Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Qui controla la llengua… Deconstrucció social: Qui controla la llengua…
RAMON PUIG El capitalisme no només imposa les lleis del mercat per invisibilitzar l’explotació i l’extorsió econòmica, també controla les llegues per degradar les... Deconstrucció social: Qui controla la llengua…

RAMON PUIG

El capitalisme no només imposa les lleis del mercat per invisibilitzar l’explotació i l’extorsió econòmica, també controla les llegues per degradar les minoritàries en favor de les dominants. Però entre el control socioeconòmic i el lingüístic hi ha una diferència: l’ús de la llengua és infinit perquè no es desgasta mentre les matèries primeres sí.

Malgrat l’aparença, el mercat no és regulador de res, les crisis periòdiques i estructurals ho confirmen. En canvi, la substitució de les llengües minoritàries per la “de tots” no impedeix la voluntat d’usar-les, però queden en perill d’extinció al mercantilitzar l’ús general de la majoritària en territoris de llengües minoritzades.

La relació entre sistema i llengua és més que evident. Com més necessitats materials tinguen els treballadors, més beneficis privats generaran. Com més nivell de vida tinguen els treballadors, més possibilitats tindran de consumir les mercaderies que produeixen. Si no hi ha diners no hi ha consum. Al sistema només li cal presentar els interessos privats com un bé públic general i presentar les retallades socials i econòmiques com un mal necessari per evitar-ne de pitjors.

Així passa amb la llengua, només cal convèncer tothom que la llengua “de tots” és la del progrés i la modernitat. El raonament “científic” dels lingüistes del Reino de España és així de senzill.

  • Equilibri lingüístic: quan el castellà és la llengua comuna dels catalans i el català la llengua identitària. Una de comunicació i l’altra d’identitat, la primera s’ha de potenciar i la segona no ho necessita.
  • Desequilibri lingüístic: quan la llengua de comunicació i la d’identitat es potencien per igual.

La llengua és un mitjà de comunicació i d’identitat territorial. No hi ha llengua sense parlants i aquests poden formar part d’un exèrcit d’ocupació o de resistència. La llengua d’uns o altres no és el problema perquè els ocupats poden mantenir la seua o assimilar la dels invasors. Però si desapareix la llengua del territori també desapareixerà la seua història.

Espanya és plurinacional perquè és plurilingüe, per això volen una sola Espanya i una sola llengua. Les nacions existeixen a través de les llengües amb que s’expressen i els estats a través del seu poder. Catalunya s’esforça per ser reconeguda internacionalment, un esforç impotent perquè al no tenir estructura de poder pròpia, s’ha de manifestar a través de l’Estat espanyol.

Ningú dubta que el monolingüisme i la dictadura són més barats que el plurilingüisme i la democràcia. Parlar castellà evita invertir en aparells i traductors. Tanmateix, per aquesta equació es pot deduir que una dictadura estalvia milions d’euros invertits cada quatre anys en processos electorals.

Allò més important de qualsevol individu són els amics de sempre i la família, però no tenim en compte que les amistats i les famílies estan integrades a un territori i una llengua comuna. Potser que la dominació econòmica i cultural que ens bé del Reino de España no estigue entre les nostres preocupacions, però sembla que un bona part dels catalans ja s’han adonat que contemplar passivament com menystenen els nostres orígens i la identitat territorial és com mirar cap a una altre costat quan ens vexen la família i els amics de debò.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies