Demà Dia de Reis, representació fora de programa del pessebre vivent de Jesús a les 19 i 20 h.

PACO VIVES

Mai havia passat: Tres dies plovent i se suspenia la celebració del Pessebre, ni el dia de Nadal, Sant Esteve, diumenge 28 de desembre cap dia va parar de ploure.

En alló que apareix sant Francesc dient:

-Bona nit, bona gent! Que el Senyor us guardi en la seua pau!

Sóc Francesc d’Assís. M’he assabentat que avui aquí a Jesús celebreu el 40e. Aniversari del vostre Pessebre vivent. 40 anys! Tota una vida! Jo he pensat que, si jo sòc el patró dels pessebristes i jo també vaig el primer Pessebre a la muntanya del Greccio, no em puc perdre aquest esdeveniment, m’he de fer present. I aquí em teniu. I ja que sóc aquí, mentre esperem, us contaré com vaig fer jo el primer Pessebre.

Jo vaig viure molts anys a la muntanya del Grèccio. Vaig fer molts amics. Un dia vaig marxar dient-los que tornaria prompte, però no ho vaig fer.  Van passar anys i mé anys … Un dia vaig pensar: Què estarán fent els meus amics? M’he portat molt malament amb ells, he de anar a veure’ls i emprengué el viatge. Deprés d’unes hores de camí, estaba cansat i feia molt de fret. Havia d’arribar prompte a casa de Mario el meu amic perquè començava a nevar.Vaig trucar a la porta i, Mario, al veure’m, exclamà:

-Francesc, d’on surs? On has estat? Pensàvem que t’havies mort. Passa, passa, que fa molt de fret I aquí a la vora del foc em contaràs on has estat i què has fet..

-D’això ja en tindrem temps de parlan-ne. Ara conta’m tu com han anat les coses en la meua abusència. Mario es posà trist i començà dient:

– Les coses, Francesc, han anat de mal en pijor: Jo he perdut la meua dona, el fill del carreter es va ofegar al riu, la meitat dels ramats a la muntanya han mort per falta d’herba per la sequera que esstem patint … I les collites de mal en pijor. lo més trist no és això, lo pitjor és que diuen que després de tantes calamitats ja no volen creure en Déu.

-Diuen, però tu que dius, Mario?

-Jo penso que després d’una mala collita en pot vindre una de bona, però si desconfiem de Déu si que no té remei. En allò que entrà un xiquet dient:

-Iaio, jo tinc son.

-Vine, fill meu, posa el cap aquí als meus genolls.

I hagué un llarg silenci. Jo me’ls mirava i pensava quanta tendresa hi ha en aquesta escena: el net amb tota confiança dorm a la falda del iaio, el iaio no para d’acaronar-lo. I vaig pensar en la tendresa que hi hagué a la cova de Betlhem: Josep i Maria, el Nen recent nascut, el silenci de la nit, els animalets fent-los calentor … Quanta estimació! Vaig pensar: la tendresa salvarà el món. Li digué a Mario:

-Mario, hem de fer un Pessebre Vivent!!! Mario se’n rigué

– Tu i les teus idees. No se n’ha fet mai cap, com se t’ocorreix fer un Pessebre, si no sabem com l’hem de fer …

– Cridarem el nostre amic Joan Velilla. Ell té molta imaginació i veurás com si que ho sabrem fer. Cridem-lo, que toqui el corn, que convoqui a tots els camperols.

Acudiren tots: Alexandre, Luigi, Caterina, Francina … i va ser Pessebre preciós: La filla del carreter havia tingut un fill i ell va fer de Nen Jesús, com el pare i la mare van de Josep i de Maria. També vingueren els Reis d’Orient, Els pastors, quan l’àngel els anuncià el naixement del Messies van venir tots amb els seus ramats per adorar el Nen Jesús, i tots els camperols i vilatants de tota la contrada hi acudiren … I fou un Pessebre preciós.

Natros no farem avui un Pessebre com el que va fer Joan Velilla, farem la representació del 40e. Aniversari del Pessebre Vivent de Jesús, no serán les noces d’argent, ni les d’or, serán les noces de Rubi. Una pedra preciosa que incrustada a qualsevol joia la revaloritza. La nostra joia és el Pessebre Vivente, el rubí són els 40 anys. No majoria d’edat si no majoria adulta del Pessebre. Tot un goig haver crescut tant.

Si, el dia 4, contra tot pronòstic vam poder fer el Pessebre , tot molt bé, inclosa la metereologia i el tornarem a fer el dia de Reis. us hi esperem.

El poble de Jesús celebra el 40è Aniversari del Pessebre Vivent