El Grup Cristià del Dissabte fa un manifest demanant l’ús del valencià a l’Església

Els components del Grup Cristià del Dissabte (www.grupdeldissabte.org) sol·liciten  l´adhesió com  al següent manifest.

MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA EN DEFENSA DE LA LLENGUA DEL NOSTRE POBLE

           El NO a l´ús del valencià a l´Església ve de molt lluny.

          El 1756, l´arquebisbe Mayoral prohibí l´ús del valencià a l´Església. No podem parlar amb Déu a la nostra església valenciana amb la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d´una anomalia esquizofrènica, que ens obliga, quan ens apropem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu.

          El 1965, amb el Concili Vaticà II s´obri una esperança de poder introduir l´ús del valencià a la litúrgia. En la Constitució Sacrosanctum Concillium, l´Església Universal acceptà i promogué l´ús de les llengües de cada poble. Les esperances posades al Vaticà II s´han esvaït al nostre País Valencià. Del Concili Vaticà II ja fa 56 anys i seguim sense normalitzar aquesta anomalia a la nostra església.

          El Grup Cristià del Dissabte, des del seu inici ha fet una opció per la llengua i cultura valenciana, presentant el març del 2007 un document on tornava a reivindicar la desautorització de la desfeta provocada per l´arquebisbe Mayoral, de la mateixa manera que en 1965 ho feren milers de valencians en un manifest on ja es demanava als capellans l´ús del valencià en tots els actes i activitats religioses.

          El  desembre de 2009, en la revista “Saó”, el bisbe Rafael Sanus deia: “Sembla que l´ús del valencià en la litúrgia s´ha convertit en un problema que hem aparcat en la cuneta, esperant que es podrisca per sí mateix amb el pas del temps”.

          També l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va fer la traducció dels textos i els presentaren als bisbes de les quatre diòcesis valencianes (Orihola-Alacant, València, Segorb-Castelló i Tortosa), però no en reberen cap resposta, ni tampoc l´acusat de recepció.

          A l´any 2009, l´arquebisbe Carlos Osoro, va respondre una carta de seixanta capellans, dient-los que si volien el valencià a la litúrgia, haurien de demanar un bisbe valencià.

          En juny del 2010 se´ls adreçà la petició als altres bisbes i, ja amb un arquebisbe valencià, 152 preveres es van dirigir al nou arquebisbe de València, N´Antonio Cañizares, valencià, per a demanar de nou la introducció del valencià a l´Església; però el resultat és que continua la no acceptació oficial de la nostra llengua a la litúrgia, malgrat que el nº 107 del “Plan Diocesano de Evangelización” aprovat per l´assemblea diocesana reunida a la Seu de València i presidida per l´arquebisbe Antonio Cañizares (2016), demana “fomentar el uso del valenciano en la liturgia, como cauce de evangelización enraizado en nuestra cultura” i promoure “la edición de los libros litúrgicos en valenciano”.

          Ara fa un any, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, el Consell Rector d´À Punt, la TV pública valenciana, proposà a l´arquebisbe la retransmissió de la missa dominical. N´Antonio hi va accedir i des d´aleshores molts cristians valencians seguixen amb tota normalitat la celebració de l´Eucaristia amb els textos elaborats per l´AVL, sense que això haja suposat cap divisió o enfrontament al si del poble de Déu.

          És per tot això que els sota-signants

DEMANEM

1.- que siguen editats els llibres litúrgics i també catecismes i altres textos en valencià segons les normes de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua;

2.- que s´introduïsca als seminaris i a les cases de formació religioses cursets per a coneixement de la història, cultura i llengua valencianes;

3.- que es promoga l´aprenentatge del valencià per a l´adquisició de la competència lingüística per a tots els preveres de les diòcesis valencianes;

4.- que els bisbes de la Comunitat Valenciana facen una pastoral col·lectiva per a promulgar, en un temps prudencial, celebrar almenys una Eucaristia en valencià en cada parròquia i altres llocs de culte de les comarques valencianoparlants els diumenges i festes.

5.- que els bisbes facen el suggeriment a les comarques castellanoparlants, com a signe d´unió i de pertinença, d´utilitzar el valencià en alguna pregària, cant o monició.

          El nostre poble utilitza el valencià a tots els nivells, l´escola està formant els xiquets  i xiquetes i l´Església no pot seguir essent una illa dissident.

Les signatures de tots aquestes persones i col·lectius, representatives de tot l’arc eclesial i sociopolític, testimonien els anys d’ignominiós silenci del valencià a l’Església; i, alhora, expressen l’anhel de ser cristianes i cristians sense renunciar a la nostra condició de valencians.

Per a tal fi, vos preguem que entreu a la web i ompliu el formulari. (www.grupdeldissabte.org).  Gràcies per l´atenció.