“Ditxoses Fires passades”: Retrospectiva de la Fira i Festes de S. Joan i S. Pere de Vinaròs (I)
FESTESLA NOSTRA GENTVINARÒSVINARÒS MAIL 12 juliol, 2020 Vinaròs News
XAVI FLORES/SETMANARI VINARÒS
Enguany la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere no ha donat la benvinguda a l’estiu, ni Vinaròs ha estat en peu de festa. Una pausa obligada pels efectes d’una pandèmia d’abast mundial que és un bon moment per reflexionar, per recordar la història festiva de la nostra ciutat. Ditxoses Fires passades, com deia en un poema José Sebastián Farga.
Pel fet de que a l’arxiu municipal no es conserva el document, hi ha diferents versions sobre la data del privilegi concedit a Vinaròs pel rei Carles II per celebrar-les. L’any 1686 és la data més nombrada en tots els textos, però José A.Gómez Sanjuan considera que va ser l’any 1688 (Revista Fonoll, juliol 2015, on explica el perquè no va ser l’any 1686, com tantes vegades s’ha publicat), i també s’ha especulat amb la data de 1683.
Siga com siga, inicialment no van tindre èxit, i de fet no es van tornar a celebrar en més de 150 anys, fins que l’any 1840 la reina regent Maria Cristina va reconfirmar el privilegi després d’una solicitud del municipi. Aquest any i el següent -1841- es van fer al mes d’agost al carrer dels Socors, però de nou degut a la escassa assistència de firaires i públic es van tornar a deixar de celebrar durant 34 anys més.
Va ser al 1875 (segons José Ràfels García, Apuntes históricos de Vinaroz, Biblioteca Mare Nostrum de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs) o el 1876 (segons J.M,Borràs Jarque) sent l’alcalde Salvador Masdemón, quan es van reprendre a la plaça Parroquial, i, ara ja si, al mes de juny, coincidint en Sant Joan i Sant Pere, i agafant per això la denominació de Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere. Des d’aleshores, han continuat celebrant-se fins als nostres dies.
La de 1875 tampoc va ser de totes formes una fira exitosa. Com explica José Ràfels García, a Apuntes históricos de Vinaroz, es van construir moltes paradetes de fusta de venda de gènere i objectes -cosa que no s’havia fet a fires anteriors- i tot i que van acudir vinarossencs i alguns veïns d’altres localitats, no va ser multitudinària. Des de l’Ajuntament es va pensar que potser el lloc a la plaça Parroquial no era l’idoni i l’any següent, al 1876, es va decidir fer a la plaça Constitució (actual plaça de sant Antoni, lloc on es van celebrar fins l’any 1965) i va resultar tot un èxit de participació i assistència. A partir de 1965, sent alcalde Francisco Balada, la Fira es va traslladar al passeig de Colom. Allí va romandre fins al 1996, any en el qual va passar definitivament al passeig Fora del Forat.
Les casetes de la Fira
Des de Domingo Julbe, passant per Bautista Plà i després Agustín Cervera, l’home que més anys s’ha dedicat a muntar les casetes de la fira ha estat Pedro Giner Torres. Des de l’any 1925 i durant més de quatre dècades, Giner va fer la instalació de les casetes per als firarires, procedents en la seua majoria de València. En una entrevista que li va Manuel Foguet al juny de 1958 publicada al Setmanari Vinaròs, Giner explicava la bona acollida de la fira vinarossenca (70 parades de dos metres lineals a la década dels anys 50, però es van arribar a muntar en anys anteriors fins a 150 casetes). El lloc on s’instalaven en aquella època era la plaça de sant Antoni. Els “tirets”, venedors de joguets, bijuteria, “tarroners”, xurreries eren els productes més comuns que oferien.
Actualment, el recinte firal continua sent un dels símbols de la Fira i Festes, tot i que amb el pas del temps, ha variat molt i es composa de diverses atraccions i jocs, amb diverses parades de menjar i de beguda.
Els bous
L’afició pels bous a la ciutat va propiciar que l’any 1863 es construís la primera plaça de fusta del municipi, i en la correguda inicial va participar la quadrilla del “Relojero” (segons explica José Molés, al setmanari Vinaròs del 4 de gener de 1958). Aquesta plaça es va desmuntar per a construir l’actual, que es va inaugurar durant la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere l’any 1891. El marquès de la Figuera i Fuente el Sol va assumir el cost de l’obra. L’any 1920 la plaça va ser adquirida per Eduardo Torres, qui la va restaurar a causa del seu mal estat de conservació. Les reformes es van inaugurar en la Fira i Festes d’aquest mateix any.
La primera correguda de Fira i Festes a la plaça va ser el dia 28 de juny de 1891, amb bous de Victoriano Ripamilán per a Manuel Garqués i de la Fuente el Sol per a Rafael Molina «Lagartijo» i Antonio Moreno «Lagartijillo». Al dia següent, 29 de juny es va fer una nova correguda amb bous del Marqués de la Fuente el Sol per a Manuel García “El Espartero” i Julio Aparici “Fabrilo”.
A la plaça de mamposteria prèvia a l’actual els dies 14 i 15 de juny de 1870 va haver-hi el mateix cartell per als dos dies: Nazario Carriquirri per a Antonio Carmona «Gordito» i José Lara «Chicorro» (A.Fora, Toros en Vinaroz, 23 juny 1973).
Per diferents motius no hi va haver bous els anys 1905, 1913, 1916, 1923 i 1924. Tampoc a partir del 1936 per la Guerra Civil, i no es van reprendre fins al 1941.
Els bous de la Fira i Festes de Vinaròs han sigut històricament un èxit de públic, però han anat perdent progressivament importància en els últims anys. Durant dècades, els dies de bous acudien gent de molt diverses poblacions del sud de Tarragona i la provincia de Castelló, bé en carros, bé en vehicle.
“No eren prou els hostals que hi havien i els carros i tartanes eren deixats detras del campanar i a la vora de la mar. En aquells temps, els homes de la ribera de I’Ebre (Amposta, San Jaume, San CarIes de la Rápita, etc.) vestien jopetí negre o blau, pantalons curts, que nosaltres en deiem “camalets”, i mitjons de cotó blancs, com ho feien, també, els que venien d’Alcanar. Ja de bon demati, el poble es veia pié. L’animació deIs carrers no parava. Uns s’afanyaven en comprar I’entrada per als bous, a les reixes de casa Vaquer i de casa Freixes, a la placeta Jovellar. Altres omplien les tauletes deis cafés, donant cómpter de I’esmorzar que portaven dins d’un saquet penjat al coll. A mitjdia, el sol feia de les seues i corrien les “gracioses” i les orxates que era un gusto No havia aplegat, encara, el temps de la cervesa i els vermuts amb tapes. L’hora de dinar omplia els hostals i les fondes,
amen de les tabernes en les que minjaven els que se-ho portaven en el saquet. Aplegada l’hora del “passacalle”, el centre del poble bollía (Casolà, “El Racó de Casa”, Setmanari Vinaròs, 21 juny 1969)
La traca
A la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere no pot faltar córrer la traca, esdeveniment de molta tradició, donat que se celebra almenys des de l’any 1933. A Vinaròs, com ha passat en altres poblacions, no ha calgut recuperar aquest costum tan arrelat com és córrer sota la pòlvora i les xispes a la nit. Puntual a les 23 hores, la traca pels carrers de costum és un fixe de tots els programes de la Fira i Festes des de fa quasi un segle.
1944: els Nanos i Gegants participen a les festes
La incorporació dels Nanos i Gegants a la programació de la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere es produeix al 1944 amb l’adquisió de noves figures (després de la Guerra Civil, les que hi havia a Vinaròs, lamentablement van desaparèixer) i perdura fins al dia d’avui. Els nous nanos i gegants els van comprar els regidors Manolo Garcia Julbe i Vicent Caballer als Almacenes El Siglo, al carrer Pelai de Barcelona. Eren els únics que quedaven després que el magatzem sofrís un incendi. Pel que fa als Gegants, aquests seguirien els gustos de l’època i representaven, com en molt altres llocs, als Reis Catòlics. Des d’aleshores, nanos i gegants formen part molt activa de la festa.
“Ditxoses Fires passades”: Retrospectiva de la Fira i Festes de S. Joan i S. Pere de Vinaròs (i II)