Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: “Varet”, un alcalde carismàtic Deconstrucció social: “Varet”, un alcalde carismàtic
RAMON PUIG A l’anterior crònica vam deixar l’alcalde Rabassa i el vicepresident de la Diputació, Tiburcio Martín, pujant les escales de l’ajuntament de Vinaròs... Deconstrucció social: “Varet”, un alcalde carismàtic

RAMON PUIG

A l’anterior crònica vam deixar l’alcalde Rabassa i el vicepresident de la Diputació, Tiburcio Martín, pujant les escales de l’ajuntament de Vinaròs a recuperar l’alcaldia que els tribunals, a les ordres de la maquinaria dels Fabra, havien arrabassat als liberals. No obstant això, en irrompre a la sala de sessions municipals la sorpresa fou majúscula. L’alcalde en funcions, Felip Ferrer “Varet” els esperava ben assegut a la presidència amb un enigmàtic somriure i un document que agitava ostentosament en direcció als nouvinguts i que va lliurar al secretari perquè en fes lectura en veu alta. Es tractava d’un telegrama signat pel governador Jerónimo Montilla què ordenava a l’alcalde obrir expedient a Tiburcio Martín per abandonar les obligacions com a diputat provincial sense autorització justificada.

En efecte, quan el diputat va posar els peus a l’estació de Benicarló per reunir-se amb els correligionaris cossiers, la notícia del seu viatge havia arribat al despatx del governador. Va aturar-se a Benicarló per revisar el dispositiu electoral (clienteles sota dependència dels caciquets locals) i l’acció de la força bruta contra els potencials opositors que havien de garantir el triomf del candidat cossier Manuel Palau contra el liberal Pérez Sanmillán, marqués de Benicarló. Un error que va permetre al governador liberal el temps imprescindible per cursar el telegrama a l’alcalde de Vinaròs.

La situació no podia ser més surrealista. Els regidors cossiers acudien amb aires victoriosos a la sala de plens vinarossenca amb la intenció d’humiliar els liberals cessats ocupant els seus seients i es trobaren amb la prepotència d’un alcalde que posava de genolls un alt càrrec de la Diputació. Tiburcio Martín abandonà l’ajuntament amb la cua entre cames amb la intenció d’agafar el primer tren que anés a Castelló i posar en marxa la maquinària dels Fabra per reconduir la situació. L’alcalde “Varet”, aclofat a la trona municipal el deixà anar i amb una cara que no podia dissimular la satisfacció que sentia feu un senyal al caporal municipal: “Emportat un guàrdia a l’estació sense dixar-te vore, no faces res, espera que vingue el tren i quan fasse intenció de pujar, l’agarres i me’l portes al despatx”.

Quan els guàrdies l’enxamparen, el diputat se’ls espolsa d’una estrebada i s’agafà del passamans per pujar al vagó, però el caporal ja ho havia previst i anava acompanyat de la guàrdia civil que l’obligaren a baixar. El líder conservador hagué de tornar a humiliar-se davant la figura sorneguera de l’alcalde que sense gaire interès li preguntava sobre les circumstàncies que l’havien induït a abandonar la Diputació. El malnom de “Varet” a l’alcalde no li venia de tradició familiar, sinó per la manera prepotent amb que emprava la vara d’alcalde com si es tractes d’un fuet de càstig. Ara bé, que un alcalde de províncies humiliés tot un vicepresident de la Diputació no era un fet banal, però la premsa interpretà l’incident a conveniència: la republicana va interpretar que es tractava d’un tràmit formal i la conservadora denuncià una detenció il·legal.

Però l’abast de la humiliació encara no havia tocat fons. Mentre alcalde i diputat intercanviaven preguntes i respostes, greuges i desgreuges, entrà un regidor per comunicar-li a l’alcalde que una quarantena d’escolars de la “Doctrina Cristiana” de Benicarló, acompanyats per frares maristes, voltaven pel centre de Vinaròs en visita turística i alguna gent del poble ho interpretà com una provocació i cada vegada acudia més gent al crit de “la reacció munta pel carrer de Sant Tomàs”. L’alcalde es quedà pensatiu uns instants fins que amb un somriure il·luminat, li ordenà que advertís a la benemèrita perquè fes acte de presència i custodiés escolars i frares fins al portal de Sant Francesc fins que arribés ell. L’alcalde s’excusa davant del diputat demanant-li que l’esperés al despatx fins que solucionés l’incident. Res del món li preocupava tan poc com l’excursió dels escolars, però res no li satisfeia tant com retenir tot el temps possible al vicepresident.

En aplegar al lloc, l’alcalde feu retirar la benemèrita sota l’excusa que la seua presència escalfava més encara l’ambient i ordenà als municipals de portar tots els cotxers que hi hagués a la plaça Jovellar. Quan van pujar els joves visitants als vehicles demanà els conductors que els deixés al límit del terme i encarregà als guàrdies que els fessen baixar amb la recomanació de passejar-se en qualsevol direcció excepte Vinaròs.

A la tornada, gairebé va haver de fer-se pas entre la gentada agombolada a la porta del despatx encapçalada pels caps conservadors locals, Rafels García, Sebastià Daufí, Pau Borràs i Agustí Bosch, presents per conhortar el diputat i protestar la prepotència de l’alcalde.

El muntatge de “Varet” tingué l’efecte esperat i el jutge va apel·lar “el articulo 189 de la ley orgánica municipal, ha tenido a bien suspender gubernativamente de sus cargos de Alcalde y de concejal, a Don Sebastián Rabasa, y en los suyos de Teniente de Alcalde y de Concejal, también a Don Francisco Borras Valenzuela y Don Agustín Gaudí en virtud de las consideraciones expuestas y concederles un plazo de dos días para que puedan aducir cuantos descargos estimen convenientes […] Vinaroz, 22 de abril de 1901”.

Ara bé, l’estira i arronsa no era únicament entre cossiers i anticossiers, ja a l’anunci de les eleccions legislatives del 19 de maig emergí un cadell liberal que pretenia substituir al vell i cansat Sagasta. Era José Canalejas que no va voler formar part de l’equip de govern i es presentà a les eleccions com a liberal renovador.

La disjuntiva entre Sagasta i Canalejas també repercutí a Castelló amb la formació de dos blocs liberals. Els més joves, encapçalats pel director de l’Heraldo, Josep Castelló-Tàrrega, s’alinearen amb Canalejas, mentre que Pérez Sanmillán s’atrinxerà a les files de Sagasta. La divergència també es palesà a Vinaròs amb Felip Ferrer amb els joves de Castelló-Tàrrega i Julià Sanz a les files de Sanmillán. Aquest últim fou convidat destacat al banquet dels sagastins de Castelló i Sanz aprofità la presència de l’elit provincial per convèncer Sanmillan dels beneficis que suposaria a la seua candidatura que el ministeri de Marina aixequés la veda als mariners vinarossencs

En la pròxima crònica en farem cinc cèntims de la violència ambiental que precedí la campanya electoral.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies