

Deconstrucció social: La roda del hàmster
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒS MAIL 27 setembre, 2023 Vinaròs News

RAMON PUIG
Els humans tenim amb els animals característiques compartides respecte a la manera d’interpretar el món exterior, la més comuna és diferenciar entre preses o depredadors, els primers motiven a l’atac i els segons a la defensa o fugida. Però només els humans tenim la capacitat de distingir entre la diversitat abstracta i establir-ne connexions. És cert que alguns animals semblen actuar conscients del que fan, però només són actes mecànics deguts a la rutina de l’ensinistrament.
El que realment ens diferència dels animals la capacitat de recrear en la ment constructes inexistents vinculats a la creativitat (compondre, esbossar articles, dibuixar figures, etc.) i a la resolució de qüestions pràctiques: estris de pedra, enginys agrícoles, artesanals, de guerra, màquines voladores), imatges dissenyades amb la ment i les mans poden materialitzar. Però també som capaços de concebre un món estètic o imaginari que no tinga res a veure amb els interessos materials.
Diuen que la consciència és el resultat de l’acció-reacció, del fracàs i l’exit davant la realitat que ens envolta, ja què ningú va nàixer amb un xip incorporat al cervell. La substància cognitiva apareix a mesura que interconnectem amb la realitat externa, assimilant les experiències positives i negatives que configuraran el nostre caràcter i la capacitat, o no, d’entendre els avantatges i els perills que ens assetjaran al llarg de la vida.
Com que els animals no fan política ni segueixen cap religió, són els únics responsables del seu destí i han de tenir els instints perfectament dissenyats per resoldre les necessitats més primàries: reproduir-se, marcar en el cervell les zones amb els recursos més òptims segons les estacions, exercitar les millors estratègies de cacera, emprar els ulls i l’olfacte com una mena de radar i desconfiar de tota mena de depredadors.
Nosaltres ja no tenim instint pràctic (encara que conservem els mal sinstints), tenim la vista, l’olfacte i la ment contaminats pels mitjans de comunicació i la instrumentalització de la política. La toxicitat ideològica ha impregnat la bona gent, de santa innocència, fins al punt d’idolatrar la santíssima esquerra progressista, la que cura tots els mals i elimina les plagues apocalíptiques de la dreta.
Avui dia, però, tothom rema del mateix costat: apuntalar el govern més progressista de la història contra l’amenaça dels llops conservadors. Fins ara, els únics que s’acollonien davant dels llops eren les ovelles, però fins i tot els independentistes més radicals cauen, un darrere l’altre, a la teranyina progressista de Don Pedro. Això es així perquè els humans reaccionem com les ovelles i els hàmsters; ens fan por els llops inventats pels mitjans i ens passem la vida engabiats al sistema i estressant-nos fent voltar la roda convençuts que caminem.
Dons no, malgrat que el procés català fa més d’una dècada que determina la política espanyola i preocupa una part de la Unió Europea, no fa que imitar el hàmster i córrer i córrer sense moure’s del seu cau. Des de l’arribada dels borbons, els catalans no ha fet altre que jugar a casar-se i divorciar-se amb el Reino de España, però cada vegada que ha arribat al trencament.., han fet marxa endarrere.
Esquerra Republicana és la mostra més patètica d’imitar al hàmster i ara li toca el torn als de Puigdemont. Quan tothom esperava que aguantés la tensió fins que Don Pedro li truqués a la porta, li ha obert als primers que han arribat, Asens i Yolanda, encarregats de fer-li la feina bruta al PSOE: que Puigdemont ensenyés les cartes abans de començar la partida.
Una declaració gestual de reconeixement de la Nació catalana, amnistia formal i Sánchez al poder.., si s’ho pot permetre. És la llei del hàmster: 40 anys de democràcia parlamentària i quan es tocava la República amb les mans.., retornen a l’antifranquisme de LLIBERTAT, AMNISTIA I… MÉS ESTATUT D’AUTONOMIA.
Imatge: El bloc de l’Anec Lluc, 14 de juny de 2016