Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG La frase lapidària de José Miguel de la Rosa acompanya el títol “Notas de Catalunya” del comunicat que va llegir el fiscal...

RAMON PUIG

La frase lapidària de José Miguel de la Rosa acompanya el títol “Notas de Catalunya” del comunicat que va llegir el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Més de setanta pàgines “argumenten” les querelles per rebel·lió i sedició contra el president i el govern. Les acusacions poden comportar penes de fins a 30 anys i les quatre associacions principals de magistrats i juristes espanyols les consideren una aberració judicial. Però no s’acaba aquí el disbarat.

L’informe recull, un per un, els incidents dels col·legis on va carregar la policia, elaborat pel comandant del dispositiu policial de l’1 d’octubre. Els únics ferits que apareixen en el document són policies i només una referència a la jove que denuncià el trencament dels dits d’una mà, però asseguren que posteriorment declarà no haver-li passat res. La filosofia de l’informe es basa en una actuació policial moderada i a la defensiva contra la “turba” organitzada que els assetjava. Descriu la “violència” de les famílies que simulaven fer una xocolatada, l’actitud “rebel” dels grups que els impedien complir amb l’obligació i també qualifica de “violència” les cassolades dels barris. Fins i tot s’insinua que els pocs ferits que va causar la policia van ser en defensa pròpia contra l’actitud “tumultuosa” d’una massa protegida per mossos d’esquadra que, en ocasions s’enfrontaren a la policia.

Aquest informe afegit a les querelles ha estat acceptat pel tribunal torpedinant els manuals jurídics i escapçant qualsevol possibilitat de defensa dels acusats. En resposta a tal situació, una part del govern, encapçalada pel president, ha optat per traslladar-se a Bèlgica amb la intenció d’internacionalitzar el conflicte. Com s’ha arribat a aquesta situació?

Alea jacta est, “la sort ha estat llançada”, és una frase atribuïda a Juli Cèsar quan decidí creuar l’antic riu Rubicó, frontera que separava els seus dominis (La Galia) dels de Pompeu (Roma). Puigdemont i Rajoy han creuat el Rubicó en proclamar la República i decretar el 155. La “guerra” està servida i no hi ha marxa enrere, però a diferència de Cèsar, Puigdemont ha optat per defugir el cara a cara.

El procés de convertir Catalunya en un Estat no és un problema econòmic ni a Espanya ni a Europa, ja que la historia és una contínua deconstrucció dels estats, però sí que és un problema polític. Fins ara, el naixement d’un nou Estat, emparat per altres o no, sempre ha estat violent, armat i amb costos de vides humanes. En canvi, el moviment independentista català s’ha guanyat la simpatia de les classes populars del món per tot el contrari: mostrar fins on pot arribar un poble amb les armes de la dignitat, la creativitat i la no violència quan se sent humiliat per la prepotència i la força bruta.

Des del meu punt de vista, l’errada més greu de l’independentisme ha estat que l’ANC i Omnium han supeditat el moviment a les decisions i indecisions del govern i els partits del bloc independentista. Elevar una autonomia a la categoria d’Estat és una responsabilitat de la burgesia i dels seus polítics, però no ho poden aconseguir sense la col·laboració del poble. El resultat no hauria estat el mateix si el moviment popular hagués anat al davant, declarat la república als ajuntaments i culminat el procés amb la proclamació oficial al Parlament. La defensa de les institucions municipals contra el cop d’Estat del 155 hauria obligat Puigdemont a, immediatament desprès de proclamar la República, defensar les institucions catalanes endegant la maquinària sobiranista. Això hauria materialitzat el xoc de trens i dificultat l’aplicació del 155, posat en dificultats el govern central i forçar Europa a intervenir.

Artur Mas ja va fer públic que la Generalitat no estava a punt per exercir com un Estat. Aleshores què pretenien? L’1 d’octubre va demostrar que el poble si que estava preparat i també se n`hauria sortit contra el 155. Ara sabem que Europa és darrere del pla d’acció de Rajoy i de Puigdemont. Ocupació moderada de les institucions catalanes i oposició formal dels catalans al 155, i que el 21-D, pose llum a la foscor. Se sotmetrà la intenció de terra cremada de fiscalia al guió previst?

Malgrat la tèrbola situació, se sap que el guió del govern era escrit abans de l’1 d’octubre i, per sobre de la volguda desinformació que desconcerta bona part de població, podria ser que el sarcasme de “Mas dura será la caída” acabe explotant a les mans de qui ho va escriure.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies