Deconstrucció social: La Segona República a Vinaròs (5). Els primers moviments electorals a la comarca

RAMON PUIG
La remor electoral sacsejà les consciències adormides per la dictadura i les societats obreres es posaren en moviment. El president de la Societat d’Oficis Varis “La Vanguardia” i el de Paletes “La Vinarocense”, Joan Català i Antoni Batiste, es reuniren “para tratar de la conducta a seguir del Partido ante las próximos acontecimientos”. A Vinaròs no en hi havia cap de partit, ni republicà ni socialista, però si un sentiment esquerrà que barrejava socialisme i república. La referència al Partido era al de Castelló, liderat per Gasset, que havia pres la decisió d’abstenir-se. La reunió abordà la posició de no votar i coincidiren que era un contrasentit i més quan la majoria de població republicana estava ansiosa per l’arribada del gran dia que ho canviaria tot. Republicans i socialistes estatals enviaren un escrit al govern amb les condicions que demanaven per participar: garanties polítiques, transparència en els comicis, llibertat dels detinguts governatius i obertura dels locals públics que continuaven clausurats.
La tensió era ben viva entre conservadors i republicans, el primer símptoma de que tothom es posicionava arribà amb les Siervas de Jesús de Vinaròs, una institució molt respectada pel servei altruista que donava als malalts. Tot i que no tenia cap problema replegar la quota mensual del cabaret local, va negar-se a assistir al propietari, greument malalt i amb la mare tolida. Una lectura acurada de la premsa local i provincial palesava que, en pocs mesos, la situació havia fet un tomb espectacular i gairebé no se sentia altra veu que la dels republicans. En canvi, els conservadors eren a la defensiva i exageraven l’estat de coses per espantar sobre l’arribada de la revolució comunista. La voràgine d’activitats polítiques republicanes continuava sense aturador. La Cooperativa Obrera Traiguerina acollí un acte encapçalat pel vinarossenc Àlvar Pascual-Leone que matisà el terme revolució. “La revolución no es el desorden, no es el grito en la calle ni el disparo en la encrucijada, la revolución es la vuelta a lo interrumpido”. Després d’enaltir els valors democràtics de la República contra les imposicions del règim monàrquic va presentar el novell orador Alfons Gil que va exposar les terribles conseqüències generades per les monarquies francesa i russa. Tancà el míting l’infatigable Jaume Chillida amb un ardent discurs d’enaltiment a la tasca cooperativista dels treballadors de Traiguera, detallà el gran homenatge que el poble de Madrid havia fet als màrtirs de la República, Fermín Galán Rodríguez i Àngel García Hernández i clogué l’acte amb un cant a favor dels “il·lustres” encarcerats que “han convertido la prisión en el verdadero palacio de la democracia nacional”.

El local havia obert portes per encabir el màxim de gent del poble i les comissions republicanes de Vinaròs, Sant Mateu, Canet i la Jana. Entre els vinarossencs hi havia el president del Partit Republicà, Antoni Torres, que en acabar l’acte pujà al cotxe amb Chillida i Alfons Gil i anaren a Sant Jordi on el president del Centre Republicà, Francesc Puchol Soler, els presentà en un míting que va tancar Torres afirmant que amb la victòria republicana les dècades de domini caciquista serien esborrades per sempre de la memòria col·lectiva. A Vinaròs, el president del Centre Republicà de Vinaròs, Josep Velilla, demanà autorització a l’ajuntament per fer un míting amb les grans figures del republicanisme provincial, Vicent Gea, Carles Selma, Miquel Peña, Pascual-Leone i Ferran Gasset, presentats per Jaume Chillida que, malgrat el passat primoriverista, s’havia guanyat un lloc indiscutible en la plana major republicana.
La pressió de socialistes i republicans va fer efecte i el govern anuncià eleccions municipals obertes, renovació de tots els regidors i elecció de càrrecs. La notícia trasbalsà l’alcalde conservador Joan Morales qui, convençut que sense el control del ministeri de Governació el pròxim ajuntament seria republicà, es posà en acció immediatament. Però l’activitat no passà desapercebuda al republicans. “El alcalde convoca reuniones de elementos de extrema derecha oficialmente, pues las convoca empleando los alguaciles municipales. En esta reunión se habla de formar una candidatura patriótica, pero el pueblo está en el secreto de este patriotismo, de su mezquina significación, este ‘patriotismo’ es de pura Unión Patriótica”.
La publicació d’un “Manifesto” que encomiava la legislatura d’Higini Roca (alcalde del 1927 al 1930) com un període d’esplendor urbanístic, obtingué resposta en les pàgines del republicà Libertad amb l’article, “Vinaroz y la Dictadura”. Un text llarg i crític a la corporació de les grans obres, no pretenia fer sang, però no era l’estil adequat per deixar de banda les ideologies per acostar els republicans en una única candidatura i evitar la batalla de guanyadors i perdedors. Signava l’article un pseudònim F. Grawi Clabel, però el contingut delatava algú pròxim als antics membres de la Unió Patriòtica i la referència a Ortega i Gasset apuntava a Jaume Chillida.

“Vinaroz, el pueblo dormido al que arrastraba su marasmo nutriéndose del recuerdo de otros tiempos de esplendor comarcal, se vio de pronto, hacia fines de 1926, sacudido bruscamente por varias calamidades casi simultáneas. La sacudida le hizo salir del letargo”. Es referia als selectes vinarossencs que posaren en marxa tots els ressorts polítics provincials i estatals emparats per un “camarada del dictador” per tal d’obtenir consignacions per mamprendre una revolució urbanística sense precedents. Diners en abundància “ese dinero, pagado por todos los españoles, no llegaba ni aun con tacañería a otros pueblos igualmente necesitados, pero huérfanos de compadres del dictador”.
Libertad, també duia una notícia que afectava de ple la directiva republicana local: el soterrament del metge del Centre, Pedro del Pino, mort als 29 anys en accident de circulació. Al sepeli hi hagué certa tensió en presentar-se el clero encapçalat per mossèn Bono. Es demanà respecte a l’acte i la banda de música inicià la marxa fúnebre amb el clero al davant del fèretre als muscles de la Joventut Republicana seguits pel dol amb els metges de Peníscola i Càlig, el president del Centre Republicà, president i secretari del Pòsit del Grau de Castelló “Y más de dos mil almas y todo el trayecto lleno de gente llorando. Su amigo Sebastián Pedra se despidió del cadáver, y el presidente, D. Antonio Torres dirigió al pueblo sentidas frases i en señal de luto se suspendieron los actos que se habían de celebrar en Càlig y en el Centro, cerrándose éste durante el entierro”.