Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Discurs inaugural de la fira de l’Oli la Garrofa a Jesús per Paco Vives Discurs inaugural de la fira de l’Oli la Garrofa a Jesús per Paco Vives
La XXVI Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre i V Fira de la Garrofa a Jesús se celebra de forma virtual del... Discurs inaugural de la fira de l’Oli la Garrofa a Jesús per Paco Vives

La XXVI Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre i V Fira de la Garrofa a Jesús se celebra de forma virtual del 25 de febrer a l’1 de març. S’ha creat una web per seguir el dia a dia de la fira https://firesvirtuals.cat/firaoligarrofajesus

A la web hi ha totes les activitats programades, les salutacions oficials, receptes de cuina confeccionades per xefs del territori,  el treball de recerca per tenir censats tots molins de l’oli de Jesús, un resum de l’exposició dels vint-i-cinc anys de la fira, etc. També estan els discursos com l’inaugural de la fira, pel rector de la parròquia, el vallibonenc mossèn Paco Vives, que reproduïm tot seguit:

DISCURS DE LA INAUGURACIÓ VIRTUAL DE LA FIRA DE L’OLI I DE LA GARROFA 2021

Vull agrair a la Comissió organitzadora de la Fira el haver pensat en mi per inaugurar aquest any la Fira virtual de l’Oli i de la Garrofa.

La psicologia ens diu que quan un dia et fan confiança, t’aprecien, et valoren, pot ser més del degut, si no caus en l’orgull de pensar que ets millor que els altres, això t’omple de satisfacció sana, t’ajuda a fer les coses millor, allò de la teràpia de l’elogi. Això és lo que em passa avui  a mi.

Però us de confessar una cosa: A qui més hagués omplert de satisfacció hagués estat a ma mare, plegadora d’olives i enamorada  d’aquestes  planes tortosines, al veure que el seu fill, a qui li havia ensenyat a apreciar a la natura, té l’honor avui d’inaugurar la Fira de l’Oli de Jesús. Mare, això va per vostè.

Remuntem-nos als nostres orígens. Quan vam celebrar el Xé Aniversari de la constitució de l’EMD de Jesús vaig escriure una llegenda sobre els orígens del nostre poble perquè tots els pobles en tenen i es va representar en  l`acte d’Homenatge que  les Entitats van dedicar al poble de Jesús, com un agraïment als nostres avantpassats. Han passat ja molts anys i m’agradaria recordar-la, perquè La llegenda ha estat i estarà sempre el recurs dels savis per parlar als senzills i el recurs dels senzills per  parlar als savis.

Diuen que la veritat anava trista per la vida i es trobà amb la  llegenda que li preguntà:                                                                                                                                  -Per què estàs trista?                                                                                                                                                      Cosa que respongué la veritat:                                                                                                                                               -Perquè a mi ningú m’escolta.                                                                                                                                                –Per què?                                                                                                                                                                                                       -Perquè soc lletja i ningú em vol.                                                                                                                      -Posat les meues joies i veuràs com que si et volen. Als homes no els hi agrada la veritat nua.

Deia així la llegenda: “Temps era temps el caminant pujava suoròs i fatigat costa amunt, camí del Coll de l’Alba … A Mig Camí es parà a descansar i contemplar la posta de sol a les muntanyes de Caro sobre la vall … i extasiat s’adormí i, com en un somni, tot el seu organisme entrà en excitació, i tots els membres es posaren a parlar:

“- Més enllà del riu, del gran riu – digueren els ulls – veiem una vall, un mar immens d’oliveres i garrofers. Què n’és de bonica la nostra vall! Són terres d’al·luvió, una mescla de terres que el riu ha anat deixant en el seu caminar cap al mar i terres pedregoses que baixen de les muntanyes de Caro formant una gran plana, el mar de les oliveres. Però de què ens serveix contemplar-la si  no hi podem  pas arribar – digueren el ulls.

-Natros us hi portarem, digueren els peus, natros si que hi podem anar. Estem acostumats a fer llargues caminades.

– I havent arribat, què hi farem allí? Insistiren els ulls neguitosos.

– Descansarem a la vora del riu, sentint la remor del vent acariciant els arbres, – digueren totes contentes les oïdes.

– I eixamplarem els pulmons amb l’aire de la serra tot perfumat per les flors i les herbes del camp – digué l’olfacte.

– La terra ha produït els seus fruits, d’ells ens alimentarem – digueren les mans – No veieu quin bé de Déu d’oliveres i garrofers hi ha? Natros la treballarem,

-Tot això no ho ha d’ assaborir un de sol – digué el gust – hem de formar un poble, on tots hi puguen cabre, on cadascú se senti feliç fent el que ha de fer, posant-ho tot al servei dels altres.

– Sí, un poble – digué el cor- on les diferències no seran mai un obstacle per a la convivència, més bé una riquesa, on els conflictes es resoldran amb el diàleg que per això tenim la capacitat de parlar i d’escoltar.

El caminant es despertà. S’havia fet nit fosca. Tot i així decidí tornar a la ciutat. No sabia el que havia passat però estava content.  A l’endemà, sense saber el perquè, guiat per l’ instint, travessà el riu pel pont de barques. No es cansava de caminar com aquell que busca un lloc desitjat.  Li agradà aquell indret prop del Convent dels Franciscans, barranc de La Palomera amunt, i allí decidí construir la seva llar. Poc temps després foren uns altres tortosins els qui decidiren també anar a viure al seu costat. Així, poc a poc, es va constituir el primer nucli del nostre poble, el Raval Vell. Després vingué el Raval Nou i de la unió dels dos nasqué el poble de Jesús, nom emblemàtic en la vida de Francesc d’Assís i dels franciscans.

“Era un gos, era un gat i el conte s’ha acabat”. I com diu la dita popular: “de tot lo que us he contat, lo que no és mentida és veritat”. És mentida, invenció, recurs pedagògic la narració, el fullatge, és veritat el missatge que es vol transmetre, que Jesús és un poble amb la seua història.

Lo que si és cert és que aquells avantpassats començaren a conrear la terra: oliveres, ametllers, garrofers, figueres, tarongers i tota classe d’hortalisses i Jesús es convertí en un poble agrícola, amb més de cent molins d’oli, punt de referència de les rodalies.

Al moment de plegar les olives faltaven mans i dels pobles de l’interior baixaven a les planes a plegar. I quina cosa més bonica: la relació entre els “amos” i les plegadores o barcelleres, com es deien aquí a Jesús, va estar sempre excel·lent. Pregunteu-ho a Rosita Gisbert, Maria Cinta Arasa, Joaquineta de Boti …

L’oli té en la vida moltes aplicacions i beneficis:

L’utilitzem, especialment els pobles mediterranis, per al menjar, com a combustible per a les llànties, l’utilitzem per les seves propietats curatives, els esportistes saben com l’aplicació de massatges aprofita per a la fortalesa i agilitat dels seus músculs i tots apreciem l’ús que se’n fa en el camp de la cosmètica. Per això ha estat sempre tan valorat.

No és gens estrany que l’oli, juntament al blat i el vi sigui símbol de salut, de benestar i de pau … L’oli dona suavitat i alegria, condimenta els menjars i dona bellesa i frescor als nostres cossos … El mateix Jesús el va escollir com a matèria d’alguns sagraments.

I on vivien les plegadores? En general tenien la seua vivenda en una  caseta que hi havia a quasi totes les panes. Fou ma mare qui em va fer descobrir el seu valor. De jove, baixava amb una colla a plegar olives a Rossell, a Santa Bàrbara, a Tortosa …  S’hi passaven ben bé tres mesos. No és que em volgués donar cap lliçó, però, contava amb alegria tantes i tantes anècdtes de les casetes de camp que, sense voler, me les va fer apreciar. Fins i tot ara, quan vaig per la muntanya, les contemplo i m’entusiasmo pensant en la seva història.

La caseta de camp a més a més de servir  de lloc per a dormir, resguardar-se del fred i de la pluja, han estat també “escola de saviesa popular”. Les nits en ple hivern eren molt llargues i donaven molt de si, oferien l’ocasió de fer “petar la xerrada” sense presses.

 Quan el llegir i escriure era privilegi d’uns pocs, la tradició oral, contar -se les coses de pares a fills de viva veu, ha estat la manera de transmetre la saviesa popular d’una generació a una altra. Ma mare sempre em deia que plegar olives era una feina molt pesada, es passava molt de fred,  però les nits a la caseta de camp eren molt agradables,  tothom tenia histories que contar. D’ella vaig aprendre què era l’estel “farineter”: “Matinejàvem” i quan al cel brillava l’últim estel ja hi havia una cassola de farinetes a taula”.  Guardo com un tresor totes les anècdotes que em contava. Sé de més d’una que va aprendre a llegir i escriure a la vora del foc en aquelles nits llargues de l’hivern. El famós diàleg de les Xafarderes tortosines i la Teúrgia del Cremat del metge Sabaté van córrer per totes les planes.

Una nit, no sé perquè, van treure a col·lació “l’onça”.

L’oncle Jeroni era un lletraferit, que sabia de lletres i de números, va dir:

“- Una onça equival a 16 duros, que són 80 pessetes, 320 quinzets i 1600 perretes”.

Ningú li ho va discutir, però, com quan estires una cirera en segueixen moltes, van passar de l’onça a la lliura, de la lliura a la mesura, de la mesura a la barcella … i de la barcella al temps de la picor en el qual de la plana pujaven als pobles de muntanya a canviar oli per patates, fesols, cigrons …, taronges per draps o soles de goma (pes per pes).

Per acabar, una anècdota real, no inventada, un dia l’amo digué a les plegadores:

“-Xiquetes, esta nit us quedareu soles perquè la meua dona està malalta i jo he d’anar a casa.

-De cap de les maneres, soles no mos quedem. Natros tenim temor. Si vostè marxa, natros també –digueren les plegadores-

Després d’un tira i afluixa les va convèncer, els hi va dir com havien de tancar la porta i que no obrissin a ningú.                                                                                                                                                                                                 Hi havia una que era més atrevida que les altres i penjada d’un clau a la paret estava la bota de vi de l’amo i va dir a les altres:

   -Ara que no està l’amo voleu que beguéssim un traguet de vi i  així mos passarà la temor?

Totes li van contestar que no. Què pensarà l’amo? Dirà que som unes lladres, mai més ens tindrà confiança.

Que si, que no… La més atrevida que es deia Margarita digué:

-Pos jo si que vaig a beure’n.

Agafà la bota i begué un bon trago… i la tornà penjar.

Llavors les altres digueren:

-Si tu n’has begut, també en beure’m natros, perquè igual ho pagarem totes.

I es posaren a beure’n fins que no en quedà gens.

Al matí següent quan sentiren les rodes del carro els hi va entrar la temor. Totes culpaven a Margarita.

Cansada de sentir-les Margarita digué:

-Prou! Ja parlaré jo, no us preocupeu.

Va arribar l’amo i els digué:

-Què, xiquetes, com heu passat la nit? Heu tingut temor?

I Margarita amb tota la seva desimboltura digué:

– Gens ni mica, perquè quan teníem temor natros trago de vi i miri, no en queda gens.

Mai havien vist a l’amo riure tant i elles “rebolcades” per terra rient encara més la sortida de Margarita i la reacció de l’amo…

A partir d’aquell dia l’amo marxà totes les nits a cuidar la seua dona. Ah! deixant això si la bota plena de vi  penjada a la paret”.  Encara es conta per totes les planes aquesta història.

I ara si que acabo:

 

“La Bíblia parla de l’olivera simbolitzant la saviesa, la prudència i la prosperitat …                                                                                                                                                 L’olivera és símbol per excel·lència de la convivència i de la pau…”

Paco Vives

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies