Deconstrucció social: Tensions al Vinaròs del 1904

RAMON PUIG
A Vinaròs, l’adveniment del segle XX va suposar la pujança del republicanisme que el 1901 assolí tres representants a l’ajuntament. Els conservadors, però, no ho pogueren admetre i des del primer moment buscaren raons per fer-los fora des de la Junta de Cosumos, sota el seu control.

Els republicans feien caps i mànegues per reconduir els abusos arbitrals de la Junta contra la població i la figura del síndic, Cristòfol Felip “Bassino”, esdevingué el dimoni a batre pels cacics locals. “Pobres jornaleros, entre Felip que os cobra 14 reales diarios por ser ¡¡Pásmese!!, presidente de la Sociedad de Carreteros y Peones, y el Ayuntamiento que os achicharra a pagos”.
No calgué pressionar en excés perquè el governador accedís a cessar el síndic amb l’excusa d’un deute pendent amb hisenda com a comerciant de vins i aiguardent. El Síndic aprofita la tendència liberal del govern per recórrer al Ministeri de Governació el qual reconegué la no procedència del cessament, atès que el deute era anterior al 1901, data en que havia estat elegit regidor de la Corporació.

En conseqüència, la delegació ministerial considerà que la reclamació, en aquell cas, no tenia a veure amb l’exercici del càrrec per al qual havia estat elegit legalment. En el mateix sentit va ordenar la reincorporació dels regidors republicans Antoni Torres Marmaña i Josep Antolí Reguart. No obstant això, la mala maror política i escalfament social per la qüestió dels consums va originar conflictes que mantingueren ocupats els jutjats fins arribar al punt més àlgid durant les setmanes anteriors i posteriors al Primer de Maig de 1904. Picabaralles, injúries, multes, sancions, la crema els quiosc d’Agustí Guimerà i la suspensió del periòdic local La República, dirigit pel barber Enric Obiol Delmàs. Però el cas més persistent fou el fustigament contra el bodeguer republicà Manuel Rabassa Caballer.
Un dia de finals d’abril, el síndic Cristòfol Felip es presentà a la bodega de Rabassa, a la plaça dels Tres Reis. Conversaven tranquil·lament al portal quan s’acostaren, amb actitud provocadora, Ramon Miralles “de la Vaca”, Josep Pauner “Polit”, Josep Forner i J. Baptista Camós, el qual havia tingut paraules amb Rabassa, al Cafè Colon”, i sort va tenir que els presents es llançaren a sobre de Camós quan intentà agredir-lo amb una navalla. El síndic, en veure la intenció dels provocadors s’encarà tot amenaçant-los de cridar els guàrdies i fer-los tancar. Això, però, no els va espantar.

Camós va fer un pas endavant i mentre deia que no tenia res amb ell, es llança sobre Rabassa però Felip s’interposà: “Això és cosa meua, entra dins i tanca la porta!”. El síndic va escoltar impertèrrit els insults i provocacions, i després de mirar-los en silenci, els donà l’esquena i sense girar-se ni una vegada s’encaminà cap a l’Ajuntament. Informà el caporal dels fets i ambdós es dirigiren a la plaça dels Tres Reis. En arribar al raval de Sant Cristòfol, al costat de la taverna de Josep Roso hi havia testimonis dels fets que senyalaven l’entrada.

Asseguts davant d’un got de vi, hi havia els provocadors. El guàrdia els ordenà alçar-se i posar les mans sobre la taula, mentre el síndic els escorcollava per si duien alguna arma, cosa òbvia en l’època. Dur una navalla a la faixa no suposava delicte, però amagar-hi unes quantes pedres era més que sospitós, per la qual cosa se’ls endugueren al “cuartelillo”. Amb tot, no foren els fets més greus. Al paleta Rafael Roda Giner “Garrit” el detingueren per atemptar contra Joan Adell Gil, també al guàrdia de consums Frederic Peris per apunyalar Joaquim Selma Escobedo. El jornaler Antoni Domènech “Batet” fou processat per homicidi involuntari en atropellar a Agustí Querol Alcaraz durant la baixada de les grupes el dia de Sant Sebastià i a Sebastià Galán l’acusaren de la mort de Miquel Sánchez Nos. Encara que no tota la violència tenia a veure amb la política, l’ambient es va escalfar de tal manera que l’alcalde. Sebastià Daufí, no pogué suportar la tensió i demanà l’excedència.