Deconstrucció social: Teledesinformació

RAMON PUIG

Sobredosis de noticies de 10 segons, tertúlies que no passen de comentar els noticiaris, periodisme de nòmina, politòlegs de titulars, rodes de premsa retòriques, polítics del sistema entrenats per mentir sobre la realitat que patim dia a dia. No es estrany que els telenotícies es dediquen a saturar les ments amb rodalies, gotes fredes, inseguretat ciutadana, desnonaments, canvi climàtic, migració, racisme, ultradreta i tot el que faça falta per tal d’amagar les causes i els responsables de trobar-nos a la vora del precipici.
Vivim en un món dual: la societat immersa en l’espectacle teatral de la política i la crua realitat que circula implacable pel seu compte. Una realitat indiferent al vodevil representat per governs, polítics, partits, periodistes, mitjans de comunicació anunciant als quatre vents l’apocalipsi dels quatre cavalls: la destrucció, la guerra, la fam i la pesta.
Nosaltres només som el públic que contempla el teatre totalment convençut que l’escenari és la realitat. En canvi, tanquem el telenotícies i la realitat ens rosega el cervell, el cor se’ns accelera, l’estómac se’ns regira i nits d’insomni. Prompte farà un centúria que Orwell ens va advertir: ”Els partits volen que negues l’evidència del que veuen els teus ulls i senten les teues orelles”. Però nosaltres responem: “Senyor Orwell, allò que veuen els nostres ulls i senten les nostres orelles és la realitat que ens mostren i diuen els partits”.
Els que veieu i sentiu sense ulleres partidistes heu de tenir la sensació que la cosa no va bé. Hi ha politòlegs i periodistes independents, però, entendreu que en aquesta dictadura democràtica no poden intervenir en l’escenari teatral de teles, diaris, ni cap mitja del pessebre institucional. De bons professionals n’hi ha, i tenen el seu paper a les xarxes d’internet on el control sistèmic és menys efectiu. El problema és que actuen individualment, moguts per la seua consciència, i estan desconnectats entre si, amb la qual cosa no poden competir amb els mitjans oficials que paguem de les nostres butxaques.
Tampoc les xarxes són el mitjà ideal per als seus missatges ja que cal fer l’esforç de detectar-los i fer-ne un seguiment amb la incomoditat d’estar pendent del seu discurs durant més d’una hora. No és el mateix que estar assegut al sofà amb una cervesa a les mans i escoltar els manipuladors telediaris.
Alguns pensareu: “Més val contemplar el teatre i limitar-se a criticar, que viure la realitat”. Els que em coneixeu pensareu: “Home, tu pots dedicar-se a repensar el món, ets un octogenari que ja ho té tot fet, no tens problemes econòmics ni responsabilitats laborals ni polítiques i nosaltres hem de bregar cada dia per mantenir la casa, la família i la subsistència”. No he de justificar com he viscut el meu passat, però he de dir-vos que la realitat present no em permet ni em permetrà viure els últims anys de la meua vida sense angoixa, tristor, impotència, ràbia i.., insomni.
Tot i això, se’m fa impossible passar de ràdio-notícies i telediaris.