Deconstrucció social: Petrolivirus

RAMON PUIG

Alguns experts en energies fòssils diuen que el coronavirus no només s’alimenta de cèl·lules animals sinó que té la capacitat indirecta d’afectar, tant o més, l’arteria principal que nodreix l’economia capitalista: el petroli. La informació del mitjans s’ha accelerat de tal manera que una notícia al 30 segons ha quedat obsoleta i ja ningú no recorda que només fa quatre dies es va anunciar la caiguda en picat del petroli, les grans companyies no sabien on emmagatzemar-lo i pagaven per cada barril que s’enduien.

Però quan omplim el dipòsit del vehicle no ens regalen ni un caramel, paguem al preu de sempre. Va ser una noticia falsa més o una mala interpretació? Segurament les dues coses. En realitat, el problema ha estat que el confinament mundial ha causat una caiguda del consum del 30 %, astronòmica si la comparen amb el 4% de la crisi del 2008. Ara bé, la caiguda no ha beneficiat els usuaris sinó els especuladors que han aprofitat per emmagatzemar petroli tirat de preu i esperar la puja de demanda, però no considerat que la majoria dels estats acorden amb les productores un preu fix, a sis o dotze mesos, i estan obligats a comprar els bidons diaris contractats fins acabar el contracte. Amb la qual cosa, els especuladors es quedaran amb un pam de nas perquè els estats tenen un excedent acumulat i en esgotar-lo compraran directament a les productores.

No obstant això, el problema de fons no és la compra-venda sinó el manteniment. El “cru”, tal com surt de la planta, comença a degradar-se als sis mesos, es descompon en contacte amb l’aire, malmet canonades i depòsits i produeix gasos inflamables que poden explotar. Evidentment, hi ha tractaments pal·liatius, però són despeses a afegir que poden ser ruïnoses si l’operació pandèmia s’allarga, afecta l’economia i ajorna la remuntada del consum. A més, si els pous baixen el ritme d’extracció de manera prolongada es poden segellar els accessos a les bosses i quedar inutilitzats per sempre.

Les mesures contra el coronavirus han afectat directament la demanda de gasolina ja que la maquinària industrial, agrícola i de transports funciona amb gasoli. El problema és que les refinadores estan preparades per extreure del “cru” un 40 % de gasolina i un 25 % de gasoli i gairebé no tenen marge per modificar-ho. Ves per on, la pandèmia pot capgirar la resistència dels estats a preparar la transició de l’energia fòssil a l’elèctrica, gas o hidrogen.

La primera víctima ha estat el fracking amb totes les empreses en fallida tècnica, embargades pels bancs i no per la crisis pandèmica, ja que han resultat ruïnoses tant des d’un punt de vista  econòmic com mediambiental. És l’inici d’una crisi anunciada, les reserves petrolieres útils comencen a esgotar-se i l’oposició de les multinacionals petrolieres a les alternatives energètiques ha impedit que els estats preparen les condicions de la transició. Hi haurà una relativa remuntada del consum dels carburants, però no hi ha dubte que abans d’acabar la dècada la rendibilitat dels jaciments caurà en picat i provocarà una recessió del consum estructural.

Qui ho havia de dir! L’intent del sistema capitalista d’aprofitar la pandèmia per fer un gir autàrquic al procés reaccionari mamprès pels estats de tot el món, li explotarà a la cara com un bumerang augmentat i corregit, i la caducitat del model de vida actual es farà molt més evident perquè serà impracticable. La “nova normalitat” significa que la fal·làcia de l’Estat del benestar no tornarà mai més i vindrà el moment que haurem de pensar seriosament en una nova manera de viure. El coronavirus ens ha obligat a deixar el cotxe a casa, però més prompte que tard l’haurem de tornar deixar amb la impossibilitat d’assumir el preu del combustible.

Al cap i a la fi, els virus són organismes vius i l’únic que pretenen és conviure amb nosaltres. Han vingut per quedar-se i si els ataquem, es rebel·laran contra nosaltres de mil maneres.