Deconstrucció social: La tragèdia continua

RAMON PUIG

Vàrem deixar al propietari Pau Borràs estès sobre un doll de sang d’una ganivetada al ventre. N’hem parlat dels detalls i a partir d’ara en farem un seguici de la tragèdia posterior que va enfonsar la vida de les dues filles. Abans però en farem quatre ratlles de la poca importància que tenia la vida d’una persona per als interessos dels polítics durant el mig segle que va durar la restauració borbònica.

L’opacitat electoral del règim caciquista era un espill deformador aplicable a qualsevol estament estatal i, especialment, a l’aparell de justícia. Pau Borràs era vidu i en morir va deixar dos xiquetes que foren assignades a l’oncle Baptista Borràs Gimeno. A banda de l’estret entorn familiar, l’assassinat de Borràs no causà més sotracs que el propis de la competència política. De les eleccions es passà a les festes majors de juny i el flamant alcalde “Varet” (instigador de la trama criminal) presidí la tribuna de la plaça de bous en companyia dels més significats de la política provincial, el liberal Cayo Gironès, el governador Jerónimo Montilla i l’alcalde de la capital, Julià Ruiz.

El seu guardaespatlles, Agustí Esteller “Esquerré”, era l’encarregat de fer treballs foscos per a l’alcalde “Varet”. A banda de ser el instigador de la mort del regidor Pau Borràs, també organitzà l’altercat de març de 1905 en què resultà mort Agustí Cervera, entre 1922 i 1924 va ser caporal municipal, nomenat per “Varet”, també del 26 al 29 i entre 1931 i 1934 li adjudicaren el servei d’escombraries. Amb el seu nebot Sebastià, va plantar els dos pins de la “Paret Blanca”, al riu Cérvol, que senyalen el mig camí entre el poble i l’ermita.

Les de 1901 foren unes festes polititzades ja que la corporació liberal-republicana decidí canviar la ubicació de les caselles firals. Sempre s’havien col·locat en quadrilàter al centre de la plaça de la Mera o en quatre fileres paral·leles amb una glorieta al centre per als concerts de la banda. Però aquell any una de les fileres es va construir contra la vorera que anava de la travessia de Sant Agustí al raval Socors. Aquelles festes foren conegudes com “la Fira tancada” perquè l’objectiu era barrar el pas al Cafè España, regentat per Domingo Roca Muelas i propietat del cossier Lluís Escrivano.

A tot això, el sumari per la mort de Pau Borràs s’orientà a inculpar directament Baptista Sabater. El procés va finalitzar a l’abril amb una condemna de 19 anys de presó per al causant directe de la mort i als còmplices, tres anys de presó condicional, els costos de les taxes processals i una indemnització a la família de 2.000 pessetes a pagar entre Pau Burriel “l’Esquilador” i Agustí Esteller “Esquerré”. Els cossiers, naturalment, aprofitaren l’ocasió per fustigar els liberals acusant-los d’estafadors i de “irritante gallear durante tantos meses de matones al servicio de Varet”. També els acusaren d’encobridors de l’assassinat i d’haver evitat inculpar l’alcalde com a màxim instigador dels fets, cosa que atribuïen al protector dels liberals, Pérez Sanmillán “mientras quedan llorando sus correligionarios en la cárcel de Castellón”.

La impunitat amb què van actuar les autoritats liberals encapçalades per l’alcalde “Varet”, la sang freda de deixar malferida la víctima i continuar la prepotent visita a la resta de col·legis, a més de la tranquil·litat amb què afrontaren la paròdia judicial que investigà el cas.., dóna la mida exacta de la dimensió caciquista del règim. Per si no n’hi havia prou, la mort de Pau Borràs fou certificada a conseqüència de “peritonitis traumàtica. El finado falleció á consecuencia de una herida incisa cortante, de cuatro centímetros de larga por tres de ancha, situada oblicuamente hacia abajo y adentro en la parte inferior del vacío derecho, siendo penetrante del vientre y interesando las partes de este; era viudo de Isabel Boix Ortí y deja de hijas a Joaquina y Concepción”, de les quals detallarem la posterior odissea.