Deconstrucció social: Ratafia exorcista

RAMON PUIG

Es creu que la ratafia és originària del Piemont, però actualment té molt més arrelament a Catalunya. L’elaboració és tan diversa com la paella ja que cada família hi posa un toc particular. Ara bé, cap s’acosta a les propietats esotèriques de la ratafia de Can Torra de Blanes. La fórmula diuen que és, si fa o no fa, la tradicional, però cada ingredient té un procés de recol·lecció molt elaborat i condicionat a un ritual que es remunta a l’edat mitjana.

En aquest cas, l’efecte ratafia comença a exorcitzar el govern del PSOE, ja que de fet, només es va concertar la data bilateral entre els dos governs, Sánchez va canviar el no pel si i acceptà parlar de la independència. Però en veure la botella de ratafia sobre la mesa de reunió, el president espanyol va quedar obnubilat i no pogué evitar agafar-la, aixecar-la a contrallum i meravellar-se d’aquell colorit indefinible. L’efecte va ser immediat: el 90 % de les dues hores i mitja es va parlar de la independència. Al final, quan el majordom retirà la ratafia, el president s’adonà del parany, es posà seriós, recuperà el to unionista i amb la constitució a la mà dreta i la estanquera a l’altra, va tallar l’exorcisme tot dient: “Quim, si traspasas la línea roja de la Constitución, te las veras con Llarena!”. Torra, amb la serenitat que dona la ratafia respongué impassible: “Mi mujer está conmigo y mis hijos ya son mayores, no tengo nada que perder” i se’n va anar a Catalunya amb un nou as a la butxaca. Sanchéz acceptà una pròxima reunió i al terreny de l’enemic: Barcelona. Dos dies desprès les comissions bilaterals ja estaven en contacte per trobar una data. A Sánchez no se li acudí llançar la ratafia a les flames de la purificació i des del prestatge dels licors continuà exercint influència en els despatxos de la Moncloa fins pertorbar la sensibilitat d’algunes ministres.

Les despulles de Franco es foragitaran del Valle de los Caidos, s’aprovarà una llei de la memòria històrica que ordenarà exhumar les fosses comunes pendents, s’anul·laran els judicis sumaríssims franquistes, s’ilegalitzaran les associacions a la memòria de Franco i desapareixeran de la via pública plaques i monuments que recorden el dictador. Però l’aroma del miraculós licor continua escampant-se a Moncloa i l’esperit polític català penetra en els projectes de llei del govern central, vetats a Catalunya: la pobresa energètica, nous impostos a l’energia nuclear i edificis buits, emergència habitacional, canvi climàtic, etc. Fins i tot es reconeix la sanitat universal, la bona salut del castellà a Catalunya i posar en quarantena les lleis “Wert” i “Mordassa”.

També s’ha filtrat que en l’última visita del president Torra a Alemanya hi va deixar un ampolla de la ratafia familiar amb nous de l’últim Sant Joan. L’efecte ha estat demolidor: contra les pressions de Merkel i la fiscalia alemanya, els tres jutges d’Schleswig-Holstein han descartat la rebel·lió i només mantenen la malversació. Tantes manifestacions, patiments, decepcions i frustracions quan el remei era al bufet de totes les cases catalanes d’arrel: la ratafia. Ara bé, fins i tot el meravellós licor té algun inconvenient a l’hora d’exorcitzar sectes jurídiques com la presidida per Llarena. A casa del Pare Botero la ratafia se la beuen com si fos un reconstituent que reforça el maligne interior i retroalimenta l’ofensiva. Per aquests casos el costumari català aconsella combinar l’exorcisme de la ratafia amb les mobilitzacions multitudinàries.