MAURI ESTELLER
Properament, parlarem del “Toll Negre”, avui encara no toca. Encara no perquè l’última vegada ho vam deixar pels estrets i és per on començarem.
El riu Cervol entre l’ermita de Sant Sebastià de Vinaròs i el camí de la Venta Barana, pot ser a simple vista no diu gran cosa, sembla un riu sec, bastant ample, sense accidents geogràfics significatius. Res més lluny de la realitat, jo voldria ser biòleg, geòleg o tot allò que signifiqués una possibilitat d’analitzar el que trobem pel llit del riu, i si, també poeta o escriptor per saber “ fer-ho vore a la gent que sense anar-hi ho vulgues viure.
Hi ha trams amb terra, on hi pasturen els ramats d’ovelles I cabres, trams amb no molta grava, trams en els que sembla que algú amb una escombra gegant s’ha emportat la grava i els cursos d’aigua, això sí, actualment esporàdics, han dibuixat un seguit de canalets més o menys profuns o una roca llisa damunt de la que podriem fer patinatge, tot això envoltat banda i banda per un bosc verd de tarongers.
Troços hi ha on es fa difícil transitar per les grans roques escolpides pel rodar de les més menudes, i també en dos punts concrets per la profunditat dels “canyons” que hi trobem, em referiexo als estrets, amb uns cinc-cents metres de llargada cadascun, i una profunditat en punts superiors als sis metres, tenen una amplada molt variable, tant a la part superior com al fons.
Els més propers a Vinaròs no els he vist mai amb aigua, pero els situats baix del cami de la Venta Barana, amb aigua impresionen. On el camí creua el riu, pot tenir una amplada d’entre 15/18m i el pas amb tubs una altura superior al metre, veure el cabal d’aigua que cobreix tot això i cinquanta metres més avall tota aquesta aigua es concentra en menys de 4m, és per veure-ho i viure-ho.