Deconstrucció social: Polítics contra científics

RAMON PUIG

Que devia tenir al cap l’home de l’illa de Pasqua quan tallava l’últim arbre? Aquesta és la pregunta que es fan els estudiosos de l’illa de les estàtues gegantines de pedra, però és una pregunta absurda. No hi va haver ningú que tallés l’últim arbre. Quan l’illa va ser colonitzada era un bosc on predominaven altes i robustes palmeres, però l’amnèsia paisatgística ens té convençuts que l’entorn que veiem és el mateix que veien els nostres avantpassats. Mentre desforestaven l’illa de Pasqua, els nous brots creixien tan lentament que mai arribaven a l’alçada dels anteriors. Quan es va tallar la última palmera ja no era un arbre i ningú se’n va adonar en considerar-la un arbust més.

Una de les raons de la desaparició dels habitants de Pasqua fou desconèixer les conseqüències a llarg termini de viure per sobre dels limitats recursos que tenien. Al segle XXI ningú ignora que el devastador model de vida que mantenim accelera el canvi climàtic fins a conseqüències que s’auguren catastròfiques.

La corporació científica mundial no té cap dubte de l’abast del canvi climàtic però una majoria continuà lligada als interessos politico-econòmics i considera que encara som a temps de revertir-lo. En canvi, la minoria descarta la possibilitat que els Estats arriben a un acord prou dràstic per revertir la situació i treballen amb la idea de crear un escut atmosfèric que fase de pantalla contra els rajos solars. Fins i tot multimilionaris com Bill Gates han posat diners per comprovar els efectes secundaris, tot i que alguns científics consideren que amb efectes contraris o no, a mig termini, no hi haurà més remei que aplicar escuts solars.

Nosaltres, però, enlluernats pel sol, ho deixem tot a mans dels polítics i ens resignem a patir les conseqüències del sistema abans de modificar els aspectes nocius de la nostra vida mediambiental. No és cert que vulguem un futur millor per als nostres fills perquè, a diferència dels habitants de Pasqua, nosaltres no ignorem el problema però estem acomodats en el present i preferim creure que els canvis climàtics són tan antics com el planeta i no una conseqüència derivada del capitalisme.

El sentit comú ens diu que s’ha de fer alguna cosa per aconseguir una societat sostenible però no volem assumir que a més de manifestar-nos contra el problema global hem d’actuar contra la devastació local. Vinaròs no està fora del planeta i, a la vista està que, juntament amb Peníscola, és la població més predisposada a continuar pel camí de l’urbanisme insostenible.

Els progressistes PSOE-Podem mantenen el pla urbanístic del PP aprovat fa 19 anys, un PGOU que contempla la possibilitat de cimentar tot el terme. Al contrari de Benicarló i la majoria de ciutats de l’entorn, continuen donant llicències d’obres faraòniques contraries a les promeses de planificar una ciutat sostenible i ambientalment saludable.

Els vells ben lluny del poble, a l’estació, els escolars a l’altre costat del Cervol i els espais més adequats per als serveis públics sanitaris, culturals i recreatius estan destinats a l’especulació urbanística. Però només, també es giren d’esquena a la degradada ermita de Sant Sebastià. D’una banda autoritzen més i més totxo fins ofegar-la i de l’altra es desforesta un enorme espai de matolls naturals que protegien la erosió de les pluges. Serà el preludi d’una nova expansió urbanística?

Ells, els “protectors” mediambientals, el que tenen la responsabilitat política municipal, s’han instal·lat al Limbo de la política, un espai neutre on no existeix la responsabilitat i molt menys la capacitat de prendre decisions que poden contrariar els interessos dels que estan instal·lats en la realitat especulativa.

Alguns d’ells van pujar les escales de l’ajuntament com a ecologistes mediambientals i les baixaran amb una carpeta de greuges afegits, deixant el futur urbanístic i mediambiental al mercat negre de la demanada i oferta especuladora. Tot i tenir a l’abast un projecte interessant, pagat amb els nostres diners, però l’han deixat al calaix de les causes perdudes per por als especuladors.