El Fortí: I República a Vinaròs (I)
EL FORTÍVINARÒS 1 octubre, 2020 Vinaròs News
MARIAN FONELLOSA
Monarquia d’Amadeu de Saboya: Problemática
Per tal de contextualitzar aquest moment històric, hem de presentar els antecedents i la situació política que es donava en general en tot el territori espanyol. El pronunciament (cop d’Estat) de setembre de 1868 comportarà la caiguda d’Isabel II. S’inicia un període de canvis que serà el anomenat Sexenni revolucionari.
Els problemes per trobar un rei que ocupés la corona espanyola va comportar un llarg període d’interinitat i regència que va dificultar la confiança en el nou sistema i va facilitar les iniciatives de les forces contraries a la monarquia democràtica: carlistes, alfonsins i republicans.
Tampoc l’irreprotxable actuació parlamentària d’Amadeu de Saboia , el rei escollit va ser capaç d’atreure aquestes forces i tampoc va aconseguir una actuació normal dels partits dividit de l’antiga monarquia. En els seus dos anys de regnat ( del 2 de gener de 1871 a 11 de febrer de 1873), va haver d’enfrontar-se amb el problema capital del sexenni: la progressiva reducció del consens per a la situació política de cada moment. La revolució l’havien fet republicans i monàrquics; els primers van ser foragitats per la definició del Govern provisional de 1868 i la Constitució de 1869 a favor de la monarquia. Per altra banda, els partits carlistes seguien amenaçant amb la guerra civil, que esclatarà al 1872.
L’abolició de l’esclavitud a Puerto Rico suscità una lliga dels interessos econòmics, en contra del govern.
Atacada des del principi per la dreta, la monarquia democràtica fou també criticada per les forces més democràtiques i populars. Els republicans federals ni acceptaven el marc constitucional ni tenien força per imposar la república. La seua carència de política coherent es concretava tant en insurreccions esporàdiques com en diverses declaracions dels seus parlamentaris. Per altra banda el moviment obrer, que havia formar part de la I Internacional, es va enfortir sobre la base de l’acció sindical i l’apoliticisme, la qual cosa el va portar a denunciar no tan sols l’anarquia sinó també a les forces polítiques més democràtiques, com els republicans federals.
A finals de 1872 un conflicte del Govern amb l’arma d’artilleria de l’exercit , solucionable en altres circumstàncies, porta a la crisi constitucional. Discrepàncies en la si de l’executiu, es converteixen en qüestió de confiança quan va ser portada a les Corts.
El Parlament dona suport al Govern i això implica l’enfrontament amb el monarca. El Rei firma el 8 de febrer de 1873 el Decret de reorganització dins de l’exercit i el dia 11 abdica. A la matinada del dia 12 , la Assemblea proclama la República per 258 vots contra 32 i nomena president del poder executiu a Figueras, que constitueix una govern de coalició republicà-radical.
La proclamació de la república suposà l’aparició de noves línies de fracció política i social. El primer govern adopta les mesures populars que la monarquia democràtica havia negat: promulga una amplia amnistia, se suprimeixen els consums i s’estableix la desaparició de les quintes (llei de febrer de 1873), de tal manera que en endavant l’exèrcit estarà integrat per voluntaris.
El consens inicial es reduirà molt prompte. Hi havia els partidaris d’una república unitària i els de una república federal. A juliol de 1873 s’anirà més enllà al pretendre que l’organització federal de l’Estat s’articule de baix cap a dalt i sorgiran els Moviments cantonals (Cartagena, València, punts d’Andalusia…) La I República tindrà quatre presidents de govern i durarà tan sols 11 mesos.
Nota: Al proper article: La I República a Vinaròs.
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL