Deconstrucció social: La Segona República a Vinaròs (i 9): La proclamació a Vinaròs

RAMON PUIG

La intenció del líders polítics era lluny de proclamar la república, esperaven uns bons resultats municipals que aplanessin el camí de les legislatives, però les masses populars convertiren les municipals en plebiscitàries agafant els caps de partit amb els pixats al ventre.

A Vinaròs, el dia 15, el secretari municipal va rebre un telegrama del governador.
“Sin perder un momento proceda constitución Ayuntamiento acatando resultado sufragio día 12 salvo caso protestas por coacciones falseamiento elección quedando en suspenso constitución Ayuntamiento dándome inmediata cuenta con remisión antecedentes para adoptar medidas optimas”. Era l’últim intent institucional d’aprofitar qualsevol irregularitat per anul·lar les eleccions, però la resposta arribà tard: “anoche mismo quedó constituido este Ayuntamiento con concejales elegidos día 12 sin protesta alguna”.

El 14 d’abril, els carrers del centre històric no donaven abast a la multitud que es manifestava encapçalada per la banda de música del Centre que alternava “La Marsellesa” amb “L’himne de Riego”. La plaça de l’ajuntament no tenia espai per a tanta gent que posava lletra a la música: “Si el rei demana corona, corona li donarem, si el rei demana corona, el coll li tallarem”. De la gentada s’avançaren les noves autoritats, però s’hagueren d’aturar en obri-se la balconada del consistori.

Se’ls havien avançat el dos cambrers del Centre, Agustí Martinell i Sebastià Pedra, que amb el quadre del rei demanaren espai i el llançaren per a que la gent el xafès a plaer. Al seu darrere aparegueren els regidors electes, alguns dels quals no pogueren retenir algunes llàgrimes en sentir la cridòria entusiasta de tanta gent. El primer orador fou l’oportunista Jaume Chillida al que precdí el metge Mario Pino, l’alcalde Antoni Torres i Juli Balaguer que enardí el públic amb la frase “estes parets que tanta corrupció i abusos ha amagat des de la I República, natros les farem de vidre per a que tot lo poble pugue vore el que passa dins”.

Chillida havia estat útil durant la campanya, però tothom sabia d’on venia i la falsa bandera republicana amb que pretenia tapar el seu passat primoriverista. Els de la balconada no el tingueren en consideració i la incomoditat el feu marxar amb discreció. En arribar a casa no pogué ocultar el desànim i son sogre, el metge Sebastià Roca, intentà animar-lo. Amb la idea de tenir a la família un republicà que els netegés el passat, demanà cotxe i xofer al mecànic Antoni Giner i tot seguit aparegué Sebastià Torres, nebot del nou alcalde, amb un Chevrolet per acompanyar a Chillida als pobles on havia fet la campanya.

A cada població deixava el cotxe a l’entrada per deixar-se veure pes carrers fins aplegar a la plaça on la gent, indecisa, el deixava fer. Pujava al saló de plens, incitava els presents amb la seua oratòria abans de despenjar el retrat del monarca, sortir al balcó i llançar-lo a la gent mentre el republicà més vell izava la bandera. Ell sol, amb el xofer, recorregué la comarca durant dos dies en una epopeia que la premsa madrilenya titolà “Juio Chillida, el hombre que proclamo la república en catorce pueblos”.

Mentre la gent del poble passava per sobre dels polítics, el seguici reial sortia discretament de a capital mentre un poeta satiric com Luís de Tapia escribia l’epitafi que aquell vespre publicaria la premsa:

SE FUE

Se fué! ¡Se fue!

¡Por la carretera marcha un rey a la frontera!

¡Un día de primavera brinda al aire aromas mil!

¡Se fue, entre finos olores de los almendros en flores!

¡Qué gran castigo, lectores! ¡Dejar a España en Abril!

¡Se fue! ¡Las lindes floridas le daban sus despedidas con su floración triunfal!

¡Se fue llevando a ambos lados de su coche a los soldados esqueléticos de Annual!

¡Se fue! ¡No es duro el castigo; del pueblo se hizo enemigo y le abandonó la grey!

¡No habrá Historia que le absuelva!

¡Que se vaya! ¡Que no vuelva!

¡Viva la España sin rey!

¡Se fue! ¡Sobra toda saña!

¡Ya es triste cruzar España cuando es flor todo el país!

¡Cuando en fecundos olores florecen todas las flores, menos las flores de lis!