Deconstrucció social: La Segona República a Vinaròs (4). Dubtes a l’hora de convocar eleccions

RAMON PUIG

En la sessió inaugural del nou Consell de Ministres, presidit per l’almirall Aznar, trobem la primera pista en anunciar no tenien més objectiu que convocar Corts constituents per poder reformar la Constitució. El primer calendari anunciava eleccions municipals per al 25 de març del 31, provincials a l’abril i legislatives a l’agost. “Nuestra labor será encauzar el problema político. Tienen que ir desde un principio a la pacificación de los espíritus, alterados quizá en esta última temporada”.
El canvi de govern va ser tan sobtat que el nou governador de Castelló, Luís Usero, es presentà quan l’anterior encara no se n’havia assabentat del cessament. La precipitació obligà el consell de ministres a rectificar, dos dies desprès, la data de les municipals es traslladà al 12 d’abril. Era una qüestió de temps per tenir a punt la maquinària electoral i fer les municipals abans de les legislatives per comprovar l’estat de la qüestió amb unes eleccions de “segon ordre”, abans de constituir les Corts.
L’oposició monàrquica s’entestà en mantenir l’abstenció sense proposar cap alternativa, la qual cosa feia preveure que participarien. Posar les municipals abans de les legislatives era un problema per als conservadors sense la unitat necessària per garantir resultats i l’opció de la conspiració considerava que llançar-se mítings i agitació subversiva podia conduir a una desestabilització incontrolada. Els republicans es trobaven en fase organitzativa de cara a una conjuntura electoral més oberta que el règim caciquista de la Restauració i acordaren deixar de banda les divergències amb l’objectiu de presentar-se junts contra la monarquia i aparcar la concreció de programes partidistes en favor de la convergència.
Tot i la voluntat unitària hi havia indefinició entre Lerroux, Gasset i Marcel·lí Domingo respecte Acción Republicana, formació liderada per Azaña,. La decisió de participar a les municipals del 12 d’abril descartava l’objectiu de proclamar la República, però obria la porta a obtenir bons resultats en els municipis més rellevants i situar-se millor front a les legislatives d’agost. No obstant això, un sector dels republicans no interpretava els comicis municipals com una tàctica de cara a les legislatives, sinó com el moment adequat de proclamar la República des dels ajuntaments.
Una vegada aconseguit l’acord d’unificar-se en l’Aliança Republicana, els partits mantingueren l’estructura pròpia, opcions diferents amb un missatge convergent, tot conservant l’autonomia respectiva i pugnar per ampliar els addictes. El resultat era unitat formal en el discurs i competència en la pràctica.
A Vinaròs, el problema no era a quin partit adscriure’s sinó l’ambient de confrontació del Centre Republicà que es va materialitzar en la inestabilitat de la directiva, fins al punt que es van veure obligats a posar mesures per recuperar la calma i retornar a l’ambient cultural i festiu tradicional. El Centre havia estat sempre nucli de l’oposició al règim sota l’aixopluc de la bandera republicana, però amb unes eleccions a la cantonada, l’adjectiu “república” ja no era un fil d’unió, sinó que davant la possibilitat de materialitzar-se apareixien diverses interpretacions sobre el contingut del terme. Tot i les diferències prevalia la voluntat que la controvèrsia no sortís del local.

Es feien reunions per constituir la Joventut Republicana i també s’inicià moviment entre els conservadors de la mà del metge Josep Anglès, en representació del grup de propietaris partidari d’adherir-se al republicanisme de dretes. El 4 de març va haver el primer intent de constituir el Centro Constitucional, que acabava de formar se a Madrid, però la proposta no va quallar en no aconseguir la unitat conservadora suficient per competir amb els republicans.
Als inicis de 1931 l’ambient polític vinarossenc s’encabí a definir l’espectre partidista que havia de marcar el present i futur immediat de la política local sense posar atenció a la campanya de propaganda iniciada a les comarques del nord de Castelló. L’absència de Vinaròs a la campanya provincial va facilitar el protagonisme del controvertit advocat Jaume Chillida que estigué present en la majoria d’actes al Baix Maestrat. Començà l’activitat el 8 de març com a introductor dels oradors, el metge Miquel Peña i l’advocat Pascual-Leone, en la presentació del Partit Republicà de Benicarló.
Dos dies abans, Chillida havia convocat una reunió al Centre Republicà, amb assistència d’una cinquantena de joves, per formar un front representatiu de l’avantguarda del partit, que rellevés la inacció dels veterans. Acordaren formar la junta provisional de la Joventut Republicana, encapçalada per l’estanquer de l’estació Pere Calvo, el barber Josep Rabassa, l’empleat de banca Ramon Miró, els dependents Tomàs i Francesc Juan Mengual, Elies Llonart, l’escrivent Anselm Codorniu i el carnisser Argimiro Sancho. Acabada la reunió es va enviar un telegrama a Niceto Alcalá Zamora, president del Comitè Executiu del Govern Provisional de la República, el qual respongué immediatament amb un telegrama adreçat al president de les Joventuts Republicanes.
“Sr. D. Jaime Chillida. Muy distinguido señor y correligionario: Al recibir la adhesión de esta reciente y entusiasta Juventud Republicana que usted tan dignamente preside, en nombre de los compañeros de prisión política y en el mío, doy a usted las gracias más sinceras por su efusivo saludo y me complazco en expresarles nuestra satisfacción por la constitución de este nuevo y valioso núcleo de correligionarios animados a tan nobles ideales y que tanto harán por el común triunfo. Nuestro cordial saludo a todos y disponga de su affmo. amigo y correligionario q.e.s.m. Niceto Alcalá Zamora. Madrid, 7 de marzo de 1931”.