Vinaròs News

Històries d'avui en dia

MARIAN FONELLOSA Instituts El 1845, a través del Pla de Gil de Zárate i Vázquez Quipo es duu a terme l’anomenat Pla Pidal de...

MARIAN FONELLOSA

Instituts

El 1845, a través del Pla de Gil de Zárate i Vázquez Quipo es duu a terme l’anomenat Pla Pidal de Centralització de la Instrucció pública. El 1846 es creen els Instituts de Segon Ensenyament i se suprimeixen les Aules de Llatinitat. Es creen com a entitat específica i espai particular i propi d’aquesta etapa formativa. El Segon Ensenyament i els instituts van adquirir carta de naturalesa alhora que es va anar conformant el sistema educatiu nacional. Tota aquesta etapa educativa va intentar ser modificada pels liberals a través d’una profunda reorganització que va assolir fins a la mateixa denominació, la qual va passar a anomenar-se amb criteri positivista “segona ensenyança”. I com a part essencial d’aquests impulsos reformadors, l’institut va ser concebut com a entitat i espai dedicats específicament a aquests estudis. Tant el Segon Ensenyament com l’institut van ser pensats com a elements complementaris, amb una imbricació tal que, en certa mesura, no s’entenen l’un sense l’altre. Com a tals van ser, a més, components molt característics de la creació, el desenvolupament i la consolidació del sistema educatiu. Fins i tot podrien qualificar-se de prototípics, ja que van presentar perfils força més nous que altres establiments i etapes formatives. En aquests primers instituts s’impartiran el Segon Ensenyament Elemental i el Segon Ensenyament d’Ampliació.

A la Llei Moyano de 1857 es van organitzar els Ensenyaments Mitjans encaminats a la Universitat, que preveia la creació d’almenys un centre a cada capital de província Aquest sistema, amb diferents plans educatius seguirà fins al franquisme, ja al segle XX. A Vinaròs, desde la supressió de les Aules de Gramàtica no trobem referències fins a finals del segle XIX sobre els ensenyaments mitjans. El 1876 es crea una Escola de Segon Ensenyament. El seu primer director serà l’advocat Sr.Melquíades Forés i Ramos. El 31 de juliol de 1876 en instància adreçada a l’alcalde de la ciutat, sol·licita es sufraguin les despeses per a dos alumnes pobres, amb un total de dos mil reals, o sigui 500 pessetes, per dur a terme els estudis de Segona Ensenyament agregada a l’Institut provincial. Als exàmens de selecció per accedir a aquesta escola, mitjançant beca, es realitzen les proves de Gramàtica castellana i la pràctica a la pissarra dels quatre regles aritmètiques. Es van presentar 7 alumnes i van ser seleccionats els dos que van treure millors notes, però també es van tenir en compte les circumstàncies familiars. La beca cobrirà les mensualitats dels pagaments al Col·legi, però no se’ls costejarà el pagament de les matrícules a l’estat, el dret d’ingrés, el final de curs, el grau de batxiller, com tampoc el percentatge que correspongui a cada alumne per sufragar les despeses que faci la Comissió d’examen, dels catedràtics oficials que es desplacen a Vinaròs pel final de curs, i els programes i llibres. Tot això anirà a càrrec de l’alumne.

           

A la sessió ordinària de l’ajuntament del 19 d’agost del 1880 trobem la referència a la sol·licitud d’un ajut per poder estudiar en aquesta escola. Bautista Ramón sol·licita que el seu fill Bautista Ramón Rodríguez pugui cursar, com a fill de pare pobre, al Col·legi de Segona ensenyament de la ciutat, els estudis fins aconseguir el títol de Batxiller en Arts. Se’n valoren les circumstàncies familiars i les aptituds. Serà admès i es comunicarà al director Sr.Melquíades Forés. Les ajudes per subvencionar estudis de segon ensenyament se succeiran durant aquests anys.

I als arxius trobem successives informacions en relació amb aquest centre. El 7 de febrer de 1884, el Sr.Forés sol·licita, que com s’havia acordat amb anterioritat s’atenga la petició perquè el col·legi de segon ensenyament tingui a més de director literari, un administrador. El 23 de setembre de 1885 a Sessió ordinària, la Corporació resol subvencionar el col·legi de segon ensenyament, segons pressupost per a l’admissió i ensenyament de l’alumne pobre Sebastián García, i també Juan Bta. Juan Sabater, si examinat prèviament pels professors del dit Institut ho jutgen digne d’aquesta gràcia. El 23 de juny de 1886, el director del col·legi de Segona Ensenyament comunica que el resultat de les qualificacions obtingudes pels alumnes ha estat satisfactori.

Se cita el 1882 una acadèmia en què s’imparteixen classes de francès, aritmètica mercantil i tenidoria de llibres, dirigides per D. Manuel Lozano.

FONTS: AHMV: Arxiu Històric Municipal de Vinaròs. FONELLOSA, M. LLOPIS, C.IES Leopoldo Querol, 50 Aniversari-Ed. Antinea. Vinaròs 2017 (per a més informació).

EL FORTÍ VINARÒS INTERCULTURAL

www.elforti15.blogsport.com.es

 

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies