Deconstrucció social: Ucraïna, una vegada més

RAMON PUIG

Ningú dubta que quan una parella trenca la relació, la causa cal repartir-la al 50 %. Aleshores.., costa tan entendre que quan dos estats s’enfronten, el repartiment de responsabilitats és el mateix? Tot i que la neutralitat és verda i se la va menjar un ruc, al menys cal distanciar-se dels disputants si volem aproximar-nos a les causes. Res de bons i dolents, en el joc de la guerra no hi ha bons, només dolents, però tots dos enfrontats tenen les seues raons per disposar-se a matar i morir.

Abans de diagnosticar Rússia com la dolenta de la pel·lícula, caldrà trobar les raons que sostenen la seua actitud. En farem només cinc cèntims. El 1990 Bush i Gorbachov signaren el pacte de no agressió entre l’Otan i el Pacte de Varsòvia i donaren per acabada la guerra freda amb una URSS afeblida per la pressió a que la sotmeté l’aliança occidental des de final de la segona guerra europea. La URSS feia aigua a bavor i estribord i Gorbachov en facilità el desmantellament sense costos adjacents ni derrama de sang, a canvi que occident mantingués la neutralitat dels països segregats respecte de l’Otan. Amb la URSS desaparegué el Pacte de Varsòvia, aleshores els ianquis passaren per sobre dels acords i estengueren l’Otan fins que el 2010 tingué collada Rússia amb l’excepció d’Ucraïna. Des d’aleshores, malgrat els reiterats advertiments de Putin, Ucraïna gestionà l’entrada a l’Otan i la tensió s’incrementà fins que el govern rus donà un cop de puny sobre el territori i passà de pressionat a pressionador.

Tanmateix, el rival d’EE.UU no es una potència mitjana com Rússia sinó el gegant xinès i la desestabilització de Rússia és un objectiu secundari per incomodar Xina. Disposar l’Otan a les fronteres russes amb els míssils encarats, ha causat la provocació esperada. De la mateixa manera que Cuba va permetre la instal·lació dels míssils soviètics per respondre al bloqueig ianqui, Rússia envaeix una part d’Ucraïna per impedir que la ocupe l’Otan.

L’adhesió de Crimea no va comportar danys col·laterals perquè més d’un 70 % de la població és prorussa. La relació amb Ucraïna és més complexa ja que si bé les diverses variants del rus són majoritàries, els partidaris de la integració són una reduïda minoria concentrada a la franja de l’est. Cal dir-ho, la bel·ligerància del nacionalisme ucraïnès contra els prorussos de la regió de Dombàss ha suposat la mort de 14.000 persones des de 2014. La punta de llança de l’ofensiva antirussa era a càrrec del grup nazi, Batalló Azov (instruït per militars israelians i armat per l’Otan), organització paramilitar integrada al ministeri d’Assumptes Interiors i a l’exèrcit ucraïnès.

En aquests moments hi han 59 conflictes bèl·lics de rellevància al planeta i ningú ha mogut una pestanya. La Unió Europea clama al cel davant de la situació ucraïnesa i manté un silenci hipòcrita pels 40.000 morts del conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan, els 8.000 d’Ossètia o el 30.000 d’Abkahàzia, dues regions de Geòrgia. Saber que passa pel cap del “Pentàgon” occidental no està al nostre abast, però la proximitat de Rússia és un esquer fantàstic per convèncer-nos de la necessitat que té Europa de militaritzar-se amb l’excusa que desprès de Ucraïna vindrà Moldàvia, desprès Europa i la III gran guerra. La intenció es aterrir-nos d’una potència amb les dents trencades com Rússia, sense capacitat militar per ocupar Ucraïna, amb una part de la societat civil en contra de la guerra i els megamilionaris “fabricats” pel règim de Putin, a punt de posar-se en peu de guerra contra ell.

Contra Rússia més despesa militar, més augment d’impostos, menys despesa social i menys drets i llibertats als que ja van imposar en nom de la pandèmia. Bona excusa per imposar un exèrcit de la Unió Europea, segurament amb seu a Berlin, per recuperar el domini alemany europeu contra l’ombra expansionista dels hereus del sovietisme. Aquests només són uns pocs raonaments per reflexionar sobre la pregunta: perquè diuen que Rússia vol envair Ucraïna?

A sobre, el progressista govern del PSOE és posa al costat del règim autoritari de Mohammed VI contra el poble saharauí.