Des del soterrani a la llum de les noves instal·lacions. Història i evolució de l’Escola Municipal d’Art de Vinaròs

MARIANO CASTEJÓN

L’Escola Municipal d’Art de Vinaròs viu un moment clau en la seua trajectòria pedagògica i cultural. Estos dies es portarà a terme el trasllat al nou local del carrer de Sant Blai, adquirit i condicionat per l’Ajuntament, que ja està acabat tal com reflexen les fotos fetes este dilluns.

Fotos de les noves instal·lacions

Per fi es respon a una reivindicació històrica de l’alumnat i del professorat, que ja fa anys que manifestava que les instal·lacions del carrer de Fra Pere Gonel s’havien quedat obsoletes, tant pel creixement en el nombre de matrícules com per les noves exigències en matèria d’accessibilitat, espai per a eines i ventilació. Més d’una vegada Cinta Barberà va reclamar que les circumstàncies no eren gens favorables per a treballar. No tenien cap tipus de ventilació i era roïna per a la salut. Els alumnes a l’hivern han tingut que portar-se abrics, perquè del fred no podien treballar i a l’estiu han arribat a 46 graus. Quan plou, tots miren cap a dalt a vore per a on sorgirà una gotera perquè cada vegada ix una diferent. Lo cert és que no es treballava molt a gust.

L’anterior govern socialista de Guillem Alsina va reconèixer que les instal·lacions no eren les adequades, però malgrat anunciar una licitació, va ser incapaç d’oferir una solució abans de perdre l’alcaldia. L’actual equip de govern, per la seua banda, es va comprometre a aconseguir un nou espai dissenyat específicament per eliminar les barreres arquitectòniques, millorar la il·luminació i optimitzar la distribució dels tallers.

L’Escola d’Art s’ha consolidat com un referent de la creació, l’aprenentatge artístic i la dinamització social de Vinaròs. Per comprendre la rellevància d’esta nova etapa, cal mirar enrere i recórrer el camí del centre formatiu que ha intentat adaptar-se a les necessitats de cada època.

Foto antiga de la plaça Jovellar

L’ensenyament artístic públic a la ciutat té arrels profundes. L’antecedent més directe que conec es remunta al juny de 1929, quan es va impulsar l’antiga Escola Municipal de Dibuix Aplicat a les Arts (l’Escola d’Alt), ubicada a les dependències actuals de la Policia Local, amb figures clau com el mestre i pintor Francesc Argemí Poy al capdavant. L’escola va néixer amb la vocació de democratitzar la formació plàstica i proporcionar eines tècniques i creatives als vinarossencs.

Agustí Roso

En l’etapa contemporània, l’escola va trobar la seua primera ubicació al soterrani de la Casa de la Cultura amb entrada pel carrer del Carreró. En este espai, tot i les seues limitacions, generacions de vinarossencs van fer els primers passos en el dibuix, la pintura, la ceràmica i diverses tècniques d’artesania. Este període va ser clau per consolidar una comunitat d’alumnes fidel i diversa, i va demostrar que l’interès per la creació plàstica a la ciutat anava molt més enllà d’una simple activitat extraescolar.

L’escultor i artista vinarossenc Agustí Roso Esteller va ser la figura clau que va posar les bases del projecte docent del centre quan va assumir, al gener de 1981, la direcció pedagògica i artística de l’Escola Municipal.

Agustí Roso

Com a reconegut escultor, la seua gestió va servir per introduir el treball del volum, la fosa, el modelat i la disciplina de l’escultura en l’oferta formativa del municipi.

Agustí Roso

Més enllà del seu pas per la direcció, Agustí Roso ha mantingut i manté un vincle constant amb la vida cultural de Vinaròs, participant en certàmens d’art, jurats d’arts plàstiques i activitats de promoció artística en una ciutat que compta amb diverses obres seues com veiem a les fotos de la remodelació de la Mera.

La Mera

Així mateix, cal recordar el seu paper rellevant en la restauració dels passos de Setmana Santa després de l’enfonsament de l’església de Sant Francesc.

Obres de Roso

En rellevar Agustí Roso el 1985, Cinta Barberà va assumir la direcció de l’Escola, un càrrec que va exercir durant dècades fins a la seua jubilació a finals del 2023.

Cinta Barberà

Esta direcció continuada va marcar la consolidació del centre en l’àmbit de les arts plàstiques i visuals, combinant un llarg compromís pedagògic amb una intensa trajectòria com a creadora plàstica, la qual cosa la va convertir en una de les figures més representatives de la vida artística de Vinaròs de les últimes dècades.

Durant la seua etapa al capdavant de l’escola, Cinta va estructurar una oferta de tallers oberta a totes les edats (xiquets, joves i adults), adaptant l’ensenyament tant per a qui s’hi iniciava per entreteniment com per a qui buscava una preparació tècnica i acadèmica. Va ser la responsable de pilotar l’activitat de l’escola durant l’etapa al subterrani de la Casa de la Cultura i de consolidar el projecte a la seu del carrer de Fra Pere Gonel, on es va traslladar a principis de la dècada de 2000.

Façana escola i interiors

Allà es va produir una àmplia i variada oferta formativa per a adults, amb cursos de dibuix, ceràmica de torn, talla de fusta, pintura i altres disciplines adaptades a diferents nivells, així com programes dissenyats específicament per estimular la curiositat, l’expressió i les habilitats manuals d’infants i adolescents. Amb la diversificació i ampliació de la llista de cursos, que va incloure la ceràmica, la fotografia, el gravat, els procediments pictòrics moderns o la restauració. La Regidoria de Cultura proposava el comptar amb diferents monitors i especialistes per cobrir cada disciplina i la d’Hisenda es preocupava de la contractació. Recordo perfectament a qui va ser la meua catequista de comunió, després alumna de l’escola i monitora de la mateixa, Carmen Blasco, ara ja jubilada com jo.

Exposicions

Cinta Barberá va impulsar nombroses mostres col·lectives de l’alumnat en espais municipals, com l’exposició col·lectiva anual a l’Auditori Municipal, traient la feina al carrer per fer visible l’aprenentatge. Més enllà de la seua faceta docent, Cinta, formada a l’Escola Massana de Barcelona, té una dilatada carrera com a pintora i escultora. La seua obra es caracteritza per l’ús expressiu del color (vermells, blaus, verds i coures) i una forta vinculació amb la matèria, on destaca el treball amb el fang, la ceràmica modelada i les tècniques mixtes pictòriques. Ha exposat regularment als salons de la Cooperativa Agrícola, a l’Auditori, a la Casa Membrillera i en diferents galeries i espais culturals del Maestrat i les comarques de Castelló, tant de manera individual com en mostres compartides.

El comiat de Cinta per jubilació el desembre de 2023 va marcar la fi d’una era. El testimoni de la direcció va passar a Laura Sánchez, qui va ser presentada oficialment com a nova directora de l’Escola l’1 de desembre de 2023. En esta darrera etapa, han estat Lara Pitarch al capdavant del centre i Lara Domènech com a monitora d’activitats, fins que recentment ha assumit la direcció Sebastián Sancho Aguilera, qui haurà de pilotar el trasllat a les noves dependències.

La nova Escola Municipal d’Art compta amb una aula de 150 m², despatxos, arxiu, forn i laboratori, amb capacitat per a 120 persones que permetrà oferir als alumnes un espai de qualitat per a desenvolupar les seues habilitats artístiques i creatives. No només es guanya en comoditat i capacitat, sinó que es reafirma com un pol cultural clau a Vinaròs. L’inici d’esta nova etapa garanteix que l’ensenyament artístic no reglat de la ciutat continue sent un espai obert, viu i adaptat als reptes creatius del segle XXI.