Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Les coses tornen al seu lloc Deconstrucció social: Les coses tornen al seu lloc
RAMON PUIG Ara fa quatre anys d’aquell 20 de setembre en que Cuixart i Sánchez agafaven els megàfons i pujaven al cotxe de la... Deconstrucció social: Les coses tornen al seu lloc

RAMON PUIG

Ara fa quatre anys d’aquell 20 de setembre en que Cuixart i Sánchez agafaven els megàfons i pujaven al cotxe de la policia per desconvocar les 50.000 persones que omplien la plaça i els carrers adjacents sense mostrar signes de rendició. No els calgué autorització, un gest i el tinent de la guàrdia civil digué afablement: “Sin problemas, suba suba”. Fou la primera mostra de com anirien les coses al procés: manifesteu-vos quan us convoquem i marxeu quan us ho ordenem. La guàrdia civil s’ho mirava irònicament mentre pensava: “menos mal que estos nos hacen el trabajo sucio”.

A partir d’aleshores la població civil només pensava en l’1 d’octubre i les urnes. Qui no es preguntava si arribarien o no? Centenars de milers de cors catalans bategaven desfermats d’emoció disposats a qualsevol cosa que permetés la celebració del referèndum contra el govern, els aparells de l’Estat, els mitjans de comunicació i la majoria d’espanyols. Des de l’esclat de la guerra civil que no s’havia viscut un estat d’ànim tan intens, emotiu i decidit, tant que els mitjans més significatius del món eren expectants de l’embat Catalunya-España. La majoria de nacions sense estat eren pendents del quefer diari com si els hi anés el seu futur. Ningú sabia que es coïa a l’interior de l’olla independentista, fins i tot els líders polítics se sentien arrossegats per la situació i no sabien com capgirar un procés que se’ls anava de les mans.

Ni Esquera ni Convergència havien estat mai independentistes i cap dels seus líders estigué en primera línia, però la contundència i espectacularitat dels multitudinaris 11 de setembre havia generat una força irresistible cap a la independència que no podien obviar. Amb una estratègia creativa, secreta i astuta,la societat civil va deixar en ridícul l’estructura policial de l’Estat i aconseguí introduir les urnes als milers de col·legis en el moment precís i, en un tres i no res, muntaren la infraestructura electoral torejant tots els intents policials de bloquejar les xarxes. L’èpica popular posterior va donar la volta al món i posà Catalunya i España al seu lloc: la repressió més carpetovetònicacontra una resistència memorable i exemplar.

La gesta popular posà els predicadors de la independència a les cordes en veure’s obligats a complir l’establert si es feia el referèndum: proclamar la República. Ho van fer el 10 d’octubre i la revocaren als 35 segons deixant estupefactes les desenes de milers que rodejaven la Generalitat i els milions que contemplaven la pantalla. Aquell “sí però no” era la mostra fefaent que els bocamolls independentistes de la Generalitat mai havien tingut la intenció d’abandonar els privilegis autonòmics.

Si no gosaven instaurar la República podien haver convocat eleccions anticipades en candidatura única i els resultats haguessen escombrat tota mena de silencis expectants arreu d’Europa. Creuats de braços i sense saber que fer ni cap on tirar, s’agenollaren davant la contundent reacció de l’esquerra i la dreta espanyola en aplicar el 155:suprimir l’autonomia i endegar l’operació imperialista que encarceraria els “incautes defensors de l’autonomia” que no havien optat per l’exili.

A partir d’aleshores, els nous hostes de la Generalitat han fet caps i mànegues per esquarterar l’independentisme i salvaguardar una autonomia pidolaria de l’Estat. El nou escenari ja no es la república ni l’amnistia, sinó una virtual mesa de diàleg de la que no creuen ni els seus valedors: Esquerra PSC i Comuns-Podem. De què volen parlar? El govern ni té agenda ni intencions de negociar res que no siga una major supeditació dels catalans a les necessitats econòmiques, socials i polítiques dels poders fàctics espanyols.

Contra tot pronòstic, l’11 de setembre ha tornar a treure la gent al carrer i deixat en un pam de nas Generalitat i Govern Central: el conflicte esta tant viu com sempre. L’independentisme ha tornat a demostrar que la meitat dels catalans s’ha auto-exclòs del Reino Español i, malgrat els independentistes “professionals”, continuarà donant majories absolutes mentre els espanyols de Catalunya s’agruparan a un PSC que podrà guanyar comicis però no obtindrà el vots necessaris per governar.

Ho cantava Raimon… quan creus que ja s’acaba torna a començar.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies