Deconstrucció social: Pactar amb el diable

RAMON PUIG

Des de la transició, els governs PSOE-PP han sabut teixir una teranyina espanyola amb la qual ha enxampat gallecs, bascs, catalans, valencians i balears. De mares i de pàtria només en tenim una i malgrat haver heretat llengua i cultura materna, en els moments clau es demostra que l’única identitat que senten els ciutadans és l’espanyola. Malgrat tot, les eleccions han deixat clar que Catalunya no és Espanya: el bloc de la dreta ha triomfat a Espanya i no pinta res a Catalunya. Malgrat ser dos mons tant diferents, bona part dels independentistes estan molt més capficats pel que passa a Espanya que per la situació de casa seua. Ara, tots a pactar per salvar Espanya i enfonsar Catalunya.

No hi ha més innocent que creure’s als polítics. L’Estat s’abraona a la anticatalana dita de: “España es una y no 51”. Una dita ultramuntana del PP-PSOE entestats en que la Constitució es irreformable. Una bajanada falsa, perquè la història demostra que res es permanent i invariable. No és la Constitució sinó el Tribunal Constitucional qui tanca totes les possibilitats que puguen afeblir el blindatge centralista de la Nación Española, imposat durant les llargues legislatures dels psocialisme felipista.

Quan la Constitució parla d’unitat d’Espanya, es refereix al marc territorial al que s’ha de circumscriure en cada moment històric. No té un sentit d’unitat territorial indissoluble, només indica que si les fronteres s’amplien o s’estreteixen, la constitució continuarà aplicant-se al territori corresponent. És el Tribunal qui polititza la qüestió i equipara unitat a indivisibilitat, en contra dels drets fonamentals de la Constitució, fins al punt que, al constrènyer els drets d’opinió, expressió i defensa de qualsevol ideari polític o nacional, prostitueix la democràcia per tal d’apuntalar el pensament únic de la nació espanyola.

Són els unionistes qui infringeixen la Constitució al posar la unitat nacional i territorial per sobre dels drets individuals i col·lectius dels sobiranistes. És més constitucionalista un català que lluita per la llibertat nacional del seu país que un espanyol que posa la unitat indissoluble d’Espanya per sobre de la Constitució. El dret d’autodeterminació està recollit en l’article primer dels drets internacionals civils i polítics. La unilateralitat espanyola i la democràcia són incompatibles perquè l’Estat o la Democràcia no són valors en si mateix, només ho són si exerceixen el seu paper protector i defensor dels drets polítics, civils, individuals i col·lectius, els drets de les majories i minories: l’autodeterminació referendada.

Calia tenir present com les gasta el PSOE abans de votar-lo, blanquejar el centralisme espanyol i la fòbia anticatalana que destil·la. La cartera te la poden prendre de dues maneres: el carterista (PSOE-SUMAR) te dona un copet a l’esquena, amb un somriure et diu alguna cosa banal i… una estona desprès t’adones que et falta la cartera. L’atracador (PP-VOX) va al grà, t’apunta amb una pistola i et fot la cartera. Podeu apostar per un o altre lladre, però oblideu-vos de la cartera

És impossible entendre res del que passa si es pensa en clau esquerra-dreta. El PSOE ha fet sempre la feina bruta antisocial de la dreta i ER-CUP-JUNTS blanquegen l’espanyolisme del PSC (el del 151 i la judicialització) al compartir ajuntaments i institucions amb ell per tal de liquidar l’independentisme i retornar a la delegació espanyola que en diem Generalitat.

Abans de Vox ja s’havien degradat els drets socials i la democràcia parlamentària. El llop (PSOE-PP) es aquí des dels inicis de la transició però la jauria no ha udolat fins que la independència ha esdevingut un clam a Catalunya. Per a VOX-PP-PSOE-SUMAR, els únics llops que cal exterminar són els independentistes. Recordeu? El 2016, el PSOE es negà a assumir la presidència amb els vots dels aleshores partits independentistes i preferí abstenir-se per cedir-la a Rajoy. Fa dos dies, Don Pedro afirmava amb ironia que “hoy, Puigdemont solo es una anécdota”. Ves per on, “hoy”, el “pròfug” de Puigdemont té la única clau que li pot donar la presidència. La demanarà o cedirà el pas a Feijó!!!

Imatge, Revista Mirall, article de Joan Solé del 24 de Juliol del 2023