Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Només amb tolerància subjectiva es pot defensar la posició dels líders d’Esquerra de nedar i guardar la roba davant dels jutges, sense...

RAMON PUIG

Només amb tolerància subjectiva es pot defensar la posició dels líders d’Esquerra de nedar i guardar la roba davant dels jutges, sense assumir responsabilitats i carregar-les sobre d’altres. En nom de la gesta de l’1 d’octubre i posant pel davant Puigdemont o Puigdemont s’amagava la veritable cara autonomista d’Esquerra quan es negà a formar part d’una llista comuna el 21 de desembre sota l’excusa que per separat es traurien més vots. També s’expliquen les dificultats d’arribar a un acord excusant-se en la via dels dos camins: recuperar les institucions catalanes per establir un nou full de ruta o mantenir-se fidels als acords que havia votat el poble.

Ara hem vist que també era fals, els entrebancs posats per Esquerra no responien al criteri: primer el poble i desprès els polítics, sinó Junqueras o Junqueras. Si Puigdemont és vetat per Rajoy no ho és menys Junqueras, aleshores? Sí que hi ha dos camins: acatar la “llei Rajoy” i anar a una autonomia tutelada o establir una estratègia, a mig termini, de desgast estatal i internacional per segar l’herba sota els peus del govern central.

Els dels 155 no paren d’advertir que la manca de govern arruïnarà Catalunya, però amaguen que la política depèn de l’economia, no el contrari. Tots els analistes en el camp de l’economia saben que malgrat les crisis polítiques que amenacen la governabilitat europea, l’economia té vida pròpia i es mou en paràmetres que poc tenen a veure amb la política. Indiferent a les amenaces, el “xoc de trens”, la cacera contra l’independentisme, les presons, l’exili i la paràlisi de la Generalitat, Catalunya continua creixent econòmicament, rebent inversió i exportant el 25 % del total de l’Estat. Una altra cosa és quines butxaques s’omplen!

L’estratègia jurídica d’Esquerra es va pensar per a un tribunal respectable i independent que reaccionaria com un bon pare davant les disculpes d’un fill entremaliat. Però s’han trobat amb tot un aparell jurídic polititzat que actua com a instrument de l’Estat contra uns mossos d’Esquadra que havien demostrat en l’atemptat de la Rambla estar capacitats per exercir com a policia d’un Estat Català. Un aparell que manté ostatges polítics a la presó per escapçar qualsevol possibilitat d’una Generalitat que no accepta ser una delegació de l’Estat. Encara més. Un aparell jurídic que condemna cantants, imputa pallassos, alcaldes, mecànics, usuaris de Facebook i Twiter i un sense parar, representa un Estat que semblava liquidat fa 40 anys.

Quina resposta obté la fòbia catalanista estatal entre la ciutadania? Accions esporàdiques i testimonials. On és aquell poble de ferro que l’1-O va doblegar un Estat d’acer? Immers en la confusió i decepció a què l’ha abocat el malabarisme, la covardia interessada i els afanys partitocràtics d’Esquerra i PdeCat. Desconcertada sobretot pel servilisme de l’ANC envers els partits i una elit política de dirigents oportunistes que volen estrangular un moviment ciutadà organitzat horitzontalment i disposat a un futur d’autoorganització col·lectiva.

Un mes de discussions pel poder d’una Generalitat subordinada al poder central, pel “control” dels mitjans de comunicació i la presidència d’aquesta autonomia colonial. L’escenificació del debat intern sobre que i qui era important en la investidura, a més de patètica s’assembla més a un ball de bastons que a un de noms. Primer Puigdemont desprès Sánchez, Junqueras o Turull. Semblava que l’estratègia era nomenar Puigdemont, esperar la impugnació del tribunal per denunciar-la, desprès la de Sánchez, etc. etc. Però no, Puigdemont reconeix l’error d’haver “congelat” la independència i per esmenar-ho, en comptes de forçar ser impugnat com a president, fa un pas al costat i acata el 155 que el va destituir.

Siga qui siga el nou president de la Generalitat catalana serà un president de sucre per a un poble que ha demostrat ser de ferro des de fa més de 300 anys.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies