Deconstrucció social: Teatre i pintura al Vinaròs de 1903

RAMON PUIG

Per culminar la setmana de propaganda republicana, es representà al Teatre Principal una de les obres més conegudes d’Antonio Gil de Zárate, Carlos II el Hechizado o los Misterios de la Inquisición. Escrita el 1837 en plena guerra carlina i enmig del terratrèmol causat per la desamortització de Mendizábal, l’obra va exasperar el sector catòlic més actiu, fou estigmatitzada des de la trona i les representacions van anar acompanyades d’actes de boicot. Malgrat que el públic era majoritàriament liberal i republicà, s’hi van colar alguns provocadors que en les escenes de tortura van cridar “Mateu-lo, mateu-lo”. Els crits causaren gran terrabastall fins que els republicans de guàrdia aconseguiren controlar la situació.

La premsa de la conjuntura no reflectia la realitat social sinó la interpretació que en feien els diferents partits que hi havia al darrera. Els articulistes es manifestaven ideològicament amb recursos sarcàstics per obtenir ressò entre els lectors. Un, fins i tot va publicar una història imaginària emmarcada a Barcelona, que feia referència a la política de Vinaròs. Una mare havia cridat al metge perquè atengués el seu fill gairebé inconscient al llit, a causa de la febre. A la taula del menjador hi havia un diari local que el metge va fullejar mentre la mare li explicava els símptomes del que considerava una pulmonia.

En obrir la porta de l’habitació del malalt, el metge pareixia absent lliurat a una lectura que, aparentment, l’afectava molt. De sobte començà a imprecar en veu alta, “Assassins, canalles, miserables, me les pagareu!”. Va deixar el diari sobre el llit i féu la visita al malalt sense obrir boca. La mare, preocupada, preguntava “Que té doctor? Què li passa?”, “No res dona, no té res!”. I començà a omplir una recepta amb la ment posada en els polítics del seu poble, Vinaròs.

RECEPTA

Extracto Varet, 500 gramos

Bálsamo Daufí, 300 gramos

Infusión Delmàs, 125 gramos

Vino Rabasa, 50 gramos

Cognac Tecletes, 25 gramos

Empastres porosos Sanz, 1 unidad

Cataplasmas Comes, 5 unidades

Abans d’anar-se’n amb el diari sota el braç, recomanà dos cullerades cada hora i els cataplasmes ben calents al pit i als costats. La mare corregué a l’apotecari i en donar-li la recepta, va veure com l’home, perplex, es trencava de riure tot preguntant el per què de la broma. Com que la dona assegurava que la recepta era seriosa, el farmacèutic li va fer uns copets a l’esquena tot dient-li “Vaya deprisa a buscar un médico que no se dedique a la política”.

En l’àmbit cultural, cal ressenyar l’arribada del pintor Gabriel Puig Roda i la seua dona Josepa Alcàcer Monterde, ambdós de Tírig. Passada l’etapa italiana, el pintor romangué tres anys a Barcelona, però en casar-se, acordaren instal·lar-se a Vinaròs, per estar més prop del poble i un indret equidistant entre València i Barcelona. Puig Roda no era persona de pretensions i la decisió d’instal·lar-se en una ciutat menuda era una mostra del seu caràcter humil i poc ambiciós. Durant uns anys encara tingué interès a participar en algunes exposicions, però la manca d’èxit en una època en què la pintura era mercat exclusiu de la burgesia, li va fer va perdre interès i es reclogué en la vida familiar.

Era un gran cuiner i alternava el conreu d’un hortet, la collita d’olives i la cacera amb una dedicació intensa a la pintura i a l’afecció a construir enginys com la conversió d’un commutador elèctric en un timbre que instal·là a l’entrada de la finca, o el muntatge d’una càmera que li permetia fotografiar models per passar-los després al llenç. Durant l’etapa italiana els seus quadres arribaren a Berlín, Mònaco, Praga, Londres, Nova York, París, Viena, fins i tot la Xina, però al seu retorn no es plantejà obrir-se mercat peninsular i va limitar-se a fer els encàrrecs que li venien de París, línia que es va tallar amb l’esclat de la conflagració europea.