Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: La roda del hàmster Deconstrucció social: La roda del hàmster
RAMON PUIG Els humans tenim amb els animals característiques compartides respecte a la manera d’interpretar el món exterior, la més comuna és diferenciar entre... Deconstrucció social: La roda del hàmster

RAMON PUIG

Els humans tenim amb els animals característiques compartides respecte a la manera d’interpretar el món exterior, la més comuna és diferenciar entre preses o depredadors, els primers motiven a l’atac i els segons a la defensa o fugida. Però només els humans tenim la capacitat de distingir entre la diversitat abstracta i establir-ne connexions. És cert que alguns animals semblen actuar conscients del que fan, però només són actes mecànics deguts a la rutina de l’ensinistrament.

El que realment ens diferència dels animals la capacitat de recrear en la ment constructes inexistents vinculats a la creativitat (compondre, esbossar articles, dibuixar figures, etc.) i a la resolució de qüestions pràctiques: estris de pedra, enginys agrícoles, artesanals, de guerra, màquines voladores), imatges dissenyades amb la ment i les mans poden materialitzar. Però també som capaços de concebre un món estètic o imaginari que no tinga res a veure amb els interessos materials.

Diuen que la consciència és el resultat de l’acció-reacció, del fracàs i l’exit davant la realitat que ens envolta, ja què ningú va nàixer amb un xip incorporat al cervell. La substància cognitiva apareix a mesura que interconnectem amb la realitat externa, assimilant les experiències positives i negatives que configuraran el nostre caràcter i la capacitat, o no, d’entendre els avantatges i els perills que ens assetjaran al llarg de la vida.

Com que els animals no fan política ni segueixen cap religió, són els únics responsables del seu destí i han de tenir els instints perfectament dissenyats per resoldre les necessitats més primàries: reproduir-se, marcar en el cervell les zones amb els recursos més òptims segons les estacions, exercitar les millors estratègies de cacera, emprar els ulls i l’olfacte com una mena de radar i desconfiar de tota mena de depredadors.

Nosaltres ja no tenim instint pràctic (encara que conservem els mal sinstints), tenim la vista, l’olfacte i la ment contaminats pels mitjans de comunicació i la instrumentalització de la política. La toxicitat ideològica ha impregnat la bona gent, de santa innocència, fins al punt d’idolatrar la santíssima esquerra progressista, la que cura tots els mals i elimina les plagues apocalíptiques de la dreta.

Avui dia, però, tothom rema del mateix costat: apuntalar el govern més progressista de la història contra l’amenaça dels llops conservadors. Fins ara, els únics que s’acollonien davant dels llops eren les ovelles, però fins i tot els independentistes més radicals cauen, un darrere l’altre, a la teranyina progressista de Don Pedro. Això es així perquè els humans reaccionem com les ovelles i els hàmsters; ens fan por els llops inventats pels mitjans i ens passem la vida engabiats al sistema i estressant-nos fent voltar la roda convençuts que caminem.

Dons no, malgrat que el procés català fa més d’una dècada que determina la política espanyola i preocupa una part de la Unió Europea, no fa que imitar el hàmster i córrer i córrer sense moure’s del seu cau. Des de l’arribada dels borbons, els catalans no ha fet altre que jugar a casar-se i divorciar-se amb el Reino de España, però cada vegada que ha arribat al trencament.., han fet marxa endarrere.

Esquerra Republicana és la mostra més patètica d’imitar al hàmster i ara li toca el torn als de Puigdemont. Quan tothom esperava que aguantés la tensió fins que Don Pedro li truqués a la porta, li ha obert als primers que han arribat, Asens i Yolanda, encarregats de fer-li la feina bruta al PSOE: que Puigdemont ensenyés les cartes abans de començar la partida.

Una declaració gestual de reconeixement de la Nació catalana, amnistia formal i Sánchez al poder.., si s’ho pot permetre. És la llei del hàmster: 40 anys de democràcia parlamentària i quan es tocava la República amb  les mans.., retornen a l’antifranquisme de LLIBERTAT, AMNISTIA I… MÉS ESTATUT D’AUTONOMIA.

Imatge: El bloc de l’Anec Lluc, 14 de juny de 2016

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies