Vinaròs News

Històries d'avui en dia

El Centre d’Estudis dels Ports, Premi Valencià de l’Any atorgat per la Fundació Huguet El Centre d’Estudis dels Ports, Premi Valencià de l’Any atorgat per la Fundació Huguet
NOTA DE PREMSA El dia 9 d’octubre, dia del País Valencià, va tindre lloc el lliurament dels premis Valencià de l’any que atorga la... El Centre d’Estudis dels Ports, Premi Valencià de l’Any atorgat per la Fundació Huguet

NOTA DE PREMSA

El dia 9 d’octubre, dia del País Valencià, va tindre lloc el lliurament dels premis Valencià de l’any que atorga la Fundació Huguet. Josep Antoni Carrasquer el va rebre a títol individual i el Centre d’Estudis dels Ports, com a col·lectiu. L’acte es va fer al Saló de Plenaris de l’Ajuntament de Castelló, presidit per l’alcaldessa i amb l’assistència dels regidors i dels patrons de la Fundació Huguet. Hi va acudir un grup nombrós de persones de la comarca sòcies i simpatitzants del Centre.

El secretari de la Fundació, Manuel Rosas, va llegir l’acta en què s’acordava concedir els premis:  “Al senyor Joan Antoni Carrasquer Artal, en reconeixement del seu treball com a historiador, gran impulsor i artífex de l’Espai Joan Fuster, de Sueca. I al Centre d’Estudis dels Ports, en reconeixement del seu projecte de promoció i divulgació de la cultura de la comarca dels Ports, vehiculat sempre en la nostra llengua.”

En primer lloc, va rebre el premi el senyor Carrasquer i, seguidament Pilar Dolz, patrona de la Fundació, va llegir la laudatio del Centre d’Estudis dels Ports. Va fer referència al Decret de Nova Planta, que va significar la liquidació dels furs, com a origen de les nostres febleses nacionals i va fer un repàs de les activitats del Centre: la revista Au! (de la qual en va llegir tot l’equip de redacció del primer número, com un homenatge a les persones que el formaven). Va recordar que la revista trimestral “[…] integrava en les publicacions temes candents, com l’emigració, les dones, la contaminació, etc. I, alhora, treia quaderns monogràfics, com el de Vinatea. Així com una revista “filial” ALADRE , el 1995, que fou una publicació juvenil …Pot ser que s’hauria d’explorar aquesta via amb les modernes tecnologies, ara que n’hi ha una joventut emergent, compromesa i preparada. I amb aquesta idea i per un públic més jove editaren els resultats dels 25 concursos literaris que el Centre va promoure. I de la seua seriositat , professionalitat i compromís donen fe la “Guia Bibliogràfica de la comarca dels Ports”, o l’índex temàtic dels cinc anys de publicacions o la creació d’una col·lecció de llibres. Tal volta em deixo qualque cosa, de segur; però no voldria deixar al tinter la celebració del “Primer Congrés de la Comarca”. Només són, com ens deixà escrit Domi Pastor, retalls, “Retalls de Vida”. En acabant aquesta primera fase sorgeix esponerosa la immensa “Papers dels Ports”, ara ja amb nou números publicats i periodicitat anyal. I d’on trauen la força i la capacitat de renovació? Crec que també han caminat, com Raimon, molt de temps silents pel carrer “la pau”, ací les dreceres de l’aspre secà. I varen dir com ell:

“March i Fuster m’han enlluernat,

Roig i Estellés se m’han barrejat,

Alfaro i Ventura m’han animat.” 

I com ells, també aquest aplec de persones: Èticament exemplars, d’una fidelitat al País absoluta, compacta com una pinya i alhora, desitgem, forta, expansiva, esmunyedissa, amb desig de llibertat com una mata de jonc. Si fa quaranta anys eren una promesa amb una energia no expressada encara, ara rebentaran les costures front la pedregada que ens cau.”

També es va referir a la llengua: “La llengua, sempre, és l’espinada, la raó de ser, l’ànima de la llibertat humana, individual i col·lectiva. Aquesta era la raó de la seua creació, no debades fou la Comissió de Normalització Lingüística l’eina amb la que

s’adreçaren als seus conciutadans, de poble, però ciutadans. I d’aquesta mena manifestaren les seues preocupacions i coneixements. La intenció del nostre benefactor Sr Huguet al parir la Fundació, era, precisament, la promoció, la pervivència, ara seria supervivència, de la llengua catalana al País Valencià.”

Li va respondre la presidenta del Centre d’Estudis dels Ports, Violeta Tena.

“Rebre aquest premi de la mà de la Fundació Huguet és especial. I ho és per tot el que significa la figura de Gaetà Huguet, un castellonenc de soca, però, també, un valencià de pedra picada, algú que, en els foscos anys del franquisme, en temps d’anorreament cultural, entenia la importància de mantenir i potenciar la nostra llengua. “Un patrici”, que en va dir Joan Fuster. Ens congratula que avui la Fundació Huguet mantinga viva la flama d’aquell esperit. En això, el Centre d’Estudis dels Ports està en sintonia amb la Fundació Huguet i amb el mateix Gaetà.”

I va cloure la seua intervenció: “Acabo reiterant l’agraïment a la Fundació Huguet, i molt especialment a Pilar Dolz, perquè ella, que s’estima la seua terra de naixement, ha empentant tant com ha pogut perquè avui estiguem ací. Gràcies Pilar! I acabo amb una reflexió: quan l’any 1983 es va posar en marxa l’ Associació Cultural i Comissió de Normalització Lingüística dels Ports —que anys a venir esdevindria el Centre d’Estudis dels Ports— ho feia en un context alhora il·lusionant i complicat. Il·lusionant perquè, per primera volta en quasi 300 anys hi havia una institució -la recuperada Generalitat- que vetlava per la defensa i la promoció de l’idioma. Complicat, també, perquè a València, una batalla alimentada per la ultradreta, utilitzava la llengua en benefici dels seus interessos polítics. Han passat quatre dècades d’aquell episodi i, malauradament, la flaire d’aquells temps rancis tornen a fer-se presents. Evitem caure en el seu parany i fem honor al llegat que persones com Gaetà Huguet Segarra ens van deixar. Front a la ignorància, la ciència; front a la provocació, els arguments; front als entrebancs, la resistència; front a la foscor, l’alegria. Ara i sempre, continuem endavant. Moltes gràcies! “

Seguidament va cloure l’acte l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, que va fer una defensa de les normes de Castelló. Posteriorment  es van fer les fotos protocol·làries que podeu veure. I es va oferir un dinar als premiats.

El 2023 ha estat, doncs, un any de reconeixements per al Centre, ja va començar amb el lliurament de la Creu de Santa Llúcia, màxima distinció que concedeix l’Ajuntament de Morella. I ara, aquest premi de Valencià de l’any 2022, el situa entre la  llarga nòmina de personalitats i entitats guardonades en mig segle llarg d’història de la Fundació Huguet, en la qual destaquen: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Joan Francesc Mira, Isabel Clara-Simó, Al Tall, Escola Valenciana o el mateix Aplec dels Ports. Formar part d’aquest grup selecte representa un immens honor que el Centre vol compartir amb tots els qui han contribuït desinteressament a fer-ho possible.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies