Deconstrucció social: Les órfenes de Pau Borràs

RAMON PUIG 

Borràs tenia quaranta-quatre anys quan l’apunyalaren al col·legi electoral de la Mera, era pare de dos xiquetes i la dona havia mort al nàixer la segona filla. Joaquima i Conxita tenien quinze i tretze anys en quedar-se òrfenes i van quedar sota la tutela de l’oncle Baptista Borràs Gimeno. El pare era dels principals contribuents de la ciutat i tenia un considerable patrimoni que fou devastat per son germà fins deixar les hereves amb lo posat. No sabem com s’ho va fer però un escrit de 1904, tres anys desprès de la mort del pare, el jutge municipal demandà les filles, denegà l’estat d’insolvència al·legat pel tutor i mantingué les reclamacions del banc de Tortosa.

Joaquima Borràs Boix havia nascut a Morella el 1886 on s’havia traslladat son iaio des de Vinaròs, es va casar amb Casimira Gimeno i van tenir tres fills. Baptista, Pau i Ferran que emigrà i morí a Cuba. Pau es va casar amb la morellana Isabel Boix Ortiz i al poc de nàixer la xiqueta marxaren a Vinaròs on el 1888 va morir del part de la segona filla. A partir d’aleshores, amb l’ajuda de son germà, Pau es va concentrar en el comerç del vi i la boteria aconseguint una posició econòmica envejable fins la mort el 1901.

De les dues òrfenes se’n feu càrrec l’oncle Baptista Borràs sobre les mans del qual recaigué la gestió del patrimoni del germà amb tanta “eficàcia” que als tres anys no havia quedat res més que deutes al banc de Tortosa. L’alcalde Joan Morales, tot i ser correligionari del finat, se’n rentà les mans i deixà a mans de la justícia si la insolvència de les xiquetes eximia la responsabilitat del tutor.

L’oncle també se’n desentengué i traspassà la tutoria a l’oncle solter de Morella, per part de la mare de les xiquetes, de mal nom el “Rellotger”. Es difícil entendre aquesta decisió quan hi havia una tia, anomenada la “Roja”, que regentava un dels dos forns a qui les nebodes haguessen fet un bon paper. Joaquima i Conxa no podien imaginar el calvari que suposaria deixar-les a mans d’un fadrinot. Arribaren a Morella en plena adolescència per conviure amb un oncle madur, solitari i semi analfabet. El reduït espai de la casa no permetia gaire intimitat i la situació de seguida va crear una atmosfera asfixiant per aquelles indefenses joves assetjades a tot hora.

El patiment d’aquelles adolescents el podem suposar però ningú en fou conscient perquè els detalls del drama que van morir amb elles. La qüestió fou que als pocs mesos de convivència Joaquima deixà de sortir al carrer perquè no podia amagar l’expansió del seu ventre i la fornera hagué d’actuar d’immediat per tal d’evitar que el fet transcendís a la població. Se les endugué a casa, no per afecte ni compassió sinó per amagar un problema que podia afectar el negoci.

La decisió de la “Roja” no pogué ser més expeditiva: Conxa fou enviada a servir a una casa de Barcelona i mai més se’n sabé res d’ella, mentre Joaquima fou enclaustrada a l’habitació fins que va néixer la criatura. L’oncle, però, hagué d’aclarir comptes amb algun misteriós justicier ja que tres mesos desprès del part, aparegué mort d’un tret en circumstàncies no aclarides i ràpidament arxivades.

Al capvespre del 24 de febrer de 1905, els crits del part quedaren ofegats al llit d’aquella habitació tancada a pany i clau i aprofitant la inconsciència dels dolors, la “Roja” replegà la criatura de les mans de la llevadora còmplice i desaparegué de l’habitació. Quan la jove retornà als seus cabals res aconseguí de pidolar a plors allò que havia sortit de les seues entranyes i mai sabé si era viva o morta, fill o filla. Als pocs dies, la mare frustrada tornà a la normalitat de la faena perquè el cos del “delicte” havia desaparegut.

Que va passar amb la criatura? El misteri quedarà resolt a la pròxima entrega.