Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Obrerisme vinarossenc a principis del segle XX (III).  Les primeres passes de l’associacionisme vinarossenc Deconstrucció social: Obrerisme vinarossenc a principis del segle XX (III).  Les primeres passes de l’associacionisme vinarossenc
RAMON PUIG El recinte portuari reunia el gruix del proletariat vinarossenc que varem deixar reflexionant com passar de la divisió tradicional dels gremis a... Deconstrucció social: Obrerisme vinarossenc a principis del segle XX (III).  Les primeres passes de l’associacionisme vinarossenc

RAMON PUIG

El recinte portuari reunia el gruix del proletariat vinarossenc que varem deixar reflexionant com passar de la divisió tradicional dels gremis a la constitució d’una organització unitària per defendre amb possibilitats els interessos comuns. Malgrat l’experiència combativa d’estibadors i boters va ser un vinarossenc avançat d’idees que donà el primer pas cuinat al si de la seua taverna de la plaça Jovellar.

Encara no havia tombat el segle quan Cristòfol Felip Miralles “Bassino” aprofità l’audiència diària de parroquians per sembrar la llavor sindicalista. No es tractava de teories anarquistes ni marxistes, sinó la necessitat d’unir-se per tenir mes força però mantenint la les particularitats de cada sector de producció. Escrits posteriors del taverner confirmen la seua ideologia socialista, la qual cosa ens fa pensar en, perquè proposà una federació de gremis i no la UGT directament?

La resposta es prou lògica tenint en compte la consciència general de l’època. Les societats gremials funcionaven en una barreja de protecció assistencial i accions reivindicatives però, a finals del segle, el moviment obrer començà a oscil·lar entre els qui separaven el sindicalisme de la política i els qui pretenien fer la revolució. Des de la UGT s’orientava el proletariat a la lluita reivindicativa i deixava a mans del partit socialista el compromís de la política. El moviment anarquista, en canvi, considerava una i l’altra conformaven un tot que es traduïa en l’acció directa, com a instrument gairebé exclusiu de la seua activitat. Entre uns i altres hi havia les societats gremials que oscil·laven entre posicionaments conciliadors en la resolució de conflictes, en la línia de la UGT, i reaccions més radicals, inspirades pels anarquistes.

Els treballadors associats continuaven agrupats per oficis, però l’expansió de la indústria els sotmetia a una explotació comuna i els obligava a superar les divisions corporativistes. Constatar que l’explotació laboral estava per sobre del ram a que pertanyien els indicava que calia trobar fórmules de coordinació per respondre a la patronal, organitzada en les Lligues Econòmiques o en Cambres de Comerç.

Al tombar el segle, el proletariat vinarossenc formava un conjunt dispers, uns pocs militaven a la UGT o CNT, però la majoria continuava associada al ram corresponent. Una cosa eren els ideals i l’altra la unió de grup, i líders com Tofolet “de Bassino” tenien molt clar que abanderar el sindicalisme significava disgregar el moviment i dividir els treballadors en associats i sindicalistes. L’interès de republicans i socialistes per les societats obreres tenia una relació dialèctica: els primers amb la intenció d’obtenir resultats electorals i els segons per acostar-los a la UGT. Els anarquistes, en canvi, no constituïen una organització estable i estructurada, criticaven la disciplina per burocràtica i el seu tarannà combatiu generava expectatives generals que només es convertien en afiliació quan esclataven conflictes radicals.

El reconegut taverner era ben conscient de la necessitat de mantenir i consolidar la unitat dels treballadors locals i protegir-la de les simpaties sindicalistes individuals. Per tal de trencar la convivència d’empresaris i treballadors al Casino d’Artesans, Bassino constituí  la Societat de Paletes i Peons “La Vinarocense”, amb més de 300 afiliats. El reglament pretenia “reunir en su seno a todos los obreros Albañiles para que puedan hacerse apoyo moral y material del mismo oficio […] Todos los individuos que pertenezcan a esta Sociedad vienen obligados a no trabajar más de 9 horas diarias”.

A més de prohibir fer hores extres i no treballar els festius, la societat regulava les tarifes per a qualsevol mena de treball, estipulava doble jornal per al treball nocturn i un augment del 25 % per les hores de matinada. La composició de la societat encara mantingué l’ombra interclassista d’una època en què les diferències entre un paleta i un mestre d’obres eren relatives, només uns quants podien considerar-se empresaris de la construcció en tenir de cara el poder de torn. El president de la societat era el republicà Baptista Farnós Martí “Batanet”  i el secretari Victorí Fernández Adelantado.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies