Deconstrucció social: Qui va sabotejar el gaseoducte rus?

RAMON PUIG

Ara fa un mes que es va saber la noticia de l’explosió o fuita del gasoducte rus a Europa. A causa de la profunditat (200 m.) es fa necessària l’acció d’un equip tecnològic sofisticat per fet aquest tipus de sabotatge que no està a l’alçada de qualsevol grup de petardistes. A hores d’ara no saben si va ser fuita o sabotatge, potser mai no se sabrà, la qual cosa ja dona claus per endevinar-ho.

Qui es pot beneficiar de l’incident? D’entrada, Rússia deixa de vendre gas a Europa però aquesta no sembla que en traga res de profit. Tampoc no té sentit que Putin fos el causant de l’explosió d’una infraestructura milionària quan en tenia prou de tancar l’aixeta. Si no hi ha canonades, el gas ha d’arribar a Europa per vaixell i, ves per on, USA ha multiplicat els viatges (i el preu) del gas liquat, extret amb la destructiva tècnica del fracking.

La manca de gas rus no afectarà els europeus de manera significativa perquè uns mesos abans d’esclatar el conflicte d’Ucraïna, USA i la Unió Europea ja havien acordat deixar de banda el gas rus i preparar les condicions per proveir el vell continent, al menys pel que fa a la hivernada propera. L’any que ve déu proveirà ja que el gas ianqui ben just abastirà la demanda de casa seua.

Jo no acuso però senyalo, vosaltres decidireu. L’hemeroteca és plena de declaracions de Trump i Biden contra el projecte del gasoducte rus que a més de subministrar Alemanya no passava per Ucraïna i Polònia i se li n’escapava el control. La Merkel no es deixà pressionar, es girà d’esquena als ianquis i n’afavorí la construcció, però només deixar la cancelleria a mans d’Olaf Scholz, USA pressionà Ucraïna per obrir portes a l’OTAN i encerclar Rússia.

En un comunicat del 7 de febrer d’enguany, el president Biden amenaçava de carregar-se el gasoducte rus si feia falta. És una casualitat que el sabotatge coincidís amb l’entrada en funcionament del gasoducte que connecta Noruega amb Polònia, un govern ultradretà alineat amb USA? Si el gas és a Polònia, qui controlarà l’aixeta que el connecta amb Alemanya?

No ha transcendit, però en el govern alemany no hi ha unanimitat respecte les sancions contra Rússia; hi ha un sector conscient que les sancions seran com un bumerang que afectarà l’economia alemanya i europea. Tanmateix, el sabotatge del gasoducte ha estat tan contundent que l’ha deixat inservible i de res no serviria anul•lar les sancions quan ja no es possible recuperar l’abastiment del gas rus.

Ningú en el món occidental té cap interès a desvetllar l’inductor de l’atemptat, però acusar Rússia sembla una broma si es tenen en compte els grans beneficis que el sabotatge reporta a USA. Es curiós que els dos gegants enfrontats, USA i Rússia, siguen els beneficiaris d’un conflicte on els únics perjudicats seran Europa i Ucraïna.

Quan dos forçuts es barallen sempre perden els febles. Ningú no sap si el final del conflicte és prop o lluny, però quan arribe l’armistici una cosa es veu clara: Ucraïna restarà devastada durant dècades i si abans era assetjada per Rússia desprès serà un satèl•lit més de l’Otan.

La Europa post-Merkel, ha cedit als interessos ianquis per convertir-se en una titella sense autonomia i en comptes de mantenir relacions d’intercanvi amb Rússia, en interès propi, ha decidit trencar definitivament, amb l’absurda idea de provocar una crisi al govern de Putin. Tanmateix, la vilipendiada Rússia de sempre ha desitjat acostar-se a Europa, però la guerra freda imposada pels ianquis es va imposar amb contundència i el trencament potser ha estat l’última oportunitat d’Europa d’acostar-la i evitar l’Euroàsia (Rússia-Xina).

Que Rússia és menys depenent d’Europa que el contrari ho demostra el fet que el trencament de relacions ha forçat l’acostament comercial amb Xina i l’economia de Putin a remuntat amb escreix les exportacions de gas i mercaderies perdudes amb Europa. En canvi, Alemanya s’està empobrint fins al punt que Rússia ho té molt fàcil si volgués clivellar la Unió Europea amb relacions bilaterals amb estats membres, dependents de matèries primeres i energia que, espantats per la crisi a tocar, tenen un ull posat amb Europa i l’altre amb Rússia.