Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Em fixo en els vídeos espectaculars de youtube i deu n‘hi do com se’ls en va la mà amb això que anomenen...

RAMON PUIG
Em fixo en els vídeos espectaculars de youtube i deu n‘hi do com se’ls en va la mà amb això que anomenen “intel·ligència artificial”. És inútil discutir si cal estar a favor o no d’aquests descobriments tecnològics perquè han vingut per quedar-se i haurem de filar molt prim per distingir la realitat de la ficció o manipulació.
Fins i tot els mestres hauran de mirar amb lupa els treballs dels alumnes per descobrir si realment els han fet ells. És útil per elaborar discursos que solapen la incompetència dels polítics i per mostrar la Gioconda passant de l’enigmàtic somriure a la mala hòstia, les Menines passejant-se dins del quadre, els paisatges de Van Gogh amb els pagesos en acció o la Maja Desnuda canviant de posició. No només es perfeccionarà la manipulació informàtica dels mitjans, també afectarà la vida laboral de milers de treballadors. La IBM pensa aplicar-la per substituir 8.000 empleats, el Goldman Sachs té previst reemplaçar una quarta part de la plantilla i millorar substancialment la producció.
Considero inútil discutir si les màquines podran ser tant o més intel·ligents que les persones, però m’afegiria amb molt de gust a un debat sobre si l’estupidesa dels humans encara podria anar a més. Ho deia Stephen Hawking: “no hi ha dubte que la IA multiplicarà la nostra estupidesa fins l’extermini de la intel·ligència humana”. Una estupidesa que ens ha dut a amoïnar-nos per si tal o qual ens governa, si els diners ens faran feliços, si la depressió és una plaga o un incident individual, sense adonar-nos que compartim la vida amb un planeta que estem destruint per a la vida.
El que realment és perillós no és la intel·ligència artificial sinó la institucional, la que domina els mitjans de comunicació per a donar una visió del món que responga exclusivament els seus interessos. La majoria de la societat es creu gairebé totes les mentires dels polítics, només els pocs que comparen promeses i fets, tenen una visió crítica de la realitat de la qual, per molt radicals que siguen en les seues deduccions, només poden intuir la punta de l’iceberg.
Volem ser un territori d’acollida, faltaria més, però la gent del poble no es mossega el dit i comença a veure la migració com un despropòsit que afecta el seu dia a dia. Racisme seria qüestionar els forasters pel color de la pell, la indumentària o la voluntat de conservar la llengua i cultura lluny de casa seua, uns valors que nosaltres no tenim envers la nostra llengua i cultura. El despropòsit és que la migració siga planificada pels estats amb l’objectiu d’abaratir els salaris dels treballadors.
Ens diuen que venen per fugir de la misèria, de les guerres o de la persecució política. Ens presenten els immigrants com uns desesperats que es juguen la vida en una patera, però no ens diuen que aquests desesperats són la minoria que venen de l’Àfrica central. No, no, això no és així, del gairebé un milió i mig que viuen a Catalunya —sense comptar els vinguts d’Europa— no arriben a cent mil els procedents d’aquesta part africana. Els marroquins han vingut en vaixell no amb patera, la resta, xinesos, paquistanesos, indis o sud-americans, en avió. No han passat el calvari marítim dels sub-saharians ni la marginació dels supervivents en arribar a casa nostra. La majoria han arribat a l’aeroport de Madrid i els governs del moment els han permès romandre, empadronar-se i obtenir atenció sanitària.
Des de la prehistòria, generacions d’humans han fet de la transhumància la seua manera de viure i sobreviure. Però aquesta massificació de nous vinguts en les tres últimes dècades no ha estat una inspiració divina que ha empès a vindre a l’occidental terra promesa, sinó una planificació politicoeconòmica, una crida de portes obertes a tothom que puga ajudar a triturar les condicions laborals dels treballadors de la construcció, agricultura, hostaleria, servei domèstic i atenció a la gent gran. Una operació iniciada quan l’Estat espanyol ja tenia un exèrcit d’aturats que superava el 10%.
En l’última dècada la situació econòmica estatal s’ha degradat de tal manera que les portes s’han obert encara més per greixar el nombre de clients de la Seguretat Social amb la intenció de fer caixa per maquillar les pensions. Naturalment, la misèria salarial no aporta gaire i cal suplir-ho amb més i més nouvinguts. “Som un país d’acollida”, clamen les esquerres catalanes i espanyoles, així els va electoralment.
A Vinaròs hi havia una dita que deia: “de fora vindran i de casa ens trauran”. Actualment no es una dita, sinó un fet inqüestionable: encara que visques a la mateixa casa des de tota la vida, potser demà et faran fora perquè el propietari (vell o nou) la cedit a l’agència “Dame tu piso y tendrás turistas todo el año”. Això no es intel·ligència artificial és una terrible realitat.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies