Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Qui ho havia de dir! Ningú donava un cèntim pel resultats de la coalició “Frankenstein” i va quadrar contra tot pronòstic. Cal...

RAMON PUIG

Qui ho havia de dir! Ningú donava un cèntim pel resultats de la coalició “Frankenstein” i va quadrar contra tot pronòstic. Cal reconèixer que Sánchez ha resultat el polític perfecte per representar la maniobra dels poders que mouen els fils de la tramoia psoera. Amb el “jaque mate” de les primàries va despertar les bases de l’ensopiment i aturà la fuita de simpatitzats cap a altres formacions, però la moció de censura ha estat gairebé una obra d’art de l’estratègia política. Una jugada perfecta dels poders fàctics: primer empastifen el PP amb la merda de Gürtel i desprès apareix un “nou” PSOE per redimir Espanya.

En principi, tothom ho interpretà com un brindis al sol perquè no sortien els números, però fou aleshores quan aparegué el miratge: “Treure el PP del govern no es negocia”. I només va caldre una mica de sal: “Si guanyo mantindré la quota basca i negociaré amb els catalans”. Res de discutir repúbliques, repartir-se ministeris ni regatejar lleis o polítiques socials. “Amb Sánchez o amb Rajoy”. La pilota tornà al terrat dels interpel·lats a elegir i, tal com es plantejava la situació, la coalició “Frankenstein” va acotar el cap i liquidà el govern juràssic de Rajoy.

I desprès què? Els politòlegs diuen que la moció ha agafat Ciutadans amb el peu canviat i la fractura del PP serà irreversible perquè els dinosaures es mataran entre ells abans de desaparèixer. Tot i això, Sánchez s’haurà d’arremangar a fons per quadrar el cercle i aconseguir vots per governar el Parlament. Evidentment, té una solució provisional: votar amb la coalició mesures concretes polítiques, legislatives i socials que canvien la degradada imatge d’Espanya a Europa, i amarrar amb PP i Ciutadans la incorruptible “Unidad Patria”, sense precipitar-se si no vol forçar la Generalitat a retirar-li el suport.

Per a Catalunya, no es pitjor ni millor, només ha de canviar d’estratègia i adaptar-la al canvi de govern, però perdrà el suport de les CUP, aliat imprescindible per caminar cap a la República però testimonial per recular cap a l’Autonomia. Constatació que obligarà Esquerra i Junts per Catalunya a navegar entre dos aigües i trobar la manera de exercir l’autonomia en clau republicana.

Les CUP seran la pedra a la sabata autonòmica, però fins ara només abollen sense concretar cap alternativa. Tenen raó quan diuen que tot és a mans de la societat civil, però aquesta està ensopida de decepció. En aquest sentit cal recordar-los la resposta del “Che” a la pregunta de l’expresident uruguaià, José Mújica, aleshores guerriller Tupamaro, sobre el moment de la revolució. “Pepe, en Uruguay no está madura la revolución, el tiempo es bueno y la gente esta en la playa”.

La societat civil va fer una salt quantitatiu i qualitatiu l’1 d’octubre, en resposta a la involució espanyola respecte els drets de Catalunya, tanmateix no estava madura per rematar la faena, emular el 14 d’abril de 1931 i proclamar la República als ajuntaments. Ho va deixar tot a mans dels polítics que s’han plegat a l’ofensiva espanyola i renunciat a encapçalar la gesta civil del 1-O confirmada pels resultats del 20 de desembre.

Han passat vuit mesos i Catalunya s’ha quedat en temps mort, a l’espera que una nova envestida active la població. Els poders de l’Estat han llegit perfectament el missatge i pretenen neutralitzar l’incendi català, saben que queden brases i procuraran no revifar-les. Si el PP era el policia malvat, el PSOE serà el policia bo i, sense canviar res, farà com que tot és possible amb l’objectiu d’amortir els temps fins que les brases siguen cendra. Quan els presos i exiliats s’adonaran que el camí de la justícia internacional no té final, ja serà tard per retornar a la via de l’acció.

Quina estratègia caldria per la reactivació nacional i internacional? Passar dels gestos als fets. Un gest dels presos i exiliats com iniciar una vaga de fam referendada per voluntaris civils tancats en institucions catalanes, mobilització al carrer, limitar la governabilitat a les urgències mentre hi haja presos i exiliats, obrir un procés civil cap a una llista única a les municipals, republicanitzar els ajuntaments i fer definitiva la República catalana.

La involució del Reino de España no encaixava amb els formalismes “democràtics” europeus i la Raó d’Estat dels poders fàctics va posar en marxa l’operació Gürtel per desgastar el PP i treure’s de la mànega un Sánchez amb els braços oberts a Catalunya i l’aura de nou Messies redemptor. Amen!

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies