Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: urnes i ganivets Deconstrucció social: urnes i ganivets
RAMON PUIG Rebobinem els fets de l’anterior crònica i tornem a l’entrada de la Mera quan l’arribada de l’escamot, encapçalat per l’alcalde “Varet” amb... Deconstrucció social: urnes i ganivets

RAMON PUIG
Rebobinem els fets de l’anterior crònica i tornem a l’entrada de la Mera quan l’arribada de l’escamot, encapçalat per l’alcalde “Varet” amb aires marcials La major part de l’esquadró es quedà fora per impedir l’entrada i els que seguiren les indicacions de l’alcalde prengueren posicions. Sebastià Sabater Pedra “Serret” es va situar a tocar del regidor conservador Pau Borràs, al costat, prop de l’urna, hi havia el carreter Macari Caballer Reverter, sicari dels conservadors, encarregat d’impedir votar els liberals. Ell donà els detalls de com l’Esquerré enganxava Borràs pel darrere mentre “Serret” es treia una navalla de la faixa i li la clavava al ventre. El gest fou tan ràpid i contundent que en retirar el ganivet gairebé fereix el més proper, Joan Pons Giner, que hagué de fer un salt per esquivar la trajectòria de l’arma i se’n sortí amb només amb un estrip als pantalons.

Els testimonis “Varetistes” certificaren que l’agressor actuà en defensa pròpia contra les garrotades de la víctima. Baptista Albella Aguilella “el Tramusser” treballava per a la víctima i negà cap altercat entre agressor i víctima, assegurà que la punyalada havia estat a sang freda i es trobava tan prop del ferit que pogué sentir com deia des de terra: “Serret, m’has mort”. La majoria assegurà que foren uns quants els que tragueren la navalla i no podien confirmar qui fou l’agressor.
En sentir els crits, el municipal Francesc Català Bosch va entrar quan ja la víctima era a terra i assegurà que l’acusat no portava cap navalla i va insinuar que podia tractar-se d’una revenja personal de quan “Serret” era pesador i Pau Borràs es negà a pagar-li un servei. La bola de neu s’expandí de manera vertiginosa quan Vicent Llàtser Torres afegí que anava a votar quan es creuà es creua amb “Serret” i en veure’l amb una navalla a les mans va témer el pitjor. Reiterà que les picabaralles entre el pesador i el comerciant eren certes però les causes no eren econòmiques sinó polítiques.

Un jove de catorze anys, Baptista Caballer, va declarar que l’amo, Pau Burriel “Esquilador”, li va dir que havia amagat la navalla de “Serret” per ajudar-lo. Versió confirmada pel practicant Josep Nadal Aviñó que havia vist l’acusat entrar a la cotxera del metge Cabadés en el moment que Burriel li prenia una navalla de les mans. En canvi, Josep Centelles Querol assegurà que al passar pel portat de Cabadés hi eren els dos discutint acaloradament i en cap moment es van intercanviar res. Tampoc va veure cap navalla el guàrdia Baptista Chaler Miralles quan es creuà amb “Serret” a la plaça de la Mera. En canvi, el llaurador Joaquim Sanz insistí en que hagué d’esquivar-lo bruscament quan l’acusat sortia afuat del Teatre amb una navalla a les mans. Segons testimoni de la tavernera Lluïsa Guimerà García, al voltant de l’hora de l’atemptat, els tres inculpats (“Serret”, “Esquerré” i “l’Esquilador”) entraren al local i va poder veure com l’Esquerré s’amagava una navalla que li donà l’inculpat. En canvi, el parroquià Manuel Miralles, present a la taverna en el moment d’irrupció dels tres processats, perjurà que era ben la vora i no va veure cap navalla.
Com que no traiem aigua clara tornarem al lloc dels fets. Per sobre de l’embolic de les declaracions l’únic que s’aclarí és que la punyalada no tenia res de personal. L’any anterior havia estat d’alta tensió, la temperatura política s’escalfà perillosament en el mes i escaig que hi hagué entre les eleccions provincials i les legislatives. Quan va arribar la patrulla de l’alcalde liberal, el bàndol cossier ja era allí amb la intenció de coaccionar els votants contraris.

Quan els sicaris de “Varet” es feien pas per accedir a l’urna i farcir-la de paperetes, els contraris s’hi interposaren per impedir-ho i el conflicte esdevingué inevitable de manera que la ganivetada li l’hauria clavat qualsevol dels sicaris de “Varet”. La víctima va ser un cossier com hauria pogut estar un liberal. Ara bé, del que no hi ha dubte és que darrere la mà que apunyalà Pau Borràs hi havia una responsabilitat política que ni la justícia, ni cossiers ni liberals tenien cap interès a aclarir. A la premsa fabrista li van posar una mica de pebre: “Un hombre ensangrentado en tierra, la urna rota, las sillas por el aire, los guardias de campo apuntando con las carabinas, y en las manos de aquellos individuos, puñales, navajas y pistolas dirigidas á los indefensos pechos de nuestros amigos”.

El grup de l’alcalde deixà el ferit a mans dels cossiers i, com si res no hagués passat, abandonà el local per dirigir-se a la resta de seccions i farcir de paperetes les urnes sense que la mesa mogués una pestanya assabentats del que havia passat. Acabat el recompte, els presidents de les meses signaren les actes corresponents amb fulls oficials reomplerts per la mateixa lletra i redacció i enviades a la mateixa hora. L’acta del Teatre s’acompanyava d’un full d’observacions que classificava els fets com conseqüència d’una batussa fortuïta de caràcter personal. Malgrat la tragèdia i la descarada topinada, les eleccions no es van anul·lar i el vencedor fou el liberal Joan Pérez Sanmillán amb 2.531 vots contra els 64 del conservador Manuel Palau. La diferència del resultat estalvia qualsevol comentari.

La premsa cossiera va silenciar els condicionants que envoltaren els fets: la violència de la discussió, les empentes i les agressions precedents a la punyalada mortal i, en canvi, es recreà a detallar els efectes del vandàlic escamot de la mort. El comerciant i banquer Pau Borràs va tardar cinc dies a morir i va tenir temps de donar referències sobre l’agressor, coincidents amb les de l’anterior arrendatari de consums, Baptista Sabater “Serret”. L’homicida estava sota la protecció de l’alcalde “Varet” que, evidentment, no esperava que l’acte d’intimidació acabés en tragèdia, i amb tota seguretat degué convèncer l’autor d’entregar-se voluntàriament com a mal menor.

El 25 de maig moria el ferit i, passat un mes, el liberal Heraldo va publicar una nova versió segons la qual el finat, dominat per la tensió del moment, s’havia interposat en una baralla entre provocadors i rebé accidentalment la ganivetada. “Se queja (el “Cossi”) ahora porque aprovechando circunstancias propias de un día de elección, un vulgar homicida venga, al parecer, agravios recibidos y asesine á don Pablo Borrás que no ha venido á recibir otra muerte que la que suelen tener casi todos los que ejercen de valentones, sin pizca de substancia y en descrédito propio y de quien les apoya. La sangre del infortunado Borrás no solo no mancha el acta de diputado del señor Pérez Sanmillán, como con no poco desahogo y mala fe dice El Regional, sino que debe apuntarse en la larga lista de los hechos nefastos de la historia del Cosi”.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies