MARIAN FONELLOSA
El Gremi de Llauradors encarrega al frare del convent de Sant Agustí, Pere Gonell, que tenía coneixements arquitectònics que presentés un pla i es fes càrrec també de dirigir la construcció de l’ermita.
El 9 de maig de 1780 es celebra la festa de de Sant Gregori amb més solemnitat que mai. La processó es dirigeix fins el lloc assenyalat per la nova ermita i allí es dur a terme la benedicció i col•locació de la primera pedra, aproximadament a un km de la població, en el camí de l’ermita dels patrons de Vinaròs.
A la primavera següent l’eruga amenaçava les collites i els llauradors organitzen celebracions religioses. El 27 d’abril van en processó al lloc on s’està construint l’ermita i beneeixen el terme amb l’aigua passada pel cos de Sant Gregori de Navarra com era la costum.
L’obra es va acabar l’any 1790, segons d’inscripció que consta al front de la volta del vestíbul.
Comentari artístic
L’ermita , sobretot en el seu interior s’entronca en l’estil imperant de l’època, el neoclàssic.
Sols és de pedra el basament de l’ermitori. Els aglomerats utilitzats són: la putzolana, cal, guix (el ciment no fou patentat per Parker fins 1792, dos anys després de l’acabament de l’ermitori). Les parets són d’un metre de gruix. Els arrebossats de les parets es van fer en cal (el guix resultava més fàcil d’esquerdar-se). La pavimentació es fa de rajoles ceràmiques ordinàries de xicotetes dimensions.
L’edifici s’alça sobre planta de creu grega inscrita en un quadrat, en capelles als cantons y sagristia a un costat. Hi ha una cúpula central sobre el creuer, sostinguda per quatre grans pilastres en petxines. Aquesta cúpula semiesfèrica té unes obertures que s’alternen en els paraments. La coberta con en la resta de de la sostrada està recoberta de teules. Al final de la disposició de les teules hi ha un xicoteta cornisa. Als braços del creuer hi ha una curiosa disposició poligonal.
Les capelles són de menor altura que la resta de la construcció, amb cobertes a dos aigües.
A la façana, d’estil compost es distingeixen dos cossos, la porta adintelada amb pilars senzills als costats, d’estil dòric. Al friso es situa en relleu els símbols episcopals , rodejats de motius florals i la inscripció del l’any de la construcció. A cos superior on la fornícula segurament hi hauria l’imatge del sant, que no es conserva com tampoc la que pogués haver a l’òcul de dalt.
A l’interior és on s’aprecia l’harmonia de l’ermita, es poden observar les capelles amb voltes vaides als braços del creuer, els seus arcs arranquen dels pilars centrals i les empentes laterals són contrarestades amb pilastres adossades de base quadrangular d’on surten els arcs de mig punt. Les voltes de les capelles són d’aresta. El retaule de l’altar , d’estil neoclàssic presenta una fornícula amb columnes adossades en capitell d’ordre compost. També consta d’un friso de decoració vegetal.
La volta central està decorada amb nervis fingits de guasería i el medalló està pintat, descansa sobre quatre petxines decorades en relleus i contra relleus al•legòrics a les plagues del camp i al cultiu de la vinya.. També amb els símbols del sant: mitra i bàcul i una inscripció en llatí.
L’ermita s’obria cada any per celebrar el culte el dia del Sant, 9 de maig fins el primer terç del segle XX.
Com a curiositat, el 2 de novembre de 1902 el desbordament del riu Servol va inundar l’ermitori dins una alçada de dos metres.
Fonts: Arxiu Històric Municipal de Vinaròs
Borrás Jarque. J.M. Historia de Vinaròs
EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL