El Govern refreda una intervenció pròxima als grafitis de les muralles de Peníscola, malgrat els informes tècnics 

COMPROMÍS

El conjunt de gravats de navilis realitzats mitjançant incisió en el conjunt emmurallat de Peníscola, haurà d’esperar. Després d’una primera resposta del Govern, en la qual assenyalava que tot el conjunt té protecció i el Ministeri de Cultura i Esport treballa des de fa anys a millorar la seua conservació, protecció i posada en valor, el portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, vist que a simple vista no s’havia vist cap mena d’acció, va preguntar en quÈ han consistit els treballs de conservació, protecció i posada en valor, així com les anualitats en els quals s’han materialitzat i amb quin pressupost.

Ara el Govern matisa fins a cinc problemes que compliquen una possible actuació. La primera d’elles el fet que segons partió vigent (aprovat per Ordre Ministerial de 29 de març de 1976), el casc antic, be declarat d’interès cultural, se situa fora de domini públic marítim-terrestre. En segon lloc, que formen part de l’estructura urbana; que cal un procés de recuperació de titularitat d’alguns dels trams, motiu pel qual pel que sembla es realitzaran alçaments gràfics dels terrenys afectats per estructures defensives vistes o ocultes; haurà de ser el Registre de la Propietat de Peníscola qui determine la titularitat a partir de la documentació que aporten les parts implicades (Estat, Ajuntament i particulars) sense que es puga anticipar una data de la solució en el cas que ocupa a aquest castell cedit en ús per l’Estat a la Diputació de Castelló.

La coalició ha defensat que els gravats formen part de la història de la construcció, des de la qual es vigilaven els vaixells en la costa del segle XVII i XVIII i de la seua funció defensiva, “per la qual cosa haurien de tenir un tractament específic i una especial consideració amb aquest patrimoni en risc, ja que es troba a la mercè de vandalisme o males pràctiques per trobar-se, segons el propi Ministeri, pendent de concessió definitiva de la titularitat”.

El Govern apel·la a futures investigacions patrimonials de cadascun dels trams, a les administracions que els utilitzen i gestionen i assenyala als responsables de la tutela del patrimoni castellonenc “qui decidisca si ha d’informar o recordar a altres ens públics o privats les seues obligacions respecte a la conservació del patrimoni cultural que posseeixen o gestionen”.

Finalment assenyala que “tant els propietaris o posseïdors de cada tram com qualsevol de les quatre Administracions Públiques amb competències en la conservació i tutela del Castell i les muralles (Ajuntament, Diputació de Castelló, Generalitat Valenciana i Estat espanyol) poden intervenir en elles, prèvia autorització de l’òrgan competent, que, en el dubte, seria la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts del Ministeri de Cultura i Esport o la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana”.

Aquests grafits històrics van ser descoberts per l’arquitecte Arturo Zaragozá Catalán l’any 1993 i en ells apareixen representades 75 figures d’embarcacions gravades amb un instrument punxant en la cara exterior de la muralla de Santa Bàrbara a l’altura del carrer Faraons i pegats al Museu de la Mar. Quasi 30 anys després de la seua troballa, continuen deteriorant-se, sotmesos a la humitat i inclemències meteorològiques.