Deconstrucció social: Mirar cap a una altra banda

RAMON PUIG

Diuen que la recessió estructural és a tocar mentre occident mira cap a una altra banda i els mitjans amaguen la realitat. L’economista ambiental, Antonio Turiel, somriu quan escolta que volen canviar l’energia fòssil per renovables com si es tractes que canviar una plantació de pereres per una de préssecs. Afirma que sent optimista només hi ha la possibilitat d’electrificar un 10 % del parc industrial i transport.

Estem acostumats a sentir propostes polítiques inabordables, eslògans absurds que no tenen la intenció d’agafar el bou per les banyes. La situació encara serà més dramàtica, no tant per l’esgotament dels recursos energètics com perquè els poderosos del sistema ho aprofiten per especular amb els preus i posen el present a la vora del precipici. Els pocs que pensen amb sentit comú diuen que no hi ha sortides radicals a la crisi i proposen que la transició a l’energia eòlica i solar necessitarà un procés de transició, atès que els materials per construir aerogeneradors i plaques estan en fase d’esgotament i preveuen que en pocs anys serà improductiva la construcció.

Una transició a l’espera de trobar fons energètiques més viables i, mentrestant, combinar l’energia eòlica, solar i d’hidrogen, amb la de combustible fòssil fins l’esgotament definitiu. Tanmateix, aquestes mesures només són pa per avui i misèria per demà ja que, fins i tot els experts independents proposen mesures alternatives al petroli, però cap ni una al model productiu i consumista del capitalisme. Ni els que ens auto-classifiquem d’ecologistes i anti-sistema estem disposats a fer el que toca: reduir dràsticament l’autoconsum per disminuir la contaminació ambiental, econòmica, política i sistèmica.

Pot ser no caldrà esforçar-nos perquè més prompte que tard posarem la ma a la butxaca i no trobarem ni un euro. Uns primer, els altres desprès, tots ens veurem forçats a fer el que la lògica ens diu que hauríem d’haver fet per consciència. Tot i la que cau al segle XXI, els poderosos han deixat clar que dominen la natura a la seua mida i nosaltres hem demostrat amb escreix que som capaços de destruir el medi ambient molt més ràpidament que la natura, però volem ignorar que també tenim la capacitat de regenerar els planeta molt més ràpid que la pròpia natura. Aleshores que és el que passa? Que tothom justifiquem la nostra irresponsabilitat ciutadana al·legant que la culpa és dels poderosos perquè no tenen cap interès a revertir la situació.

El capitalisme diuen que es regeix pel lliure mercat, un sense sentit perquè el mercat existeix des de l’aparició del comerç fa milers d’anys. El que marca la diferència del capitalisme es la plusvàlua, el plus afegit que s’aplica a tot procés de producció en imposar salaris molt per sota del valor que genera el treball dels assalariats. Aquesta part del salari no pagat s’acumula exponencialment al patrimoni capitalista que sobreviu a totes les crisis intensificant l’empobriment crònic de la població, la injustícia social, repressió policial, guerres econòmiques i desfeta mediambiental.

Aquest model econòmic depredador fa dècades que el món científic el senyala com el causant de la degradació del planeta i els seus habitants. Científics que, ara fa vint anys, van establir 9 paràmetres d’obligat compliment per reduir els màxims efectes negatius al medi ambient, abans que la recuperació no fos irreversible, ara, dos dècades desprès, dels 9 paràmetres ja ens n’hem carregat 5.