El Fortí: Isabel II i Vinaròs (X)
EL FORTÍVINARÒS 3 febrer, 2020 Vinaròs News
MARIAN FONELLOSA
A Vinaròs existia una Junta de Beneficència anterior a la Llei de 1849; els seus components es renovaven cada cert temps, a 1844 es renova íntegrament. La junta està presidida per l’alcalde, Sr. Forner. Altres membres eren: el metge i cirurgià, dos dels majors contribuents, el regidor síndic i el jutge de primera instància del partit judicial de Vinaròs. Les seues atribucions: establien els contactes, per mitjà d’una junta d’assistència domiciliària, amb l’Hospital de la Caritat de la vila, per facilitar llits als malalts i visitar els pobres a casa seua. La junta considera la necessitat d’ampliar L’Hospital de Caritat i es reuneix amb els majors contribuents per proposar l’ampliació de l’Hospital de Caritat, amb el Forn de fora (C / Socors) del costat, que no està arrendat, – per trobar-se interessada la moral pública ja que a l’Hospital existent no és possible la deguda separació entre homes i dones.
Tot i que estes iniciatives municipals d’alguna manera estaven immerses en directrius generals sobre la moral pública, l’ajuntament continuava, com els de la resta d’Espanya sense tenir autonomia en les seues decisions. Totes les propostes havien de passar per l’autorització del cap polític.
La Junta de Beneficència també actua en alguna ocasió per pal·liar situacions extremes fora de la vila, i acorden junt a l’ecònom i el prevere enviar el 1853 600 rs.vn. Per als desgraciats de Galícia per efecte de la fam. Este tipus d’actuacions, encara que necessàries, minvaven els escassos fons disponibles
Els apotecaris estaven implicats en subministrar medicaments a l’Hospital. Rafael Esteller els va subministrar a meitat de preu durant vint anys. I els metges cirurgians acceptaven assistir als pobres gratuïtament. No sempre es comptaven amb fons suficients per sufragar totes les despeses que suposaven estes prestacions, així al maig de 1854 demanen l’autorització del Governador per imposar impostos a alguns botiguers i a venedors del mercat per sufragar les despeses que tenia la Junta de Beneficència per a l’assistència domiciliària.
Existia a la vila una Junta de Sanitat que a part de encarregar-se dels problemes que es presentaven en ocasió de epidèmies del còlera morbo (especialment virulentes van ser a Vinaròs durant el segle XIX les de 1833-35; 1853-56; 1865 i 1884- 85), complia altres missions. S’encarreguen sobre la vacuna contra la verola als nens (1844) .I d’altres mesures tendents a la millora de la higiene i salut pública. A 1843 s’estableix multa als qui traslladen cadàvers destapats cap a la parròquia perquè Vinaròs sigui com altres ciutats i poblacions il·lustrades, a més de per salut pública. També la Junta de Sanitat de la Província assenyalarà les mesures a prendre com quan s’ordena: Vigili la venda de carn, bacallà i altres peixos salats i altres mesures de salubritat pública (es nomenen pèrits), els qui amb metges i el cirurgià Agustín Safón aniran a les botigues i magatzems, fent escrupolós reconeixement i separant el que es troba en putrefacció. Ràpidament s’acaten les ordres i tot allò que es troba en males condicions és llançat al mar. Es publiquen bans perquè la població mantingui els carrers nets i treguin el fem produït a unes hores determinades.
Al 1854 la Corporació municipal decidirà vendre l’Hospital per construir-ne un altre nou ja que on està pot ser perjudicial per a la salut pública, perquè pot haver contagis, i és millor que estiguin en llocs més ventilats. Les autoritats municipals no descansen en tot allò que signifiqui millores per a la població.
A més l’Ajuntament havia de fer front a les desgràcies naturals. A l’agost de 1846 als dos dies de forts vents i pedregades que van destruir la collita sol·liciten a la Diputació una rebaixa en els impostos.
Fonts: AHNV. Actes Municipals i Bans
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL