tot i les reduïdes dimensions i les dues dècades de treball, només s’ha excavat un terç del monument i, segons el GRAP, encara hi ha, com a mínim, per a vint any més d’excavacions. Diumenge passat es va celebrar un jornada de portes obertes, on van participar cent persones. Enguany va ser organitzada pel consistori canareu i l’Associació Cultural Lo Rafal en el marc dels Itineraris per les Terres de Cruïlla.