Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: La toga mana Deconstrucció social: La toga mana
RAMON PUIG Un dels esports més absurds dels votants és el de llançar la fletxa sense apuntar: introduir la papereta a l’urna sense saber... Deconstrucció social: La toga mana

RAMON PUIG

Un dels esports més absurds dels votants és el de llançar la fletxa sense apuntar: introduir la papereta a l’urna sense saber que faran amb ella. El sector menys fanàtic de la dreta té clar que votar PP no els defraudarà, mentre que els esquerrans que voten PSOE sempre acaben escaldats. Com a mostra: les gallegues. Per què deu ser?

Catalunya s’ha convertit en un banc de proves per experimentar maquiavel·lismes electorals entre l’astúcia del PSOE, el clientelisme d’Esquerra i el “si però no” de Puigdemont. Fa mandra escoltar els rifis-rafes sobre l’amnistia, però és un debat apassionat per als que als que rasquen sobre els titulars de les noticies per tal de ensumar el fons de la qüestió: posar en qüestió la qualitat democràtica de l’Estat espanyol.

Els que entenen que al Reino de España manen els jutges, haurien de posar en entredit la qualitat democràtica de l’Estat i el nul marge de maniobra del govern per executar projectes d’una mínima rellevància. Com podem anomenar democràtic un règim on manen els jutges? Més encara, per què Junts i Esquerra no entenen que tractar amb Sánchez es negociar amb el criat i no amb l’amo de la casa?

Ningú, però, gosa dir que la clau de volta no és quina amnistia cal per sortejar els esculls dels jutges, perquè no es tracta d’un problema de lleis sinó de la seua aplicació. Si el ministeri de Justícia hagués aplicat la llei al respecte del procés català, ni s’hagués aplicat el 155, ningú hagués passat per la presó, ni ara caldria cap amnistia. Si la llei continua aplicant-se a la mesura dels interessos ideològics dels jutges, de que servirà reformar el codi penal o una elaborar una llei d’amnistia perfecta, si els tribunals no l’han d’aplicar?

Com que les clavegueres estatals continuen funcionant a la perfecció, la legislació és paper mullat, el que preval són les retorçudes fantasies inventades pels usuaris de les clavegueres i, qualsevol mobilització serà imputada de terrorisme o violència agreujada, pel  fiscal i jutge pertinent. Des d’aquest punt de vista, es fa estrany que només Catalunya vulgue independitzar-se d’una España irreformable.

Les negociacions amb el govern s’iniciaren amb la “intenció” de desjudialitzar el procés, si això és així, les lleis aprovades pel parlament no poden ser aplicades bé o malament, s’executen i punt. És d’irresponsables normalitzar l’actuació del poder judicial afirmant que, fassen el que fassen, els tribunals ho tombaran! Si això fos així, un govern democràtic dissoldria l’Audiència Nacional i perseguiria els jutges prevaricadors. Tampoc s’ha d’acceptar el conformisme de… “potser si España fos d’una altra manera…”.

Si el govern no democratitza el poder judicial i la llei d’amnistia no desjudicialitza la persecució del procés, Esquerra i Junts es plantaran per posar fi a la legislatura de Sánchez? Una amnistia que permeta als jutges actuar políticament, no només deixarà les coses com estan, sinó que omplirà els jutjats de centenars de víctimes acusades de qualsevol barbaritat per tal d’aplicar-los presó preventiva.

Com és poden acusar de terroristes els CDR i el Tsunami i, a la vegada, deixar-los lliures durant anys? Només s’entén perquè l’objectiu dels jutges no és perseguir “terroristes” catalans, sinó utilitzar-los per acabar amb legislatura de Sánchez i posar la catifa al PP. Però, i l’objectiu dels partits “independentistes”? Esquerra està en hores baixes i aliar-se amb el PSOE es una pòlissa d’assegurança que li permetrà acabar la legislatura. Una aliança tramposa ja que el PSOE no pot permetre que s’acabe la repressió per tal d’amarrar la dependència d’ERC.

Els tres protagonistes (PSOE-ERC-JUNTS) estan d’acord en llançar cortines de fum sobre l’amnistia, ja que la fórmula que resoldria el conflicte la saben tots tres: incloure en el Preàmbul de la llei d’amnistia que ni l’acusació de terrorisme ni la de violència agreujada  ni malversació poden aplicar-se el cas del procés català.

Foto: Editorial VILAWEB, Vicent Partal, 13-12-23

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies