Deconstrucció social: Si vols la pau, fes la guerra

RAMON PUIG

Les nostres orelles són fetes per sentir bajanades com aquesta que els mitjans inoculen al nostre cervell amb la insistència necessària fins que les assumim com a veritats indiscutibles. L’estúpida dita es tan vella com l’arc i la fletxa però aquest 2024 és el tema favorit de tots els mitjans occidentals.

Fins ara, Europa s’havia acomodat en ser una colònia militar de l’Otan i es limitava a aportar el mínim de material militar i humà a les incursions bèl·liques dels ianquis per tal de tenir una cadira a la mesa de repartiment dels recursos espoliats arreu del planeta i, sobretot, a l’Orient Mitjà. L’Otan ja feia temps que reclamava dels europeus un augment substanciós dels pressupostos a la partida militar. Als Estats, però, els incomodava fer-ho descaradament per temor a inflamar el malestar dels seus pobles als quals se’ls demanava sacrifici rere sacrifici per tal de apuntalar la caixa dels grans grups de poder econòmics.

Un de les sorpreses de la guerra d’Ucraïna han estat les dificultats de l’Otan per mantenir l’immens aparell logístic desplegat al continent i, en vista de la indecisió europea, ha posat les coses al seu lloc: ho compartiu despeses, material i tropes amb l’Otan o marxem d’Europa i vosaltres ocupeu el seu lloc.

En el fons, França i Alemanya feia temps que havien mogut fixa en la industria armamentista, però no en el sentit que demanava l’Otan, sinó en aprofitar els merders que muntava per traficar armes. Una sola industria, l’alemanya Rheinmetall, ha pujat l’exportació armamentista en un 44% des de l’inici de la guerra d’Ucraïna i uns beneficis al voltant dels 10.000 milions d’€ anuals. Vet aquí perquè el canceller Olaf Scholz ens anuncia que el Bundestag invertirà 100.000 milions d’€ en rearmar l’exèrcit.

Amb el compte del llop rus tots els mitjans estan posant la por al cos dels europeus amb la fantasia que desprès d’envair Ucraïna, les tropes russes intentaran ocupar Europa, Iran destruirà Israel i Taiwan serà envaïda per la Xina. Una fantasia perversa perquè tothom sap que Rússia no té prou forces per passar de la regió del Dombás i Xina no té ni armada naval.

El que sembla segur és que Alemanya, el tradicional motor econòmic d’Europa, es convertirà en la principal potència militar del continent. No sembla que el russos puguen fer pessigolles a la seguretat europea, però Alemanya… Ens hem oblidat que les paranoies militars de Bismarck i Hitler van provocar la primera i segona gran guerra?

Per provocar una guerra només cal provocar l’espurna que encengue la metxa, però darrere de la provocació hi ha sempre una qüestió de fons. Ucraïna era la guspira que tenia que provocar l’incendi a les portes de Rússia amb l’excusa del fantasma comunista que amenaça les democràcies occidentals. La qüestió de fons, l’alentiment de l’economia occidental causada per la caiguda de la demanda en general.

Si la producció de productes manufacturats està estancada per la caiguda del consum, els assessors dels poders fàctics han posat sobre la taula el recurs més fàcil i tradicional: el rearmament. La industria armamentista haurà de salvar la crisi industrial i, com sempre, Alemanya serà la locomotora del tren de la maquinària de guerra. El cinisme de ianquis i europeus és mirar cap un altre costat mentre Israel culmina el genocidi i quan ja no poden dissimular, exigeixen corredors d’ajuda als moribunds palestins, alhora que continuen venent armes als israelians per mantenir ben viva la massacre.

La pau d’Israel es basa en l’extermini de Palestina, la pau ianqui en la desaparició de Rússia i Xina. La pau dels poders armamentistes no té res a veure amb la desaparició de Palestina, Rússia o Xina, sinó en acumular masses immenses de capital en nom de la defensa de la pau mundial.