Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Quan la vida valia menys que els vots Deconstrucció social: Quan la vida valia menys que els vots
RAMON PUIG No hi ha dubte que la mort de Pau Borràs va consternar la població però en podeu estar segur que no li... Deconstrucció social: Quan la vida valia menys que els vots

RAMON PUIG

No hi ha dubte que la mort de Pau Borràs va consternar la població però en podeu estar segur que no li va llevar el son als polítics que competien en el procés electoral. No obstant això, l’ombra de l’assassinat va planar per bona part de l’electorat que es desmarcà de liberals i conservadors per acostar-se als republicans. Tanmateix, l’atemptat mortal va tenir lloc a un col·legi electoral on la víctima intentava evitar que els liberals de “Varet” ultratgessen una urna en uns temps en que les urnes estaven fetes per violar-les.

Els republicans aprofitaren l’ocasió per posar tota la carn a la brasa i convidaren al mestre dels mestres de la demagògia: l’indefinible Alejandro Lerroux. Una visita de tal calibre no passava tots els dies per Vinaròs i la directiva del Republicà s’inflava el pit davant la competència fins al punt d’enviar una comissió a l’alcalde per notificar-li que la població en massa acudiria a l’estació amb la tricolor al davant. Anaven aviats si pretenien acoquinar un camaleó com “Varet” que els deixà bocabadats en rebre’ls amb una atenció fora de mida, escoltant-los sense parpellejar. “No sabeu la satisfacció que me doneu. Així que vindrà Alejandro! —com si es tractes d’un amic íntim— Pos l’haurem de rebre amb la “Masellesa!”. En veure’ls tan sorpresos continuà, “no anireu a pensar que la banda no la sap tocar? Aneu tranquils que ara mateix li diré al director que comence a ensaiar-la”.

En qüestió de cinisme, “Varet” era un alumne avantatjat de Lerroux i sempre havia estat a l’alçada del mestre en habilitat per inventar-se dogmes de fe adequats per cada situació. Sobretot dogmes contra la fe, ja que afiliat als liberals era més republicà que ningú a l’hora de destil·lar anticlericalisme per tal d’enfervorir el públic. L’espectacle estava assegurat i abans de l’hora prevista la gent s’arremolinava a l’estreta entrada del Centre República per sentir l’ídol més aclamat desprès de Blasco Ibáñez. Començà atiant l’anticlericalisme dels presents indicant-los quan un bon republicà s’ha de treure i quan no la gorra.

     — Yo no soy de esas personas empeñadas a crear conflictos donde no los hay, pero he de advertiros que si los hay no los temo. Tengo por costumbre no descubrirme delante de nada ni de nadie, por muy importante que se crea, y no me importa que algunos lo consideren una irreverencia o falta de educación. Sin ir más lejos, el otro día me cruce en la calle con una procesión y por no crear una falsa situación que pudiera interpretarse como provocación, torcí por

la primera bocacalle donde tropecé con otra procesión de signo muy diferente. Un sencillo ataúd era llevado a hombros por cuatro recios trabajadores. Era el entierro de un pobre obrero que había muerto al caerse de un andamio. Un dramático cuadro familiar presidía el duelo. Eran la madre i

la esposa, con el corazón transido de dolor, desconsoladas, mesándose los cabellos y el rostro descompuesto por la pena que en su alma producía la desgracia por la muerte de un ser tan querido… Ante ellas… me quité el sombrero.

No cal insistir en la pujada d’adrenalina generada que facilità als republicans locals desprendre’s del complex d’inferioritat manifestant-se obertament antimonàrquics situant-se fora de les “bondats” del règim caciquista. Desprès de 25 anys de Restauració, amb el bipartidisme en hores baixes, arreu de l’Estat la campanya republicana es concentrà en una frase: “Cal republicanitzar els ajuntaments per republicanitzar el parlament”.  Però les “bondats” del model electoral continuaven tan potents com el primer dia i les eleccions del 10 de novembre de 1901 no van canviar res.

Amb un sistema electoral en que els candidats estaven proclamats abans de les eleccions no es possible saber la poca o molta dimensió que va tenir el vot republicà. Els conservadors de finat Borràs eren a l’oposició i els liberals de “Varet” manipularen les actes de manera que als col·legis situats en territori conservadors va haver-hi una abstenció dels 75 %, tot el contrari dels districtes més liberals. Com era natural, l’inductor de l’assassinat de Pau Borràs, Felip “Varet”, fou reelegit alcalde i a l’endemà anuncià: Que el Ayuntamiento de esta ciudad en sesión extraordinaria celebrada el 30 de Agosto último, acordó anunciar la vacante de su Secretaria, dotada con el haber anual de 2.500 pesetas pudiendo presentar los aspirantes a ella sus solicitudes dentro del plazo de treinta días desde la publicación de este anuncio”.

Naturalment el càrrec ja estava atorgat per a un familiar proper, el jove advocat Ramon Comes Flos. Amb aquestes maneres es natural que es publiquessen coses com aquesta: “Dicen, hay interventor del fondo municipal y siendo Varet alcalde, hombre probo y muy formal, ó sobra la intervención ó más bien sobra el caudal. Y es claro, con tanta sobra ya no queda… ni un real”.

Pau Borràs al clot i l’alcaldia de “Varet” al pot.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies