Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Xiva de Morella, primera destinació de “Marieta” Deconstrucció social: Xiva de Morella, primera destinació de “Marieta”
RAMON PUIG A la crònica anterior vam deixar a l’adolescent Joaquima Borràs destrossada al llit on va parir la criatura que sa tia li... Deconstrucció social: Xiva de Morella, primera destinació de “Marieta”

RAMON PUIG

A la crònica anterior vam deixar a l’adolescent Joaquima Borràs destrossada al llit on va parir la criatura que sa tia li va prendre abans que la pogués veure i de la qual mai va saber-ne res. Que va passar amb la recent nascuda?

El part va tenir lloc en la clandestinitat de l’habitació, la vesprada d’un hivern inclement que gairebé paralitzà la vida dels morellans. Era l’ambient adequat per dur endavant la sinistra maniobra de desfer-se’n de la criatura. La tia ho tenia tot preparat: la robeta i abrigall suficient per embolicar la xiqueta dintre una cistella de vímet. Ni la nevada ni el fred espantós arrauliren una dona tota de negre, tapada fins al cap amb un gruixut mantell sota el qual amagava el cistell. L’acompanyaren dos persones que caminaren en silenci amb la precaució d’evitar les cases amb gossos que pogueren delatar-los amb els clapits. Tots tres prengueren el camí de Xiva, a uns nou quilòmetres, en una nit fosca com la gola d’un llop. Afrontaren el risc de caminar per trams de neu gelada o quedar-se bloquejats per una intempestiva nevada que hauria estat fatal per la criatura. Al voltant de les deu arribaren a l’entrada del poble on s’aturaren uns minuts per observar si hi havia algun moviment i sense perdre temps s’acostaren a la primera casa sense dir-se paraula, mirant a tort i dret.

A la cantonada hi havia la font que proveïa la població i donava nom al carrer de les Fonts. Al cistell havien passat una cordeta per l’ansa què només lligar-la al picaport s’esmunyiren per amagar-se en la foscor i observar sense ser vistos. No era una casa qualsevol sinó la de l’alcalde Miquel Galindo Guimerà que en sentir el plor va obrir la finestra i la seua figura quedà retallada al contrallum de la tènue flama que il·luminava l’estança. No va ser l’únic a sentir la criatura i de seguida se sentiren veus acostant-se a la font.

La primera en veure-la criatura fou Rosa Selma Martí que comença a cridar fent acudir tot el veïnat. Ningú no es va moure fins que la primera autoritat se sumà a l’expectativa i va deslligar el cabàs del picaport. De sobte, els crits d’una veïna feren girar els ulls de tothom cap a l’entrada del poble on una persona corria cap a la foscúria dels afores. “¡És de Morella, el conec, és de Morella!”. Tanmateix, a instàncies de l’alcalde, ningú no presentà denúncia i decidiren que havia estat un regal del cel per al poble. Les famílies dels cinc-cents habitants que havia al poble en el moment dels fets, es disputaren l’apadrinament de la criatura que havien abandonat inhumanament. Des d’aleshores, sempre que algú del poble es creuava amb alguna família morellana amb criatures solia dir: “Si no les voleu, ja ho sabeu, porteu-les a Xiva”.

Al dia següent era dissabte, però al poble fou festa gran i ningú no va anar al treball ja que tothom volia presenciar la presentació de la criatura al jutjat municipal. A criteri de la majoria fou inscrita com a Maria del Roser Salvador Fuentes. Roser i Salvador per ser els patrons del poble i Fuentes en honor al carrer on fou abandonada. La cerimònia d’inscripció fou a les vuit del matí i la presidiren el jutge Ramon Balaguer Guarch i el secretari Josep Giner Albalat, en presència del jornaler Antoni Ferrer Viñals, marit de Rosa Selma. El bateig se celebrà l’endemà, diumenge 26, oficiat per mossèn Francesc Macià Adell, apadrinada per Rosa Selma i l’alcalde Miquel Galindo. Mai una criatura de Xiva havia tingut una bateig tan celebrat com “Marieta”, nom amb què fou coneguda durant tota la vida. Tot el poble el celebrà amb més pompa que la festa major i totes les dones del poble que alletaven fills es van posar a disposició de la criatura. Però com que el nadó no podia passar-se el dia de braç en braç, l’alcalde acordà concedir l’honor a dos de les mares més joves.

El municipi va haver de donar part del fet a les autoritats provincials les quals enviaren un delegat de la Diputació per decidir que s’havia de fer. Tot el poble va pressionar-lo adduint que la xiqueta era un present que Déu havia enviat a Xiva i allí s’havia de quedar. Les dos dides reclamaven per a si la custòdia i uns pocs matrimonis sense fills exigien el dret d’adoptar-la. Amb l’aquiescència de l’alcalde el delegat acordà emportar-se la criatura però el poble es revoltà i fou necessària la presència de la guàrdia civil.

En la pròxima crònica desvetllaren la següent destinació de “Marieta”.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies